Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
En este memorable y bellísimo libro, ganador del prestigioso premio Strega del año 2021, Emanuele Trevi nos presenta el perfil de dos amigos, escritores como él: Rocco Carbone y Pia Pera, tan diferentes el uno del otro como diferentes fueron sus muertes. A Rocco lo acosaba sin tregua el desencanto; su existencia y su escritura eran una tortuosa y estricta forma de sufrimiento y sus dias acabaron de forma abrupta debido a un extraño accidente. Pia Pera era impulsiva, sensible, idealista, y una enfermedad degenerativa fue quitándole autonomía progresivamente antes de matarla. Ambos tenían sus demonios interiores, sus opacidades, esas zonas de sombra a las que ni el ojo amigo puede o sabe alcanzar. Llegado el momento de recordarlos, ¿qué distancia debe tomar el escritor, el amigo, para hacerles justicia?
Dos vidas es una obra literaria de primer orden que se erige como la más emotiva celebración de la amistad, de los estrechos e irrepetibles vínculos que nos unen a otros seres en el tiempo. En el lance de enfrentar la palabra con la fugacidad y el olvido, Trevi consigue hacer literatura de la vida y vida de la literatura y nos recuerda que no hay mejor tumba que el corazón de un amigo.
«Emanuele Trevi despierta en el lector la emoción de una revelación estética cargada de asombro y maravilla».
Livia Manera, Corriere della Sera
Editorial sextopiso.- 140 pàgines.- Traducció Juan Manuel Salmerón
Apunts de lectura
Dos vidas, és la història de tres amics: Emanuele Trevi, l’autor, i dos amics comuns escriptors reals: Rocco Carbone i Pia Pera.
Narra els avatars diversos durant la vida viscuda plegats, il·lusions, derrotes, baralles, frustracions…Tres vides entrellaçades. Parla de l’obra literària dels seus amics i també del dolor d’haver-los perdut. A través de l’escriptura és una manera de mantenir-los presents, una manera de vèncer el pas inexorable del temps. També l’escriptura esdevé terapèutica, evocant episodis oblidats amb el dolor i les alegries que aporten.
“Perquè vivim dues vides, totes dues destinades a la fi: la primera és la vida física, feta de sang i alè, la segona és la que té lloc a la ment dels qui ens estimaven.”
Trevi descriu les diferents naturaleses dels seus amics Rocco Carbone i Pia Pera. Exposa les personalitats, èxits i fracassos d’ambdós, fins a la seva prematura mort.
“Les històries, la memòria, la reflexió, les divagacions i la distracció, són característiques de l’escriptura de Trevi, i de la seva capacitat per abocar-nos a un temps i un lloc que no creiem que ens preocupaven tant. Due vite d’Emanuele Trevi és un llibre capaç de transformar la intimitat i la malenconia en literatura, universalitzant-les i apropant-les a la vida de tothom. I és un llibre que no s’assembla a cap altre.”
(Text de la proposta de Francesco Piccolo al Premi Strega 2021).
Conjuga realitat i ficció, fets biogràfics, retalls de memòria, fotos, anècdotes, etc.. Tot plegat ofereix un retrat d’un home i una dona reals, amb els defectes i peculiaritats de cada ésser humà, ben lluny de la consagració. Un retrat circumscrit a un temps i a un país. No falten referències al panorama cultural italià de l’època, escriptors, llibres, llocs, actes, etc..
De fet, Trevi aconsegueix a través de la ficció, emparada amb fets biogràfics i evocacions diverses, transformar els seus amics en personatges literaris.
Dos vidas, és una novel·la commovedora, intimista, narrada amb un estil senzill, amb una vena poètica i amb una gran amabilitat que acompanya la marxa dels seus amics. Un cant a l’amistat farcit d’una gran complexitat d’emocions i sentiments provocats per experiències i moments que han deixat petjada.
quadern vermell 