Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
L’Elf i la Yoli són dues germanes intel·ligents i ben avingudes. L’Elfrieda és una pianista de renom mundial, encantadora, rica i feliçment casada: vol morir.
La Yolandi està divorciada, li costa arribar a fi de mes amb el sou que guanya i se’n va al llit amb els homes equivocats mentre mira de trobar el veritable amor: vol desesperadament mantenir la seva germana gran amb vida.
Però l’últim intent de suïcidi de l’Elf és un xoc: és a tres setmanes de l’inici de la seva esperada gira internacional. Podrà recuperar la salut a temps?
A mesura que la situació es torna cada vegada més complicada, la Yoli s’enfronta a la decisió més esfereïdora de la seva vida: ajudar la seva germana a morir.
Editorial Les hores.- 316 pàgines.- Traducció: Carme Geronès
Apunts de lectura
Les dues germanes protagonistes, la Yolandi i l’Elf provenen d’una comunitat mennonita del Canadà. És una comunitat molt estricta, conservadora, fonamentalista, patriarcal, que viu apartada de la resta del món. Pel que fa a les malalties mentals en son molt reticents a considerar-les com a tals.
Què fer quan la teva estimada germana et demana que l’ajudis a deixar aquest món perquè l’existència li resulta insuportable?. Difícil disjuntiva la que viu la Yolandi, per un costat vol ajudar la seva germana i per l’altre vol que visqui. En un moment determinat es comença a plantejar si l’anada a una clínica de Suïssa pot ser l’única resposta a la necessitat mortal de la seva germana. D’una manera recurrent viu un infern de dilemes morals i també d’incerteses penals.
L’autora narra el procés que portarà a la seva germana al suïcidi. La novel.la està basada en fets autobiogràfics familiars.
La germana Elf és una reconeguda pianista de fama internacional que ha patit diversos intents de suïcidi. El relat no entra a analitzar les causes, ho considera com a una greu malaltia mental.
La narradora, la germana Yolandi és escriptora i a l’igual que l’autora utilitza la escriptura també com a una eina terapèutica, la força curadora de les paraules.
Defensa la mort assistida i critica l’estigmatització de les malalties mentals. També critica els dèficits en l’assistència sanitària a l’hora de tractar els malalts, especialment per la poca i equivocada consideració que tenen sobre la salut mental. La deshumanització en el tractament mèdic mentre està ingressada en un hospital psiquiàtric. El suïcidi encara és considerat com un tabú social i es tendeix a mantenir-ho amagat. L’església considera el suïcidi com un acte immoral, un pecat.
La narradora utilitza la primera persona, sovint el flux de consciència, així com els diàlegs amb els diferents personatges.
Sovintegen les referències a obres literàries per il·lustrar diverses situacions de la història que s’hi narra. Els llibres i la lectura sempre han estat presents a la família com una eina fonamental per a l’aprenentatge de l’ofici de viure.
“El pare i la meva germana no paraven de suplicar a la mare i a mi que llegíssim més, que busquéssim en els llibres ajuda per la vida, per alleujar-nos els mals i les penes, cosa que només podíem fer amb paraules i més paraules”. Pàg. 90
El títol de la novel.la fa referència a un poema de Coleritge, un dels poetes estimats per l’Elf.
“(…) També jo tenia una germana, només una…
m’adorava i jo n’estava tant, d’ella!
Li avocava totes les meves tristes recances
(Com el malalt en braços de qui en té cura)
I del cor les dolences ocultes
que pugen, esquives, de l’ull de l’amistat
Oh! M’he despertat a mitjanit, i he plorat,
Perquè NO ERA ELLA…! “ Pàg. 225 .
Les tristes recances, una història de vida de dues germanes que s’estimen i necessiten. Tendresa, emoció, dolor, tragèdia i també amb pinzellades de sa humor i alegria.
quadern vermell 