Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Los dos relatos que hoy presentamos se gestaron a finales de 1912, uno de los períodos más productivos de la vida de Kafka, durante el cual compuso además La transformación. Su editor Kurt Wolff le propuso publicarlos en un volumen que debería haberse titulado «Los hijos», puesto que entre los tres relatos existía, según le había confesado Kafka, «un evidente nexo secreto». En La condena, Georg Bendemann, un joven comerciante, comunica a su anciano padre que acaba de prometerse, pero el encuentro se transforma en una pesadilla repleta de reproches. El fogonero—primer capítulo de la novela El desaparecido, publicada póstumamente—trata las peripecias de Karl Roßmann a bordo del transatlántico que lo conduce a Nueva York, adonde lo han enviado sus padres, tras un escándalo, en busca de fortuna.
Editorial Acantilado.- 112 pàgines.- Traductor: Luis Fernando Moreno Claros.
Apunts de lectura
Aquest llibre reuneix dues de les tres narracions que Kafka va voler salvar del foc, l’altre és “La transformació” (“La metamorfosi”). Les tres narracions tenen un fil comú, la relació patern-filial.
Tot sembla indicar que el pare era una persona normal. Tal com escriu Jordi Llovet en el pròleg de “Padres e hijos” (editorial Anagrama): “Res no ens permet pensar que el pare de Kafka fos un tirà ominós, un dèspota inqualificable o un esbudellador de criatures”. El fet que la família esdevingués una fructífera mina per extreure’n relats és més aviat una conseqüència de l’actitud de Kafka de voler aconseguir allò que la Virginia Wollf en diu metafòricament “Una cambra pròpia”, posseir en solitari un territori propi. Com diu el propi Kafka a la Carta al pare: “Amb la meva activitat literària i tot el que això comporta, he fet petites temptatives d’independitzar-me, d’evadir-me, amb un èxit gairebé nul; moltes coses em confirmen les escasses possibilitats de tirar-les endavant. No obstant això, és el meu deure, o més ben dit, la raó de tota la meva vida, vetllar per aquestes temptatives…” Per a Kafka l’escriptura és una poderosa eina per defensar-se de la família, de tot allò que li faci pensar en l’ambient familiar. Kafka reivindica la solitud com una necessitat per ser productiu literàriament. Un apunt en el seu Diari: ”He d’estar sol sempre que pugui. Tot el que he fet fins ara, només ha estat un èxit de l’estar sol”.
La condena, és un fragment de vida familiar, una escena sobre l’escenari familiar protagonitzada directament pel pare i el seu fill. Altres elements narratius que també hi intervenen són l’amic del fill i la seva futura dona. El pare, en assabentar-se del propòsit del fill de casar-se , frustra aquesta possibilitat tot desplegant una xarxa de culpabilitats i retrets vers el seu fill (mort de la mare, inexistència de l’amic, fracàs del negoci, etc) que el fill assumeix la qual cosa el porta finalment a acceptar la sentència dramàtica.
El fogonero, també tracta de les relacions entre pare i fill però no d’una manera tan contundent i directa com a La condena. El protagonista és un jove de setze anys que és desterrat pels seus pares i enviat als Estats Units a causa d’un escàndol: una criada l’havia seduït i havia tingut un fill d’ell. Apareix novament la figura del pare castigador que expulsa el noi cap a l’experiència d’un nou món. Un altre element paternal apareix quan arriba a Nova York: la figura de l’oncle el qual dona suport al jove en contra de l’opinió dels pares de manera que hi ha una permuta en l’autoritat familiar. El sentiment de culpa amb què l’havien carregat els seus propis pares va desapareixent.
Ambdues narracions mostren perfectament els paral·lelismes entre la vida i l’obra de Franz Kafka. Constitueixen un embrió de l’eix central de l’obra kafkiana en el sentit que assenyala la temàtica literària de l’absurditat del món que es farà més visible en novel·les com El Castell i El Procés.
quadern vermell 