Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Si la literatura té una vocació universal, calia explicar com, en un tomb prodigiós de la història, un país tan petit com el Vietnam va poder vèncer dues de les primeres potències mundials.
La guerra d’Indoxina (1946-1954) és una de les guerres modernes més llargues i terribles, amb tres milions de morts. I gairebé no se’n parla. Una sortida honorable ens submergeix de ple en l’envitricoll d’interessos que va conduir a la desfeta i ens descriu una inquietant comèdia humana.
De què discutien els polítics durant la guerra? Voleu saber com un secretari d’Estat nord-americà va proposar seriosament al ministre d’afers estrangers francès donar-li dues bombes atòmiques per resoldre el conflicte, o com el Banc d’Indoxina va determinar en secret el curs de la guerra?
Edicions 62.- Traductor: Jordi Martín Lloret.- Nombre de pàgines: 184.
Apunts de lectura
«A un home amb la intel·ligència d’un treballador mitjà se’l pot ensinistrar per a la feina més delicada i més difícil si la repeteix prou, i la seva mentalitat inferior el fa més apte que l’obrer especialitzat per suportar la monotonia de la repetició». (Els principis de l’administració científica: Frederick W. Taylor).
Aquest era un dels principis que la indústria Michelin va instaurar al Vietnam ( la Cotxinxina francesa) en la seva plantació de cautxú.
Tal com ja va fer en el seu llibre “L’ordre del dia” (inclòs en aquest blog), Vuillard escenifica d’una manera singular els fets històrics de manera que a través d’un registre literari planteja reflexions morals i crítiques sobre els seus poderosos protagonistes. Un recurs narratiu ètic i estètic.
A “Una sortida honorable” , Vuillard s’endinsa en el conflicte colonial indoxinès i la derrota de Diên Biên Phu a la primavera de 1954. Relata una de les majors derrotes militars franceses, les tropes atrapades a la conca de Diên Biên Phu. David contra Goliat. Els comandaments militars francesos menyspreaven la força dels soldats vietnamites: “una colla de pagesos”.
El llibre, però, no és de caràcter documental, allò que interessa és mostrar l’actitud personificada dels diferents poders de l’estat francès davant la política colonialista. Escenificar amb trets biogràfics els diferents interlocutors que d’alguna manera intervingueren en la estratègia colonialista. Des de les diferents posicions dels líders dels partits polítics en els debats en el parlament, la dels representants institucionals, així com el posicionament de l’alt estament militar. Trena diferents variables per aconseguir un retrat personificat dels protagonistes.
“La nostra vaixella, la qualitat dels nostres coberts, les nostres argolles i les nostres glaçoneres diuen tant de nosaltres com les nostres opinions. Som les coses que posseïm.” Pàg. 56
El relat conjuga els esdeveniments a Indoxina amb el debat polític i militar dels protagonistes, amb noms i cognoms. Entre la ficció i la no ficció, Vuillard desplega un discurs que desvetlla la responsabilitat dels autèntics poders a l’hora de decidir una guerra que va provocar la morts de tres milions sis-cents mil vietnamites, deu vegades més que les morts en el bàndol de França i dels Estats Units.
“Un comandant en cap és una barreja d’honor mal entès, petites penes i grans orgulls, com tots nosaltres en el fons, però tot això embotit en un uniforme, i repastat, dissimulat, fet d’uns valors antiquats…” (Pàg. 80).
A la segona part, en els capítols “Un consell d’administració” i “L’ull del cicló”, Vuillard posa el focus sobre els autèntics responsables de tot plegat: el poder econòmic.
“Perquè, en última instància, no paren de dir-nos-ho, el que dicta la llei és la vida econòmica. Així doncs, n’hi haurà prou amb una sola reunió a l’any, ben tranqui.la, al 96 de Haussmann, seu de la banca, per esmentar a cor obert els problemes i repartir-se uns quants dividends, Un consell d’administració per dirigir França !” Pàg. 154
La Guerra d’Indoxina va ser des del 1946 al 1954, rebatejada posteriorment com a “Guerra del Vietnam” del 1955 al 1975, un conflicte molt llarg en què dues grans potències França i Estats Units varen provocar i perdre.
Al final, el llibre conclou amb la continuïtat temporal del conflicte amb la fugida de l’exercit dels Estats Units. Es produeix un gran tropell de multituds corrent desesperadament.
“El 29 d’abril de 1975, els americans foten el camp, pleguen veles. Els ventiladors s’aturen. Les neveres s’aturen. (…) Tot és mort.” Pàg. 169.
“Una sortida honorable” té un gran efecte multiplicador sobre l’actualitat que ens obliga a plantejar-nos quina hauria de ser la sortida per aconseguir la pau a la Guerra d’Ucraïna i quins són els interessos que ho impedeixen.
quadern vermell 