L’estepa, Anton P. Txekhov

Sinopsi

El viatge d’un nen de nou anys a través de l’estepa ucraïnesa, rumb a l’institut on haurà de cursar els seus primers estudis, dibuixa la línia argumental de L’estepa (1888), la novel·la curta que va proporcionar a Txékhov reconeixement i que el va convertir en un escriptor d’èxit.

Edicions 62 (L’estepa i altres narracions) edició 1982.- 90 pàgines.- Traducció de Maria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente.

Apunts de lectura

L’estepa, un escenari natural en el qual es desenvolupa el viatge del nen Iegóruixka enfilat d’alt d’una carreta de pagès. Un observador de tot allò que l’envolta: paisatge, animals, fenòmens meteorològics, diferents personatges, incidències, etc.   

L’estepa és un escenari i també un personatge que es transforma amb el pas de les hores.

Encara que el nen Iegóruixka no en sigui massa conscient, el viatge és un moment decisiu en la seva vida. S’allunya del seu món conegut i còmode, per endinsar-se cap a un món desconegut. Es deixa portar per la confiança dipositada en el seu oncle i en el rector de la parròquia, però és un viatge hostil i des del primer moment tot esdevé incertesa i por.

“Iegóruixka no sabia ni on el portaven ni per a què; anava al pescant al costat de Deniska, i se li agafava el braç per no caure; i belluguejava al seu seient com la tapadora d’una tetera en ebullició. (…) Iegóruixka era molt desgraciat i tenia ganes de plorar”.

El relat consisteix a presentar-nos no sols els sentiments del nen, sinó tot allò que esdevé durant el viatge. Una desfilada d’escenes de camp que van mostrant la manera de viure de la gent de l’estepa ucraïnesa. Una conjugació dels elements de l’estepa, la vida de les persones i els sentiments i emocions del nen Iegóruixka.

Podríem dir que es relata el viatge iniciàtic del nen Iegóruixka, des de la seva infantesa cap el món dels adults.

Des que Iegóruixka s’enfila a la carreta, tot esdevé nou i incert.

“Allí s’acabava la ciutat i començava el camp. Iegóruixka va llambregar per darrera vegada el poble, es va estrènyer contra el braç de Deniska i va esclafir un plor amarg”.

Poc a poc, els esdeveniments del viatge, l’estepa i la gent, tot allò que li és diferent, va prenent el seu lloc a la vida.

Txékhov no entra explícitament en les reflexions interiors del nen sobre el nou món que es va obrint i que li ocupa la seva curiositat. Txekhov relata allò que Iegóruixka veu de tal manera que omple de suggeriments al lector per tal que s’ocupi de relacionar els sentiments del nen amb els esdeveniments del viatge. Viatge interior (emocions i sentiments) i exterior (l’escenari de l’estepa) es conjuguen en la ment del lector.

Tots els personatges tenen una significació especial en la percepció encuriosida d’ Iegóruixka. Només un bri, esmentar la saviesa del vell que caminava descalç al costat del carro:

“- On vas?- va preguntar, picant de peus a terra en caminar.

-A estudiar- va respondre Iegóruixka.

-A estudiar? Ah, així que la Reina del cel t’ajudi. Vaja, vaja¡ Un talent està bé, però dos encara millor. A alguna gent Déu els dóna només un talent; a d’altres els en dóna dos, i a alguns fins a tres…Ben cert, a alguns els en dóna tres… El primer talent és el que s’hereta de la mare en néixer; el segon el dóna la instrucció, i el tercer la bona vida. És una gran sort tenir-los tots tres: amb ells no sols és més fàcil viure, sinó també morir. També morir… I, naturalment, tots ens hem de morir”.

Valle inquietante, Anna Wiener

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En 2013, con veinticinco años, Anna Wiener decide dejar su precario empleo de asistente editorial en una agencia literaria en Nueva York por las seductoras promesas de las florecientes startups tecnológicas. Una aventura que la llevará a mudarse a San Francisco y a fichar por una novedosa compañía de análisis de datos. En el efervescente micromundo de Silicon Valley se codeará con jóvenes y entusiastas emprendedores inmersos en una febril carrera hacia la innovación, la riqueza y, por supuesto, el poder.

