Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Trilogía es un libro diferente. Es hipnótico. Para Jon Fosse escribir es como rezar y, para el lector, leer Trilogía significa entrar en una profundidad desconocida. Con un lenguaje sencillo y un narrador único, Fosse nos cuenta la historia de una pareja de adolescentes que va a tener un hijo y que intenta sobrevivir sin nada en un mundo hostil.
Con esta historia entendemos qué significa la indefensión y nos hacemos conscientes de la mirada despiadada de la sociedad, pero también revivimos de forma exquisita el primer amor, la experiencia de empezar la vida. Es una obra emocional que, desde la oscuridad de una situación extrema, nos ilumina.
Editorial: DE CONATUS.- 168 pàgines.- Traducció: Cristina Gómez Baggethun & Kirsti Baggethun
Apunts de lectura
En iniciar per primera vegada la lectura d’un autor desconegut sempre hi ha allò de la curiositat, però en el cas de la trilogia de Jon Fosse, des del primer moment hi ha sorpresa. La tècnica narrativa que empra esdevé una gran sorpresa.
“Asle y Alida caminaban por las calles de Bjørgvin, Asle llevaba al hombro dos hatillos con todo lo que tenían y en la mano la caja con el violín que había heredado de su padre Sigvald, Alida llevaba dos bolsas con comida, y hacía horas que daban vueltas por las calles de Bjørgvin buscando alojamiento, pero parecía imposible alquilar nada en ningún sitio, no, decían, lo lamentamos, decían, no tenemos nada para alquilar, lo que tenemos ya está alquilado, así decían, y Asle y Alida tenían que seguir dando vueltas por las calles, llamando a las puertas para preguntar si tenían habitaciones libres, pero en ninguna casa tenían habitaciones, así que dónde iban a meterse, dónde iban a cobijarse del frío y la oscuridad ya tan entrado el otoño,…”.
Sense punts, només comes, sense guions per indicar els diàlegs, sovint el relat fa salts temporals d’una manera espontània, repetició d’expressions d’una manera compulsiva, etc. Sembla més aviat un relat oral en el qual es mixtifica tot, personatges, situacions reals, imaginàries, de present, de passat i de futur.
“Vigília”, el primer relat de la trilogia, és el deambular de la jove parella, provinent d’una realitat rural, per una ciutat desconeguda a la recerca d’un sostre i feina. Ningú els vol atendre malgrat ella està embarassada. Davant les inclemències i el refús social, la jove parella, inicialment confia que la força del seu amor vencerà totes les dificultats. Però, a mesura que les necessitats assetgen dramàticament, s’imposarà una conducta més resolutiva. D’aquesta manera, el relat entra per nous camins, els dels límits de la moral, els límits del mal.
“Els somnis d’Olav”, el segon relat de la trilogia, assistim al canvi dels noms de la jove parella, una estratègia dissenyada pel jove Asle per amagar els esdeveniments del passat. Alida, la dona d’Asle, sembla no adonar-se de tot allò que passa al seu voltant, només centrada en la cura del seu petit Sigvald. És el personatge que encarna la conjugació narrativa entre allò que es real i allò que és oníric. El seu monòleg interior, especialment en el tercer relat de la trilogia, trenca sovint el temps narratiu i s’enlaira mentalment en diversos esdeveniments de la seva vida amb personatges ja desapareguts.
L’eix central dels tres relats és la relació entre dos adolescents, d’Asle i Alida, un relació marcada per la força de l’amor de manera que tot es justifica per sobreviure en un món d’adults que els refusa i assetja.
El tercer relat de la trilogia, amb el personatge d’Alida com a protagonista tanca la saga familiar amb la intervenció onírica dels morts i en especial del seu company Asle, un interlocutor sempre present en el pensament d’Alida. La presència del vell violí familiar evoca la seva tradició musical i esdevé un element narratiu en aquest procés de tancar el cercle de la Trilogia.
quadern vermell 