El nedador del mar secret, William Kotzwinkle

Sinopsi de l’editorial

El nedador del mar secret és la història de l´ardu naixement d´un nen explicada pel seu pare. El llenguatge poètic de la seva narració i una continguda emoció es fonen per a projectar un potent sentiment d´amor i a la vegada d´acceptació d´una realitat no desitjada..

Editorial Navona.- 96 pàgines.- Traducció: Yannick García

Apunts de lectura

Aquest llibre compleix a bastament aquell aforisme atribuït a Franz Kafka :

 “Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat que hi ha dins nostre”.

No sé si realment aquest llibre és un relat d’auto-ficció, tal com he pogut llegir en alguna referència literària:

“Va ser un acte de desesperació. Vaig escriure aquest llibre amb llàgrimes als ulls des de la primera a l’última pàgina”.  

Però, en tot cas, el relat és una manifestació d’un realisme traumàtic que expressa tal com raja allò essencial, amb una extrema sobrietat i sense exageració sentimental.

El nadador del mar secret, un viatge d’anada i tornada des de la casa solitària en mig d’un paisatge de rigorós hivern nòrdic fins a la sala de maternitat d’un hospital. Un encadenat d’esdeveniments que es conjuguen amb els pensaments del protagonista John Laski mentre es produeix el naixement del seu fill. Moltes hores solitàries, petites reflexions sobre la vida, la mort, l’amor, els sentiments, l’esperança, la continuïtat de la vida, …

“ Jo només volia estar amb tu, Diane, els dos vivint junts sense problemes, i aquí ens tens, tu jugant-te la vida”.

Contrasta, en tot moment, la fredor professional dels actes mèdics amb la vivència dels qui estan a les portes d’una natalitat volguda.

Del naixement a la mort, un pas determinat per l’atzar.

L’ambient de la narració és en tot moment d’una feredat que fa escruixir, un ambient que configura i reflecteix l’abisme traumàtic. El dolor i la desesperació en mig d’un escenari gèlid, però lluny d’un sentit victimista.

Aquest ambient, però, contrasta amb la metàfora del mar com a element de lluita per la vida que Laski va emetent a través dels seus sentiments, mentre es van succeint els esdeveniments. Ell emergeix des de la seva desesperació amb esperança i pulsió vital.

“Ell va recordar de sobte la criatura, el nedador del mar secret. Ell també lluita, lluita per estar amb nosaltres, lluita igual que nosaltres” Pàg. 37

Realitat i sentiment, emoció i commoció, bellesa i  angoixa ..:

“Va conduir la camioneta cap als turons boscosos per la vella carretera que portava a casa seva. Un corb va volar pel cel de gener des d’una granja abandonada, batent les seves ales negres lentament contra el gris de les altures.

Laski va agafar el sender que portava a la seva cabana, i després el camí d’accés. Va baixar i va obrir la porta a Diane. Ella va sortir a la neu i es va recolzar en ell. El so de la neu fosa en degotejar des dels arbres omplia l’ambient, alhora que la brisa humida i càlida es carregava de l’olor dels arbres.

-Quin dia tan bonic –va dir Diane, plorant de sobte una altra vegada.” Pàg. 75.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s