En una habitació i mitja, Joseph Brodsky

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

“D’alguna manera, tots nosaltres treballem per a un diccionari. Perquè la literatura és un diccionari, un compendi de significats per aquest o aquell altre destí humà, per aquesta experiència o aquella altra. Un diccionari de la llengua en la qual la vida parla a l’home”. Brodsky, que fou expatriat per la burocràcia soviètica el 1972, rememora en unes pàgines modèliques per intensitat i contenció els anys en què convisqué amb els pares de jove, a Sant Petersburg, en l’espai escàs, això, d’una habitació i mitja. Escrites el 1985 des de –parlant amb propietat– l’exili, les evocacions que arreplega aquest volum, d’uns genitors que mai tornà a veure, dibuixen la mesura precisíssima dels afectes en la distància de la geografia i la del temps. “M’estimaven més que a si mateixos i segurament no haurien comprès que jo em pogués sentir culpable davant seu. Les coses més importants eren tenir pa a taula, roba neta i salut. Per a ells això eren sinònims d’amor, i eren més bons que els meus”.

Editorial Días Contados.- 110 pàgines.- Traducció de Xavier Pàmies

Apunts de lectura

El poeta Joseph Brodsky evoca en aquest text breu la petita habitació que havia compartit amb els seus pares a Leningrad (Sant Petersburg), a la Rússia soviètica, abans d’exiliar-se als Estats Units. Va haver de deixar els seus pares vells i sols, privat de tornar a veure’ls. Potser el catalitzador d’aquell escenari de la memòria és el sentit de la distància, el fet de no poder assistir els seus pares en la vellesa i la mort.

A través de la descripció dels objectes del petit habitatge s’evoca una realitat d’una família condicionada per les circumstàncies d’un temps i d’un país. Un relat autobiogràfic, introspectiu, farcit de reflexions sobre l’experiència vital. Narra l’estretesa i la penúria que vivien les famílies per la difícil situació econòmica. En ressalta la resignació general de la població i en concret la dels seus pares.

Els progenitors esdevenen el centre del relat, el drama de les seva existència a causa d’una situació política i social traumàtica.

“Si haguessin volgut tenir un lema per a la seva existència, els meus pares haurien pogut triar uns versos d’una de les elegies del nord d’Akhmàtova:

            La meva època implacable em va desviar

com si fos un riu.

Em van canviar la vida per una altra,

que ha corregut

per una vall i uns paisatges diferents.

I no sé quines ribes tinc ni on són”. Pàg. 61

La narració detalla la singularitat de l’edifici així com les referències d’autors que com Puixkin hi havien viscut a prop.

Resulta especialment simbòlic la descripció dels enormes armaris en els quals hi havien encabits les existències de tota la família.

La narració és una enfilada de petits detalls que configuren un retrat del niu familiar.

Brodsky senyala l’antisemitisme existent a l’Unió Soviètica, malgrat ell va ser expulsat per motius polítics i ideològics.

Dins aquest univers de memòria que esdevé el relat, Brodsky agraeix efusivament l’educació rebuda dels seus pares, una educació per la llibertat.

“M’estimaven més que a si mateixos (…). Les coses més importants eren tenir pa a taula, roba neta i salut. Per a ells això eren sinònims d’amor, i eren més bons que els meus”. Pàg. 83.

Malgrat tot, el petit apartament es converteix en un espai de vida, un entorn modelat per mobles familiars, objectes personals  i decoratius que configuren una existència feliç i segura. També recorda com malgrat la penúria d’espai va establir el seu propi espai, l’habitació pròpia.

En una habitació i mitja”, també ens fa avinent que res està realment perdut si, com fa Brodsky, ho recordem. La memòria aquí no és una eina per a la nostàlgia, sinó una capacitat per pensar en un lloc i crear amb la imaginació un temps viscut.

Com apunta Jordi Llovet: “I tot el llibre respira aquella idea de la llibertat pròpia dels il·lustrats i de la filosofia idealista: malgrat tants inconvenients, malgrat la misèria espiritual i moral que es respirava a la Rússia del seu temps, en aquella “habitació i mitja” vivien la joia, l’esperança i la llibertat.” (Quadern-El Pais-25-7-2022).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s