Con singular lucidez, Anna Wiener desvela la cara oscura de Silicon Valley –los falsos ideales, las interminables jornadas, el corporativismo alienante, la misoginia endémica–, y recorre la fina línea entre utopía y distopía en la que operan unos emporios tecnológicos que pretenden cambiar radicalmente el mundo pero que ponen en peligro nuestras sociedades: desde el inexorable control que las apps y las redes ejercen sobre nosotros, hasta la brutal desigualdad que ha desfigurado las señas de identidad de su epicentro, la ciudad de San Francisco. Una crónica excepcional, que se lee como una novela, sobre una todopoderosa industria y las personas que la conforman, que ha situado a su autora como una de las voces imprescindibles para descifrar esta vertiginosa era digital.

Libros del Asteroide.- 328 pàgines.- Traducció: Javier Calvo

Apunts de lectura

Silicon Valley és un sistema econòmic, industrial i cultural basat en internet. Un allau d’empreses emergents, start-ups,  de tot tipus i àmbits: biotecnologia, robòtica, energies renovables, etc. Un fenomen sociològic en el qual la tecnologia no està en funció del progrés social sinó del negoci, una funció del lucre econòmic i no pas del bé comú.

L’autora relata el seu testimoni personal després de treballar durant un temps a Silicon Valley, inicialment en una “start-up” d’anàlisi de dades. És un testimoni crític que aporta tot un seguit de reflexions realment inquietants, tal com indica el títol del llibre.

“Yo interpretaba mi fe ciega en los jóvenes ambiciosos, agresivos y arrogantes venidos de las áreas residenciales de todo el país como una patología personal, pero no tenía nada de personal. Se había convertido en una enfermedad global.”

El seu testimoni relata la vida quotidiana del personal que treballa en les diferents empreses, un patró singular i homogeni de costums, vestimenta, menjar, oci, etc. El culte al cos és una pràctica dominant, “fitness” funcional, gimnàs, esports, barretes de proteïnes,  etc. El to del relat en aquest apartat és més aviat irònic.

Les start-ups estan integrades per unes plantilles joves de raça blanca, menys de trenta anys, i amb una gran majoria d’homes. Les dones són víctimes de discriminació laboral, d’una misogínia sistèmica així com d’un masclisme dominant la qual cosa l’assetjament sexual és una pràctica que sovinteja i que poques vegades es denuncia. A Silicon Valley encara no ha esclatat el fenomen del “metoo” del món de Hollywood, viral a les xarxes socials.    

També realitza una radiografia de l’estament directiu, els CEO carismàtics, així com dels programadors, l’elit professional de referència. L’autora treballa en el departament de qualitat de servei, una secció professionalment devaluada per l’elit dels programadors.

En el món laboral de Silicon Valley no hi ha sindicats i la desregulació és dominant en tots els àmbits, salarial, de la promoció, jornada…. L’acomiadament és arbitrari, sotmès sovint a l’abús de l’autoritat dels alts executius: CEO, CPO, CTO, i COO.

Sota l’eufemisme  i ambigüitat d’una organització basada en un organigrama horitzontal s’hi amaga la més absoluta desregulació i arbitrarietat a l’hora de decidir els nomenaments, les funcions, el salari, les condicions laborals. El nepotisme, la meritocràcia i el tràfic d’influències són dominants.

Les jornades laborals poden ser maratonianes, sempre sota el control i amb connexió i de a les pantalles i sovint des de casa.          

“Lo que quería de un lugar de trabajo era simple. Quería confiar en mi jefe. Recibir una compensación justa e igualitaria. No sentirme objeto de extraños abusos por parte de un tipo de veinticinco años. Depositar cierta fe en la posibilidad de que un sistema —el sistema que fuera— asumiera sus responsabilidades. Tomármelo todo de forma mucho menos personal y no involucrarme demasiado.”.

Dins dels diferents àmbits empresarials,  les empreses d’anàlisi de dades són les més qüestionades en ser tecnologies encaminades al consum, el màrqueting i la publicitat. Realitzen funcions  d’ extraure valor de les dades emmagatzemades i formulant prediccions a través dels patrons observats. No cal dir, a més, de  l’ús pervers que se’n fa de les “big data” per condicionar el  comportament de l’usuari, així com pràctiques d’espionatge i vulneració de la intimitat personal. Són considerades el clavegueram de les empreses d’internet.

