Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Olga Tokarczuk, una de las voces más vigorosas de la narrativa polaca contemporánea, Premio Nobel de Literatura 2018, despliega en este arrebatador thriller metafísico todas las contradicciones del alma humana.
Janina Duszejko es una ingeniera de caminos retirada que enseña inglés en la escuela rural de Kotlina Kłodzka, una región montañosa del suroeste de Polonia. Cuando la rutina del pueblo se ve sacudida por una serie de asesinatos que tienen como víctimas a varios cazadores furtivos, Janina, apasionada de la astrología, defensora a ultranza de los animales y obsesionada por la obra del poeta William Blake, intentará resolver por su cuenta los misteriosos crímenes.
Bajo la forma de una novela policiaca y con un original subtexto ecologista, Tokarczuk retrata soberbiamente la sociedad local, cuestionando sin ambages tanto la falta de respeto por la naturaleza como el radicalismo ambientalista, en una de las obras más poderosas y originales de la literatura europea actual.
Editorial Siruela.- 240 pàgines.- Traducció: Abel Murcia
Apunts de lectura
El títol del llibre així com els epígrafs que encapçalen els diversos capítols són paraules extretes dels escrits de William Blake. Curtes indicacions a cada capítol per expressar-ne el contingut.
“No mates mariposas ni polillas, pues el Juicio Final ya se aproxima” Capítol X.
“Un petirrojo en una jaula pone furioso a todo el Cielo”. Capítol XI
El personatge principal de la novel·la és una enginyera de construcció de ponts jubilada Janina Duszejko. Després d’anys d’una vida professional intensa, es va traslladar a un petit poble on vivia de realitzar petites ocupacions: ensenyar anglès en una escola i a vigilar diverses cases d’habitants esporàdics, segones residències. En el seu temps lliure recopila dades per fer horòscops i vaga pels boscos amb les seves estimades gosses fins que van desaparèixer misteriosament.
Aquesta dona narra, en primera persona, els diferents avatars i reptes que s’haurà d’enfrontar. Tot va començar quan el veí Pie Grande, caçador furtiu, es va ofegar mortalment durant el menjar amb l’os d’un cérvol capturat. Tot seguit, altres personatges notables locals, relacionats per interessos mafiosos i per l’afició a la caça furtiva, van trobar misteriosament la seva mort.
En cada cas d’aquestes morts violentes, els animals van tenir un paper important.
L’enigma ja està servit i tot apunta a una qüestió de venjança. Malgrat, però, la història es planteja com un thriller, la trama descriu un microcosmos social rural així com una pila de reflexions sobre la visió del món.
La protagonista s’acompanya de diversos personatges singulars: la dependenta d’una botiga de roba de segona mà, l’informàtic que es dedica a traduir l’obra de William Blake, un entomòleg especialitzat en insectes necròfags i un veí endreçat i meticulós.
Duszejko, sempre s’ha mostrat molt activa en denunciar a les autoritats les pràctiques delictives de caçadors furtius coneguts per tothom. Les seves denúncies, inclosa la desaparició sobtada de les seves dues gosses, són sempre ignorades. Era socialment considerada com una dona boja si a més es consideraven els seus arguments basats en prediccions astrològiques.
La protagonista creu fermament en l’astrologia, en les influències dels astres sobre els esdeveniments globals i personals, sobre el destí dels éssers humans. El coneixement de les posicions dels astres és usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l’existència humana sobre la terra. La interrelació cosmològica la porta a creure que la mare natura quan és maltractada actua dràsticament per reclamar els seus drets i a venjar-se dels seus opressors.
“Hay que tener los ojos y los oídos abiertos, aprender a relacionar los hechos. Ver semejanzas allí donde otros ven diferencias, recordar que ciertos sucesos tienen lugar en niveles distintos o, por decirlo con otras palabras, que acontecimientos diferentes son diversos aspectos de un mismo fenómeno. Y que el mundo es una gran trama, un todo en el que no hay hecho aislado”.
Duszejko, assumeix i opta per la seva vida solitària. Sovintegen reflexions sobre la seva filosofia de vida.
“Entendí que pertenecíamos a ese grupo de gente que el mundo considera inservibles. No hacemos nada trascendental, no producimos pensamientos importantes ni objetos necesarios ni alimentos; no cultivamos la tierra ni hacemos que prospere la economía. No nos hemos multiplicado significativamente, a excepción de Pandedios, que tiene un hijo, aunque se trate de Abrigo Negro. No hemos aportado ningún tipo de provecho a la humanidad. No se nos ha ocurrido ningún invento. No hemos tenido poder, no hemos poseído nada más que nuestras pequeñas propiedades. Hemos hecho nuestro trabajo, pero este no ha tenido ninguna importancia para los demás. De hecho, si faltáramos, no cambiaría nada. Nadie de daría cuenta.” Pag. 214-215.
La seva visió del món es contraposa totalment amb aquelles en les quals la memòria i el temps passat juga un paper decisiu, la recuperació dels temps viscut (Proust). La seva filosofia existencialista és l’ara i l’aquí, circumscrita a les circumstàncies personals.
“Para la gente de mi edad ya no quedan sitios que hayamos amado de verdad y a los cuales hayamos pertenecido. Han dejado de existir los lugares de la infancia y de la juventud, los pueblos a los que íbamos de vacaciones, … (…) Incluso cuando han conservado su aspecto exterior, visitarlas es aún más doloroso porque constituyen una cáscara que ya no alberga nada. Yo no tengo adónde volver. Los muros de mi celda coincident con toodo lo que alcanzo a ver, hasta el Horizonte. Tras ellos hay un mundo que me es ajeno y que no me pertenece.” Pàg. 147.
Aforismes per prendre apunts:
“Todo pasa. Es algo de lo que es consciente toda persona sabia desde el mismísimo principio, sin lamentar nada.” Pàg. 159.
El contrapunt ideològic està en la figura del capellà, també un caçador furtiu, que consagra la nova ermita al patró dels caçadors, un sant que li encanta caçar. És el paradigma de la hipocresia contra la qual s’hi rebel.la públicament la protagonista.
El discurs de la protagonista és clarament animalista, sobre el crim ecològic i pacifista. Defensa d’un món desproveït del vessament de sang que sovint va acompanyat de patiment. La societat priva els animals de tots els drets inherents a ells: han estat condemnats a una vida al servei dels interessos econòmics i a ser consumits per persones carnívores.
La novel·la també critica la indolència de les autoritats que ni tan sols contesten les cartes dels ciutadans, com les que periòdicament escriu la senyora Duszejko. No és d’estranyar, doncs, que els ciutadans perdin la confiança en les autoritats.
La novel·la d’Olga Tokarczuk és alhora una història de crims ecològics, un thriller trepidant, un himne a la natura i una radical oposició a la caça d’animals amb impunitat. Però també és una metàfora multidireccional, per exemple sobre la hipnotització de la població davant el poder polític i econòmic. Més encara, sobre la manera d’entendre la vida.
quadern vermell 