Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Nace un niño que se llamará Johannes. Muere un anciano llamado Johannes. Entre estos dos puntos, Jon Fosse nos da los detalles de toda una vida, condensados con gran belleza. Comenzando con los pensamientos del padre de Johannes cuando su esposa se pone de parto, y terminando con los propios pensamientos de Johannes cuando se embarca en un día de su vida en el que todo es exactamente igual, pero totalmente diferente, Mañana y tarde es una obra sobre el hermoso sueño de nuestras vidas. Los momentos a lo largo de la novela son sencillos y cotidianos, pero la prosa rítmica de Fosse guía hábilmente a los lectores a través del pasado y el presente.
Editorial Nórdica.- 112 pàgines.- Traducció: Cristina Gómez-Baggethun y Kirsti Baggethun.
Apunts de lectura
Un narrador omniscient relata les dues parts de “Mañana y tarde” amb constants evocacions del flux de consciència dels dos protagonistes: Olai i el seu fill Johannes.
A la primera part assistim al naixement de Johannes a través de la consciència del seu pare Olai que assisteix expectant a les intervencions de la llevadora. Van aflorant les seves reflexions existencialistes sobre la vida i la mort:
“…y ahora, mientras su madre Marta grita de dolor, el niño vendrá al frío de este mundo y aquí estará solo, separado de Marta, separado de todos los demás, estará solo aquí, siempre solo, y luego, cuando todo haya acabado, cuando llegue su hora, se descompondrá y volverá a la nada de la que salíó, de la nada a la nada…..” Pàg. 16.
Si a la primera part se’ns presenta el primer dia d’una persona a aquest món, a la segona se’ns presenta el darrer dia d’aquesta persona. Una invitació a reflexionar sobre les dues ineludibles veritats de la naturalesa humana: la vida i la mort.
D’una manera onírica es relaten imatges, pensaments, emocions, esdeveniments que fan referència a moments importants de la vida del protagonista Johannes. D’una manera prioritària s’esmenta a la seva dona, Erna, els seus set fills, l’ofici de pescador, els amics, les solidaritats rebudes, torna a visitar llocs i moments importants de la seva vida, etc. Reflexions sobre el deteriorament de la vellesa, sobre la bellesa de les petites coses, del bagatge vital que ens acompanya a través de la memòria, de la contemplació de les coses que esdevenen arxius de moments viscuts. Tot plegat els moments de la novel·la són senzills, d’una quotidianitat pobre.
Per aquest to oníric i fantasiós, en alguns moments em recordava la novel.la de Juan Rulfo, Pedro Páramo.
Destacar la imatge metafòrica del final del viatge en barca amb l’amic, un viatge cap a enlloc que tingui nom, suaument pel mar de Noruega.
Tal com senyalàvem en aquest BLOG en parlar de l’obra Trilogia d’aquest mateix autor, a “Mañana y tarde” també sorprèn l’estructura narrativa: sense punts, només comes, sense guions per indicar els diàlegs, repetició d’expressions d’una manera compulsiva, etc. Sembla més aviat un relat oral en el qual es barreja tot, personatges, situacions reals, imaginàries, de present, de passat i de futur.
En aquesta novel·la breu, Fosse compon una meditació sobre la vida i la mort a través d’un suport narratiu sorprenent.
quadern vermell 