¿Què pot estimular a un jove programador/analista a treballar en una empresa de tractament de “big data”?. Una altra cosa és la utilitat d’empreses dedicades a la biotecnologia, robòtica, energies renovables, etc. Malgrat tot, l’objectiu comú dels joves és l’enriquiment ràpid, la cobertura sanitària i l’estil de vida. És difícil no deixar-se seduir per la cultura del tenir per sobre de la cultura del ser. I, en això, Silicon Valley, és el paradigma de la fàbrica de crear multimilionaris, un món idíl·lic, el patró dels valors del capitalisme més salvatge.

“A los jóvenes de Silicon Valley les iba bien. Les encantaba el sector, les encantaba su trabajo y les encantaba resolver problemas. No tenían reparos. Eran constructores por naturaleza, o eso creían. Veían un mercado en todas partes, y solo oportunidades. Tenían una fe inexorable en sus propias ideas y en su propio potencial. Estaban extasiados con el futuro. Tenían poder, riqueza y control. La que tenía anhelos era yo.”

El testimoni d’Anna Wiener, crític i incisiu, és una reflexió reveladora d’un món desregulat i dominat per la cobdícia econòmica que té conseqüències socials i polítiques d’un abast insospitat.       

El nedador del mar secret, William Kotzwinkle

Sinopsi de l’editorial

El nedador del mar secret és la història de l´ardu naixement d´un nen explicada pel seu pare. El llenguatge poètic de la seva narració i una continguda emoció es fonen per a projectar un potent sentiment d´amor i a la vegada d´acceptació d´una realitat no desitjada..

Editorial Navona.- 96 pàgines.- Traducció: Yannick García

Apunts de lectura

Aquest llibre compleix a bastament aquell aforisme atribuït a Franz Kafka :

 “Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat que hi ha dins nostre”.

No sé si realment aquest llibre és un relat d’auto-ficció, tal com he pogut llegir en alguna referència literària:

“Va ser un acte de desesperació. Vaig escriure aquest llibre amb llàgrimes als ulls des de la primera a l’última pàgina”.  

Però, en tot cas, el relat és una manifestació d’un realisme traumàtic que expressa tal com raja allò essencial, amb una extrema sobrietat i sense exageració sentimental.

El nadador del mar secret, un viatge d’anada i tornada des de la casa solitària en mig d’un paisatge de rigorós hivern nòrdic fins a la sala de maternitat d’un hospital. Un encadenat d’esdeveniments que es conjuguen amb els pensaments del protagonista John Laski mentre es produeix el naixement del seu fill. Moltes hores solitàries, petites reflexions sobre la vida, la mort, l’amor, els sentiments, l’esperança, la continuïtat de la vida, …

“ Jo només volia estar amb tu, Diane, els dos vivint junts sense problemes, i aquí ens tens, tu jugant-te la vida”.

Contrasta, en tot moment, la fredor professional dels actes mèdics amb la vivència dels qui estan a les portes d’una natalitat volguda.

Del naixement a la mort, un pas determinat per l’atzar.

L’ambient de la narració és en tot moment d’una feredat que fa escruixir, un ambient que configura i reflecteix l’abisme traumàtic. El dolor i la desesperació en mig d’un escenari gèlid, però lluny d’un sentit victimista.

Aquest ambient, però, contrasta amb la metàfora del mar com a element de lluita per la vida que Laski va emetent a través dels seus sentiments, mentre es van succeint els esdeveniments. Ell emergeix des de la seva desesperació amb esperança i pulsió vital.

“Ell va recordar de sobte la criatura, el nedador del mar secret. Ell també lluita, lluita per estar amb nosaltres, lluita igual que nosaltres” Pàg. 37

Realitat i sentiment, emoció i commoció, bellesa i  angoixa ..:

“Va conduir la camioneta cap als turons boscosos per la vella carretera que portava a casa seva. Un corb va volar pel cel de gener des d’una granja abandonada, batent les seves ales negres lentament contra el gris de les altures.

Laski va agafar el sender que portava a la seva cabana, i després el camí d’accés. Va baixar i va obrir la porta a Diane. Ella va sortir a la neu i es va recolzar en ell. El so de la neu fosa en degotejar des dels arbres omplia l’ambient, alhora que la brisa humida i càlida es carregava de l’olor dels arbres.

