Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La narradora d’aquesta història, una dona negra britànica i d’origen humil, ha aconseguit a còpia d’esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d’inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l’ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l’esperança que la reunió l’acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l’abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant.
Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d’una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.
L’altra editorial.- 120 pàgines.- Traducció de Maria Arboç Terrades
Apunts de lectura
Un prefaci aclaridor sobre les raons de fons d’aquest llibre:
“Tot això també és en va,
una carrera contra el vent”
La narradora sense nom és una dona negra de classe humil que amb esforç i coratge ha aconseguit tot allò per la qual cosa ha lluitat: una gran promoció a la seva empresa financera, un habitatge propi, grans estalvis, una bona assegurança de vida i un bon fons de pensions. El seu xicot és fill d’una família blanca benestant. Però també li han diagnosticat càncer de manera que tot se’n pot anar en orris.
A través de la tècnica narrativa del flux de consciència, descriu els esdeveniments que corren pel seu cervell. No és res unit; flueix; escriu talment brolla un riu, de forma més natural. Un text contingut, poc explícit, farcit d’el·lipsis, salts temporals, poca informació al lector…
El llibre comença amb una successió d’apunts sobre experiències viscudes en les quals el denominador comú és abús d’autoritat per part dels superiors jeràrquics, l’assetjament laboral així com pressions sobre els seus orígens geogràfics i raça. Canibalisme laboral, cops de colze, estrès, etc….
“És una història. De reptes. De treball dur. Estrenye’s els cordons, arromangar-se, obligar-s’hi. Fort. Superar els obstacles, transcendir, etcètera.” Pàg. 19.
Ha aconseguit una posició laboral envejable i en conjuntament un reconeixement i bona posició social. I arriba el moment que la realitat s’imposa, brollen els dubtes del perquè de tot plegat, de la constatació de la fragilitat humana.
«Generacions de sacrifici, de feina dura i una vida encara pitjor. Molt de patiment, moltes esperances perdudes: tot per aquesta oportunitat. Per la meva vida. I he intentat estar a l’altura, ho he intentat molt fort. Però després d’anys d’esforçar-m’hi, de lluitar contra corrent, estic preparada per deixar de moure’m. Per deixar de lluitar. Per empassar-me l’aigua. No en puc més”. Pàg. 24.
Reunió, ofereix un calidoscopi de les maneres en què el racisme afecta la vida del narrador, des de les incidències racistes de desconeguts, passant pels col·legues que creuen que ho té fàcil gràcies al valor de la diversitat així com pel compliment del principi de la quota femenina.
Una crítica al neocolonialisme britànic que continua posseint , explotant i lucrant-se de terres usurpades amb les seves gestes del segle XX.
“Continua cremant els nostres futurs per alimentar la seva economia voraç sota l’amenaça de violència financera – i ho fa mentre ens dóna lliçons sobre autosuficiència”. Pàg. 98.
La decisió de la protagonista de renunciar a un tractament contra el càncer és un dels eixos que afecten la seva pulsió vital i que la porten a qüestionar els absurds de la vida contemporània, a prioritzar l’essència veritable de la vida.
L’assistència a la reunió familiar dels pares del seu company, actua de catalitzador introspectiu i fa aflorar un allau de reflexions sobre els moments i flaixos importants de la seva vida.
“Els tinc aquí, els estic elevant amb mi a aquests plans metafòrics encara inconquerits on podem fingir el que som els uns pels altres en termes simplificats. És a dir: estic pensant.” Pàg. 95.
Reunió, una novel.la breu que destaca també per la seva gran eficiència narrativa.
quadern vermell 