Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Tres generaciones de mujeres veranean juntas en una granja familiar situada al norte de Ohio y gobernada con mano de hierro por Lil Krauss, la matriarca del clan, cuyo temperamento áspero e indomable le ha valido el apodo de «la reina de Persia». La casa alberga la tensión emocional acumulada durante décadas y contiene rencores y secretos que podrían estallar en cualquier momento. Serán las cuatro más jóvenes, Celia, Jenny, Anne y Katie, cuyas identidades y experiencias individuales se confunden en una sola voz colectiva, quienes nos adentren en el relato honesto y cautivador de sus vidas, en las que la belleza y el dolor, el sexo y la muerte, se entrelazarán con admirable sensibilidad poética. Para su abuela, sus madres y sus tías, depositarias de una justicia moral ante la que los hombres no saben sino reaccionar con burlas, evasivas y violencia física, la granja es una trampa que las mantiene presas, dejando al descubierto la cara oculta de la tierra natal, cuyos vínculos y sujeciones discurren en paralelo a la transformación del Medio Oeste en el páramo comercial de la América moderna. Para ellas, sin embargo, es un reino adictivo que poco a poco se precipita hacia su declive, a la vez que una fuente de descubrimientos sobre el deseo, la pérdida y el paso a la edad adulta.
En los tiempos de la reina de Persia, Premio PEN/Hemingway al mejor debut de ficción, es una historia de resiliencia y orgullo que avanza y retrocede musicalmente, con planos sucesivos que se repliegan sobre sí mismos y acaban solapándose como en un palimpsesto para ofrecernos un fresco conmovedor de la vida rural estadounidense de mediados del siglo XX.
Editorial Firmamento.- 340 pàgines.- Traducció: Antonio J. Desmonts
Apunts de lectura
Una estructura narrativa dividida en cinc parts i que no segueix un fil lineal. El temps narratiu salta endavant i endarrere segons convingui a la veu narradora.
L’escenari és una granja d’Ohio als Estats Units sobre el qual es desenvolupa la vida de tres generacions d’una mateixa família. La casa pairal és un personatge amb una gran càrrega simbòlica i metafòrica. S’inicia el relat amb la descripció de l’escenari talment un zoom cinematogràfic que s’endinsa en el paisatge.
“ En el Norte de Ohio hay un condado de varios centenares de miles de acres cultivables que irrumpe en la tierras llanas de la región de los lagos y luego se ondula y eleva, y va adoptando aires rurales: grupos de casas a la vera de los caminos, pequeños caserios asentados junto a nada, puentes de un solo carril….”.
La veu narradora, en primera persona del plural, és formada per un nosaltres col·lectiu integrat per les quatre netes de l’avia. La veu narradora passa d’una neta a l’altra. Margaret Atwood ho comenta fent-hi un esment especial: “Que el narrador sigui un “nosaltres” en lloc d’un “jo” és totalment adequat, perquè aquest llibre tracta sobre el poder -en cap cas sempre positiu- de la consciència femenina col·lectiva.”
El “nosaltres” dels narradors ofereix una observació unificada de la vida familiar. Com declaren les noies, “La majoria de vegades era com si totes quatre fóssim una i visquéssim en dies que s’ajuntaven en un sol corrent de temps, indiferenciat i comunitari”.
No solament són un narrador omniscient sinó que també expliquen històries familiars d’abans de néixer.
No hi ha cap referència a “mare” o “pare”, només a la tia Libby i l’oncle Dan. És una manera d’ insistir en el relat col·lectiu en un to de distanciament dels pares i fills.
Un sol sostre, un microclima existencial marcat pel matriarcat. Un món tancat amb tot el que pot significar de protecció i també d’aïllament. És una matriu d’aixopluc per a les quatre nétes que hi creixen, però què passarà quan l’avia decideixi vendre la granja i traslladar-se a la ciutat?.
El relat és una desfilada de personatges diversos i significatius.