-Quin dia tan bonic –va dir Diane, plorant de sobte una altra vegada.” Pàg. 75.

Comptes pendents, Vivian Gornick

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«De vegades penso que vaig néixer llegint… No recordo cap moment en què no tingués un llibre a les mans, i el cap als núvols».

Comptes pendents: notes d’una relectora empedreïda és la celebració per part de Vivian Gornick, una de les pensadores, crítiques i escriptores més importants del panorama nord-americà contemporani, de la passió que ha dominat la seva vida des de petita: la passió lectora. L’escriptora i crítica literària, encara una lectora vigorosa, intel·ligent i vital, parla del retorn una i altra vegada als llibres que la van forjar, que la van fer qui és ara, i reflexiona sobre l’impacte de les lectures en diferents moments crucials de la seva vida. Els nou assajos que componen el llibre barregen crítica literària, memòria i biografia, i giren al voltant de la importància de llegir —i rellegir— conforme anem envellint i la vida va avançant. Escrita amb el nervi i la profunditat d’ànima marca de la casa, Comptes pendents és un reconeixement magistral del poder que té la literatura d’il·luminar les nostres vides.

“Una col·lecció d’assajos profunds i variats. Gornick, una de les escriptores i crítiques més importants dels nostres temps, escriu sobre els petits plaers de la vida amb tendresa i enginy”, Jenny Offill

“Ple de vida i altament recomanable”, The Washington Post

L’altra editorial.- 160 pàgines.- Traducció de Martí Sales.

Apunts de lectura

L’autora inicia la introducció al seu llibre comparant la relectura d’un llibre amb l’estada al sofà d’un psicoanalista:

“Sovint he tingut la sensació que rellegir un llibre que havia estat important per a mi en algun moment de la vida és com estirar-se al divan del psicoanalista.”

El llibre de Gornick és en gran part un mosaic biogràfic en el qual s’hi conjuguen la relectura de llibres, la història de vida i la crítica literària. Tot plegat amb la intenció de conèixer-se un mateix.

Els llibres, com les persones, no són estàtics, de manera que la relectura ens permet visualitzar els canvis que el temps i els avatars de la vida ens han anat configurant. Talment com un mirall que a través dels temps ens interpel.la.  Rellegir un llibre sempre esdevé un assumpte pendent.

És amb aquest objectiu que Gornick realitza un procés de relectures de llibres fonamentals a la seva vida: DH Lawrence, Colette, Marguerite Duras, Elizabeth Bowen, Delmore Schwartz, AB Yehoshua, Natalia Ginzburg, Pat Barker, JL Carr, Doris Lessing i Thomas Hardy.

Vivian Gornick destaca la relectura de Natalia Ginzburg sobre la qual esmenta:

“És l’obra d’una escriptora que sovint m’ha fet estimar més la vida”.

Subratlla que un llibre de referència llegit en diferents moments de la vida pot, a més de satisfer un record, significar un canvi de percepció i d’avaluació.

Comptes pendents, és una afirmació contundent del poder de la literatura que incideix en la configuració de les nostres vides.

“La gran literatura, pensava llavors i encara ho penso, és una mostra, no d’haver aconseguit la plenitud vital sinó de l’esforç tenaç per aconseguir-la”.  Pàg. 24.

Gornick pressuposa que tenim un jo en un procés de conflicte i de formació permanent. De la mateixa manera que cercar la felicitat és un intent recurrent, una tasca que dura tota la vida.

Comptes pendents, és un cant a la lectura, als poders de la lectura. I, una invitació a que cada lector faci el seu propi procés de relectura, personal i literària.   

“La companyonia d’aquells llibres! De tots els llibres. No hi ha res comparable. És l’afany de coherència inscrit en l’obra – aquest  intent extraordinari de donar forma amb paraules al que tot just despunta- el que dona pau i excita, conforta i consola. Però sobretot, és el gran alliberament del caos mental que proporciona llegir” Pàg. 14. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Cruïlles, Jonathan Franzen

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar.

Reconegut com el novel·lista capdavanter de la seva generació, Jonathan Franzen ha estat descrit sovint com un novel·lador de famílies. Només ara, però, a Cruïlles -alternativament còmica i estremidora, un “tour de force” de punts de vista entrecreuats i suspens constant- ha donat una novel·la en què una família, i tot el teixit de les seves peripècies, és veritablement al centre.

