Text de la narració
Si hom fos un indi, sempre a punt, i sobre el cavall galopant, vinclant-se en l’aire, sempre vibrant damunt el terra retrunyent, fins que pogués deixar anar els esperons, car ja no n’hi hauria, d’esperons, fins que pogués llençar les regnes, car ja no n’hi hauria tampoc, de regnes, i amb prou feines veiés davant seu tot el camp com una pradera segada arran, ja sense cap ni coll de cavall.
Quaderns Crema.- Narracions completes I.- Traducció de Josep Murgades.
Apunts de lectura
Per a Kafka l’escriptura és una poderosa eina per defensar-se de tot allò que li faci pensar en l’ambient familiar. Kafka reivindica la solitud com una necessitat per ser productiu literàriament. Un apunt en el seu Diari: ”He d’estar sol sempre que pugui. Tot el que he fet fins ara, només ha estat un èxit de l’estar sol”.
D’alguna manera Kafka es volia escapar de la realitat que li era hostil a través de la creació literària. Volia sortir disparat com aquest indi que potser sempre va voler ser, als lloms d’un cavall que s’anava esvaint en la seva carrera deixant-lo en plena llibertat a la recerca de la imaginació creativa. Com diu el propi Kafka a la Carta al pare: “Amb la meva activitat literària i tot el que això comporta, he fet petites temptatives d’independitzar-me, d’evadir-me, amb un èxit gairebé nul; moltes coses em confirmen les escasses possibilitats de tirar-les endavant. No obstant això, és el meu deure, o més ben dit, la raó de tota la meva vida, vetllar per aquestes temptatives...”.
També podem dir que la breu narració “Desig de convertir-se en indi” esdevé una faula. A través de la ficció al·legòrica en la qual intervé la simbologia de l’indi i la del cavall, planteja un excel·lent antídot contra l’abúlia, la manca de voluntat, l’apatia…
Per a qualsevol persona, la lectura d’aquesta narració breu, convida a realitzar un propòsit per a l’acció: el desig a convertir-me en un indi i muntar a lloms del meu cavall i anar agafant velocitat fins a galopar a tot drap, refusant poc a poc tot allò que ja no és necessari, superflu, esvanint la muntura i tots els seus estris, deixant que el meu esperit interior comenci a anar tot sol, a funcionar, a rutllar amb força i que l’alenada de llibertat ho encengui tot. La força de la fugida alliberadora. Sempre endavant ! .
quadern vermell 