L’avia, la reina de Persia, Lil, es converteix en una dona independent que compra terres de conreu, educa les seves filles i assegura que sempre tinguin una llar on allotjar-se mentre lluiten pel seu matrimoni i la maternitat.
L’àvia, una força vital sàvia i sòlida, ha experimentat i suportat moltíssim, i farta de cuinar i de treballar, passa les nits a festes de bingo, curses de cavalls, ruleta en un club privat, etc. La seva voluntat és mantenir-se al marge de la vida dels seus fills, llevat que puntualment hi incideix d’una manera enèrgica.
“En palabras de Abuela, todo lo que había tenido en la vida habían sido hijos, trabajo y hombres inútiles, y lo que quería, que además se lo había ganado, era que la dejasen en paz”. Pàg. 117.
Un altre protagonista destacable és la tia Libby, una font de vida i coneixement. L’entrada explosiva de la seva filla Celia a la pubertat fa que amb vehemència hagi de realitzar una sèrie d’advertiments sobre les relacions de parella i els interessos dels homes. Una pedagogia que segueixen amb atenció les quatre netes des de la floració sexual de Celia, fins el seu casament i abandó de la casa matriarcal.
La tia Grace i la seva greu malaltia ocupa un dels eixos centrals de llibre sobre el qual es desenvolupen les relacions de la col·lectivitat.
Els homes tenen un mal paper en la col·lectivitat matriarcal. El seu perfil és a bastament negatiu: assetjament, violència, alcoholisme, infidelitats, mig tocats de l’ala, etc.
Fins i tot Rossie, un cosí jove, és una presència que mai s’integra amb les seves cosines, no pot penetrar en el seu món.
Potser, l’oncle Dan és l’excepció en destacar per la seva bonhomia, amabilitat i paciència. Preferiria estar a Califòrnia, lliure de les cadenes que subjecten tant a ell com al seu setter irlandès.
En los tiempos de la reina de Persia, és un mosaic d’una gran complexitat i diversitat de vides en mig d’un escenari rural que lluiten per seguir sempre endavant. Una experiència vital fonamental per a les quatre netes que les hi haurà de servir per fer front al repte de la seva necessària independència, lluny de la matriu familiar.
També la natura manifesta les seves diverses cares. Tant la brutícia del corral ple de fems com la bellesa del paisatge.
“Nunca he visto la nieve tan hermosa…(…) Una vez más todas las cosas se renovaban: el gran panorama envolvente de las charcas de nieve cubiertas de hielo que relucían delante de los bosques inmóviles, descorriendo el velo de la ilusión. Mirábamos y mirábamos, quizá para que la nieve nos cegara. “ Pàg. 278.
El narrador és un gran observador i relata tot allò que és captat pels sentits. La música circumdant de la quotidianitat, ja sigui en moments joiosos o de desassossecs. Sentir que sentim, és l’essència de la vida.
La religió també hi juga una important funció durant la malaltia de la tia Grace. Un antídot davant la desgràcia, el cas de la tia Elinor.
“Tía Elinor nos enseñaba que Dios es Vida. Y todo el mundo quiere a Dios, quiere la Vida. Vistas de este modo, las cosas que tía Elinor nos decía eran coherentes, nos convencían con lógica indiscutible. En esa harmoniosa circularidad, era como si nosotras fuésemos una.” Pàg. 244.
També un cant a la lectura. La tia Grace està molt malalta al llit llegint:
-¿Todavia despierta?
– Si supieras lo maravilloso que es, no perderías un instante. Pàg. 242.
La vida és canvi i el canvi és vida. El graner es crema i precipita el final d’un món, l’avia decideix vendre la casa pairal. Caldrà sortir de la matriu i fer front a la nova vida en mig del món. Es tanca el cercle d’una manera simbòlica amb la presència de la Celia, una Celia que està molt lluny d’aquella entrada explosiva a la pubertat amb la qual s’obria el relat.
quadern vermell 