Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Lambert Strether tiene cincuenta y cinco años, es viudo y está medio comprometido con una rica viuda de Woollett, Massachusetts, la cual lo manda a París con una delicada misión: rescatar –se supone que de las garras de alguna «mujer malvada»– a su joven hijo Chad, que lleva allí cinco años y últimamente ya ni escribe. Chad está destinado a ser un pilar del prosperísimo negocio familiar y es importante que vuelva y que además se case con una señorita decente de Nueva Inglaterra. La primera sorpresa de Strether al reencontrarse con el joven es verlo, no perdido, sino todo lo contrario: más desenvuelto, más refinado, rodeado de «personas inteligentes»; y las mujeres que han obrado en él tan «maravilloso» cambio le resultan «muy armoniosas», llenas de «aspectos, personalidades, días, noches». La segunda sorpresa tiene más que ver consigo mismo: descubre, a su edad, que puede, si no vivir ahora la juventud que en su día no vivió, celebrarla. El vivo contraste entre Europa y Estados Unidos, entre la distinción y la torpeza, entre el gusto por la conversación y la unanimidad de opiniones, entre lo heredado y lo adquirido, lo lleva a plantearse cosas que jamás imaginó. Los embajadores (1903) –que aquí presentamos en una nueva traducción de Miguel Temprano García– era para Henry James su novela favorita y constituye sin duda un hallazgo excepcional: quizá la única novela de formación protagonizada por un hombre de cincuenta y cinco años. Con un alto sentido de la comedia, explora las profundidades de la euforia… y a la larga también de la lucidez.
Editorial Alba.- 448 pàgines.- Traducció: Miguel Temprano García.
Apunts de lectura
Una història ben simple per una novel.la difícil de lectura. Allò que caracteritza aquesta novel.la és la complexitat de l’estructura narrativa per sobre del relat.
L’ambigüitat és l’eix narratiu vertebrador de les relacions entre els personatges. L’ambigüitat és un fenomen lingüístic que es dona quan en una construcció no és clar el seu significat. És a dir, un enunciat (una oració, un text) és ambigu quan és susceptible de dues o més interpretacions. L’ambigüitat només es pot resoldre pel context, que atorga més probabilitat a un significat per sobre dels altres possibles.
L’ambigüitat es fa extensible a tot el relat de manera que el lector ha d’interpretar l’allau de manca de certeses. La veu del narrador apunta el relat però és el lector qui l’ha de desenvolupar.
El narrador és capbussa en els diàlegs, matisant i descrivint. Especialment en els del protagonista a qui ja anomena com “el nostre amic”. Els diàlegs són l’autèntica bastida de la novel.la.
L’estructura narrativa és farcia d’oracions subordinades, la qual cosa li atorga una complexitat sobrevinguda.
La proliferació d’adjectius li resta lleugeresa al relat, per exemple en la descripció del personatge Chad:
“Ahí estaba con toda la agradable frescura de la mañana: fuerte, lustroso y alegre, desenvuelto, fragrante e insondable, con la salud pintada en el semblante, unas favorecedoras canas en la mata de pelo joven, siempre la palabra oportuna en los labios que su tez tostada hacía que parecieran rojos.” Pàg. 232.
El personatge central, Strether, és un home de 55 anys que és l’encarregat de dirigir l’operació de rescat del jove Chad per tal que torni als Estats Units i dirigir el negoci familiar. Encarna un dels temes de la novel.la: un procés d’aprenentatge per adornar-se finalment que ha arribat massa tard per canviar de vida.
Cal fer èmfasi en el personatge de la Sra.Newsome, la vídua i mare de Chad, la qual malgrat no intervenir directament en l’acció, el lector acaba configurant el seu perfil.
El lector va seguint el relat en base a un narrador instal·lat en els ulls del Sr. Strether el qual constata que les coses no són com el que inicialment semblaven, començant pels apriorismes familiars sobre la vida de Chad a Paris que després la realitat va dissipant. Les coses, tot es veu des del punt de vista del narrador instal·lat en el personatge de Strether.
Hi ha una part de la crítica literària que considera aquesta novel.la com precursora d’una avantguarda narrativa. L’ambigüitat tindria la funció d’anar en contra de les tendències literàries dominades per la narració visual, massa concreta. L’art de la novel.la que hauria de ser portadora de recursos basats en la psicologia del personatges, va gradualment utilitzant tècniques cinematogràfiques, de manera que no deixa marge ni feina interpretativa al lector.
Entre els temes que es destil·len a la novel.la hi ha el missatge existencialista de gaudir de cada moment. Strether, descobreix una nova vida a Paris en contraposició als valors dels Estats Units. Però considera que ja ha arribat massa tard per canviar. A més, és mou condicionat per la fidelitat al seu compromís com a ambaixador. La relació amb els diferents personatges el porta a anar descobrint el seu propi destí, talment un determinisme que assumeix malgrat no sigui una opció a la seva felicitat. En aquest sentit hi ha una visió tràgica, un determinisme social gairebé ineludible. La psicologia de Strether es mou en el conflicte entre el desig personal i el deure.
Les ambigüitats comporten una certa intriga sobre el destí del personatges. Per exemple en el cas de Chad, quin serà el seu grau de compromís sentimental, i quina serà la seva opció de vida davant les disjuntives que té al davant?. Tornarà als estats Units o romandrà a Europa?. La cobdícia materialista o bé els valors culturals? Els valors del nou món versus als del vell món que representa Europa.
La novel.la és centrada en uns personatges de l’alta classe burgesa submergida en els encants de Paris, també culturals i artístics. Però un tast puntual i passatger?
L’autor va manifestar que aquesta era la seva novel.la preferida i el lector constata que també és la de més difícil lectura. Esdevé un gran monument a l’ambigüitat narrativa, una ambigüitat creativa si acceptem aquella expressió que deia Joseph Conrad: “L’autor només escriu la meitat del llibre. De l’altre meitat se’n ha de cuidar el lector” .
quadern vermell 