Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En busca de la gloria literaria, Edward Gunther deja su trabajo como redactor publicitario, vende todo lo que posee y se muda con su esposa y sus tres hijos de Chicago a Venecia. Pero el éxito no llega sin dolor ni tan rápido como esperaba. Durante su primer mes en Italia, Edward lucha por publicar sus ensayos, discute con su esposa sobre las finanzas familiares y se embarca en un inestable romance con la poeta Nina Callahan. Justo cuando parece que sus sueños nunca se harán realidad, descubre que Nina ha trabado amistad con el famoso Thaddeus Stitch, indiscutiblemente uno de los mejores escultores del siglo XX. Si alguien tiene la chispa de la genialidad ese es Stitch, y quizá algo de su energía creativa se contagie a Edward, para quien el aliento de semejante luminaria lo significaría todo. Pero también el maestro se encuentra en un impasse vital. Anciano e incapaz de aceptar que el mundo pueda seguir adelante sin él, el artista siente que su tiempo se agota y que su obra maestra —un conjunto escultórico levantado en una isla en la laguna— terminará también desapareciendo bajo las crecientes aguas del Adriático.
Publicada en 1965, poco después de conocer a Ezra Pound —inspiración directa de la figura de Stitch—, Richard Stern firmó, sobre el trasfondo de un invierno neblinoso en una de las más bellas ciudades del mundo, una de sus grandes novelas.
Editorial Siruela.- 248 pàgines.- Traducció: Laura Salas
Apunts de lectura
La història d’aquesta novel.la és la d’un tema recurrent: l’estada temporal al paradís cultural d’Europa de personatges dels Estats Units (veure en aquest blog: Los embajadores de Henry James). En aquest cas el personatge central és el d’un escriptor que viatja a Venècia amb la família. Conjuntament amb un famós escultor i una jove poetessa, formen un triangle, amorós i artístic. Cada personatge està condicionat per diverses i particulars variables vitals: l’edat, la creació artística, la situació econòmica, la situació familiar i afectiva, reconeixement, etc.
Tres personatges que poden simbolitzar tres models d’artistes, així com tres moments de la vida d’un artista. Una mena de tríptic. La jove Nina, poetessa en formació, que viu precàriament i en una situació gairebé d’acollida. L’escultor Thaddeus Stich, al final de la seva vida, ocupat i preocupat per finalitzar i preservar la seva obra. Edward Gunther, de 35 anys que ho deixa tot als Estats Units per embarcar-se amb la seva família en un projecte artístic incert a Venècia.
A través de les relacions entre els tres personatges afloren les inquietuds de l’ofici de viure d’un creador artístic i que simbòlicament poden representar les diferents etapes: els inicis, el desenvolupament i el reconeixement final ja a la tardor de la vida.
L’escultor Stitch és per a Edward un punt de referència d’allò que voldria esdevenir com a artista. La relació amb Stitch suposa entrar en l’ambient artístic de Venècia la qual cosa aconsegueix gràcies a la relació amb la jove Nina a la que manipula per a aquest fi.
La relació de Nina amb Stitch és paternal. Aquest l’acull atorgant-li protecció i estímul pel seu ofici de poeta. A la vegada, la relació amb la jove també és una opció per a la perdurabilitat de l’obra de l’escultor, cosa que li preocupa per la seva edat avançada. Com a metàfora d’aquest desig de perdurar li regala una bonica estàtua de bronze la qual cosa emociona i desperta l’afecte de Nina vers la generositat de l’escultor.
“Mi obra ni siquiera dejará escapar burbujas cuando se hunda. Como si importase. Aunque en realidad sí importa. Si no hay supervivientes, tampoco hay recuerdos.
Stitch balanceó el brazo y lo acercó bruscamente a la mesa; luego cogió algo con la mano y se lo dio a ella.
—Toma, Nina, cógelo antes de que se hunda —ofreció con un resplandor verde de sonrisa bajo el follaje blanco. Su brazo esperó y se alzó, hasta que Nina se acercó y cogió de sus dos dedos un centauro de bronce, salvaje, desconcertado, una pieza hermosa y llena de tensión.
—Ay, señor Stitch.” . Capítol 5.
Tal com esmenta Guelbenzu en la seva crítica literària a Babelia: “Desde aquí comienza Stern a dibujar las diversas formas del egoísmo narcisista del intelectual en Gunther (y en els mismo Stitch, aunque éste está asomándose al vértigo del final y la duda de su propia perdurabilidad).”
La relació d’Edward amb Nina és una relació interessada i de fatals conseqüències per l’estabilitat del seu matrimoni, dona i tres fills.
Venècia esdevé un personatge que l’autor el dibuixa com un fantàstic escenari que condiciona i estimula la vida dels tres artistes. Un escenari que transcendirà la vida de tots ells.
Els últims capítols són dedicats al conflicte familiar de la família d’Edward que es veu obligat a retornar als Estats Units per problemes econòmics. La seva vida artística s’ha frustrat, Venècia queda molt lluny en el record.
“Edward apagó la televisión y salió. Hacía fresco, pero tras caminar unos minutos por la costa ya no lo sentía. (…) La marea estaba baja, la columna vertebral de rocas separaba la arena del agua. Caminó entre ellas, de roca en roca, con las manos metidas en los bolsillos del pantalón, temblando. No dejaba de negar con la cabeza, de murmurar para sí algo intermedio entre palabras y gruñidos”. Capítol final.
La novel.la és un tramat d’històries de vida de tres intel·lectuals amb les seves il·lusions, èxits, avatars i misèries.
quadern vermell 