Niño Anómalo, Fede Nieto

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Con siete años Fede vive ya en la clandestinidad. Paramilitares encapuchados han entrado en su casa, han golpeado a su madre y han encañonado a su padre. Las nuevas rutinas que la familia se ve obligada a construir son para el niño aún una precaria forma de normalidad. Pero cuando deciden huir de Argentina, se rompe el hilo que los une a una cálida red de amigos y parientes, cultos y politizados, una comunidad de seguridad y afecto, y Fede se parte en dos: aparece Niño Anómalo.

Es otro que lo habita, hecho de rabia y miedo, que lo domina y lo maltrata, y que a pesar de los años que pasan nunca envejece ni pierde poder. Exiliado primero en Estrasburgo y luego en Barcelona, Fede arrastra consigo un doble, la persona que pudo haber sido y que se niega a desaparecer, invencible, alimentándose de toda la frustración que supone el desarraigo. Acabar con él requiere recoserse al mundo con lazos nuevos, pero también actuar, tomar decisiones drásticas.

«Cada vez que llegamos a una nueva casa aprendemos dónde están las salidas, si hay ventanas bajas o puertas traseras. Si hay patio, dejamos una escalera apoyada en una pared para poder huir. No hay días ni noches. Las ventanas quedan cerradas, las persianas bajadas, las cortinas pasadas. No se sale, no hacemos ruido. Existimos como seres atípicos.».

Editorial H&O.- 144 pàgines.

Apunts de lectura        

Novel.la d’autoficció en el marc de la dictadura a l’Argentina durant els anys 70. Una dictadura de terror i extermini sistemàtic. En boca del general de l’exercit argentí Ibérico Saint Jean a l’any 1977: “Primero mataremos a todos los subversivos, luego mataremos a sus colaboradores, después a sus simpatizantes, enseguida a aquellos que permanecen indiferentes y, finalmenet, mataremos a los tímidos.” Pàg. 85.

Una estratègia semblant a l’operació extermini del General Franco.

Les organitzacions de drets humans s’han referit de manera genèrica a 30.000 persones desaparegudes durant els anys de la dictadura argentina. 

Els centres clandestins d’extermini van ser escoles, fàbriques, comissaries, casernes militars, etc. Els detinguts eren sotmesos a condicions d’arrest extremes com ara: aïllament, maltractaments i tortura.

 A l’Escola de Mecànica de l’Armada (centre clandestí de detenció) va ser el centre més gran de tortura, detenció i desaparició existent a Argentina. S’estima que van ser torturades, assassinades i desaparegudes un total de 5000 persones en aquest lloc i que a la seva sala de maternitat clandestina van néixer aproximadament 34 nadons.

En el relat, tot aquest dramàtic escenari que va envoltar la vida familiar d’un nen de set anys es converteix en la figura literària del  “Bosque Oscuro”.

“Es un bosque artificial y caprichoso. Injusto desde todos los puntos de vista. Un bosque que niega su propia existencia y tan intrincado en sus ramas como en sus raices. Este bosque ya no tiene márgenes, es imposible no habitar en él. Se ha extendido por todo el territorio”. Pàg. 44.

Aquest “Bosque Oscuro” és la matriu que engendra el naixement del “Niño Anómalo.”

Alternant esdeveniments del passat i del present l’autor configura l’autobiografía del “Niño Anómalo”.

“No tengo lugar ni destino. Soy, en este momento, un niño incapaz de expresar el desmoronamiento, pieza a pieza, de la inmensa maquinaria emocional que me habita y que se desborda en cualquier lugar y momento. Niño Anómalo me desconecta y me protege.” Pàg. 38

Un relat que ens fa visible un moment de terror de la història argentina i a la vegada ens fa avinent, en els temps presents, una nítida lliçó:  “El totalitarismo no puede renunciar a la violencia. Si lo hiciera, perecería”.  

El relat també s’endinsa en l’experiència viscuda durant l’exili, primer a França on la discriminació i el racisme assetgen d’una manera recurrent el jove “Niño Anómalo”. Després va venir l’experiència de l’exili a Barcelona. Sempe però sota el record, la memòria i l’enyorança de l’Argentina.  

Tot plegat, el llibre resulta un relat emocional que transita per uns moments d’incertesa, dolor, soledat i nostàlgia viscuts des de les íntimes relacions familiars. Una història de vida que permet entendre les actituds, sentiments i comportaments d’un personatge, el Niño Anómalo” sotmès a fortes sotragades per part del “Bosque Oscuro”.

Deixa un comentari