Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
L’altra editorial.- 416 pàgines.- Traducció de Marc Rubió Rodon
Apunts de lectura
Una vegada més, Maggie O’Farrell, utilitza a bastament la ficció per tal d’omplir els buits de la historia real. Per tant, no estem davant d’una novel.la d’història sinó d’un relat de ficció.
A la versió catalana de l’Angle Editorial s’utilitza la imatge d’un tigre a la coberta la qual cosa si bé fa referència a una escena de la novel.la, ens serveix per indicar que podria ser una metàfora del personatge central: la Lucrezia. El tigre, un animal exòtic i majestuós engabiat. Les joves de l’aristocràcia podien ser fabuloses però el seu destí sovint era determinat pels interessos polítics i econòmics de la família. La seva vida estava molt limitada. La Lucrezia és víctima d’un matrimoni concertat que la portarà a la reclusió vital. Desarrelada del seu entorn familiar es veu plantada en un altre lloc en el qual haurà d’aprendre a espavilar-se. La seva funció principal serà la de concebre un hereu.
“…era per això que l’havien criat: per casar-se, per utilitzar-la com a baula en les cadenes de poder, perquè tingués descendència amb homes com l’Alfonso.
Als seus germans, en canvi, els han instruït com a sobirans; els han ensenyat a lluitar, a dirimir, a debatre, a negociar a superar l’altre en enginy i astúcia…..”. Pàg. 270.
La Lucrezia és una adolescent quan es veu obligada a deixar la família a Florència i desterrar-se al palau del duc de Ferrara. Els seus referents de vida són els familiars, pare, mare, germans i especialment la Sofia, la seva criada.
La por a allò desconegut és un dels eixos principals del relat. Des de l’interior de la pròpia Lucrezia, el lector va seguint els seus sentiments. Por a adaptar-se a una nova realitat; por del marit, una constant intimidatòria, un personatge ambivalent, alhora encantador, intel·ligent, però també brutal. El perfil d’Alfons com un dèspota implacable es va imposant des de l’inici. Va emetent el discurs que legitima que el fet de governar implica necessàriament despietat i violència.
Tot un conjunt de pors que es van conjugant per anar definint una intriga que des d’un bon començament ja sabem que tindrà un final tràgic.
Por a no complir el deure d’engendrar un fill la qual cosa va aparellada a la por de les nits que el marit la visita. És clar, la responsabilitat d’engendrar un fill és de la Lucrezia, la pressió recau només sobre ella. Por a que arribi la sang menstrual, mes a mes.
El seu matrimoni no tenia res a veure amb el dels seus pares, Cosimo i Eleonora, ells s’estimaven i malgrat ser poderosos mai van ser mesquins. Aquest punt de referència tampoc ajudava a comprendre la seva dissortada situació.
Por a la mort, que l’assassinin. L’acte fallit del marit en el moment d’exclamar allò que havia de ser un reconeixement amable i amorós vers la seva muller: “La meva primera duquessa”. Allò històricament cert és que el duc Alfons II de Ferrara, va tenir posteriorment dues dones més.
Por a les parets sempre amenaçadores dels diferents indrets pels quals va passant, especialment del castello.
Por a l’amic inseparable del seu marit, Baldassare, “que es manté en equilibri, com un rapinyaire que espera el vent favorable, posat sobre la taula, vigilant, sempre vigilant” .
A través dels diferents aspectes de la vida quotidiana, anem seguint els sentiments de la Lucrezia. També aquells aspectes i activitats que esdevenen un antídot contra els seus desassossecs, especialment la pràctica de la pintura que esdevé una cura terapèutica.
El retrat de matrimoni, un calvari de pors durant l’any de matrimoni de l’adolescent Lucrezia i d’un conjunt de reflexions sobre la naturalesa humana de plena vigència i actualitat.
quadern vermell 