Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Als contes d’A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
Editorial Quaderns Crema.- 144 pàgines.
Apunts de lectura
El fil conductor dels deu contes d’aquest recull és l’ofici d’escriptor. Sota les diverses històries que s’hi narren, amb més o menys nitidesa hi ha l’experiència de l’ofici destil·lada després de molts anys d’antiguitat. A vegades és un lleuger toc, en d’altres és l’eix central de conte, però sempre hi ha una referència de l’ofici.
No cal dir que en aquest sentit emergeix el tema de la ficció i de l’autobiografia. Malgrat que a la majoria d’històries hi ha elements biogràfics que acrediten una certa versemblança, allò que hi llegim és ficció. És cert que els relats conjuguen instants de vida amb reflexions diverses sobre l’ofici de viure, connotacions sobre el temps, etc..
Tot plegat amanit amb ironia que sovint té el caràcter d’antídot davant una realitat assetjadora. Ironia que l’entreveig fins i tot a la portada: una escala de l’evasió però vers un ou ferrat. Potser una paradoxa en relació a la que normalment entenem com a escala d’evasió, una fugida cap a una realitat contemplativa, espiritual, imaginativa. Una subversió de l’escala de l’evasió pictòrica, poètica, literària, que ens allibera d’una realitat assetjadora?.
Potser el conte que més concentra allò que entenc com a eix central dels relats és “DUES ESPARDENYES”. Per un costat la metaficció, és a dir introduir elements que recorden el lector que està davant d’una obra de ficció. Emfatitzar la relació ficció i realitat. El fet d’introduir la interlocució entre el narrador i el personatge en seria un exemple ben notori. El personatge es rebel.la contra el narrador. Per l’altre costat el relat introdueix elements biogràfics, fins i tot de caràcter dramàtic com és la mort de l’àvia al riu, fet que també surt en un altre conte. També s’hi conjuga els avatars de l’ofici d’escriptor. “…celebra que això sigui un conte i no una pel·lícula i haver evitat que el narrador omniscient l’obligui, com tantes vegades, a confondre les servituds de la imaginació amb els plaers de la fantasia”.
I, molta, molta ironia amanida amb connotacions de filosofia del viure.
Ironia com la continguda en el mateix títol: A les dues seran les tres.
quadern vermell 