El do de Jonathan Franzen per unir profunditat i vivesa dels personatges amb l’alè de mirada social no ha estat mai tan evident com a Cruïlles.

Editorial Empúries.- 712 pàgines.- Traducció: Mireia Alegre i Anna Llisterri Boix

Apunts de lectura

El nucli central de la Novel.la “Cruïlles” és una família blanca, de classe mitjana, formada per un pastor mennonita, la seva esposa i quatre fills, situada als anys 70 en una ciutat imaginària d’Illinois (territori del nord-oest dels Estats Units).

El temps narratiu circula en un doble nivell. Per un costat el temps present en el qual s’hi narren els diversos avatars de la família durant la dècada dels anys setanta, i per l’altra el passat dels dos progenitors, Russ, el pare, i Marion, la mare. El passat de Marion i Russ, és un element narratiu de primer ordre que circula com un fil recurrent durant tota la novel.la.

És una novel.la sense experiments estilístics de cap mena. Una narració lineal en clau realista en la qual els personatges són gent corrent i normal que configuren un entramat de relacions on s’encreuen els diferents camins vitals. Tot plegat, obre un ventall de perspectives d’històries de vida en el qual interaccionen diverses variables.

L’estructura narrativa està configurada a través de capítols cada un dels quals es centra en un dels membres de família.

La religió juga un paper important en la vida de tots els personatges, ja siguin creients practicants o no. Cadascú viu la religió a la seva manera, segons la seva fe, la seva creença, la seva necessitat, el seu ofici, la seva funcionalitat, etc. Les crisis de fe i moral sovintegen.

Hi ha un transfons social religiós format per l’activitat d’una espècie de club creat per la parròquia de cara a la formació dels joves. El nom d’aquest club religiós és “Cruïlles” i dona nom al títol del llibre, si bé podem dir que també podria ser una metàfora de l’entramat existencialista dels personatges.

A través de la narració de les històries dels personatges, Franzen, planteja diferents temes: la religió, el sexe, les drogues, la música, les relacions personals, el conflicte moral vers la guerra del Vietnam, la minoria del poble navajo, etc.

Les relacions sexuals són tractades a diferents nivells, segons les circumstàncies personals de cada personatge i en cada moment de la vida. Així la casuística és abundant: descoberta del sexe a l’adolescència, la por, la virginitat, el sexe en la relació d’infidelitat, en el matrimoni, l’aventura amorosa, la seducció, la relació traumàtica, l’avortament, atracció sexual vers les adolescents, etc..

Els anys setanta, és l’època del moviment hippy i les drogues eren una presència real en el món adolescent i sovint un motiu de crisi familiar. A la novel.la la seqüència del predicador i pare de família quan als 47 anys prova la marihuana per primera vegada li dona un toc patètic i humorístic.

“Cruïlles”  és una novel.la que desenvolupa extensament durant més de 700 pàgines els avatars dels personatges de manera que el lector s’implica profunda i emocionalment en les seves vides.  Sens dubte és un mèrit que s’apunta la novel.la com a un bon antídot contra tanta banalització i simplificació  del llenguatge per part de les xarxes socials.

Marion, l’esposa del predicador Russ, és l’eix motor de la novel.la. La coneixem en el seu passat aterrador sotmesa a una espiral de decadència cap a l’abisme de la seva destrucció personal. Una dona frustrada que poc a poc, sense recursos, s’aixeca de la seva profunda caiguda i es converteix en l’autèntic punt de referència familiar. Crisis personals, autoestima, brots psicòtics, violacions, avortament, infidelitat del marit, etc. Un personatge que encisa i captiva. La relació entre Russ i Marion esdevé una partida farcida de jugades en les quals intervenen a bastament la conjugació de culpabilitats, secrets no compartits, retrets, infidelitats, amor, responsabilitat familiar, etc.

Un tema colateral de la trama narrativa és el poble “navajo” , una tribu índia originària dels Estats Units i posteriorment confinada i malvivint en una reserva entre Arizona i Nou Mèxic, lluitant per la defensa dels seus recursos naturals.

“Cruïlles” és una novel.la absorbent que ens té entretinguts una bona i llarga estona sense pretensions filosòfiques, ni de pensament, ni estilístiques. De fet, no hi ha gaires oportunitats per prendre apunts.