Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Una novel·la sobre la fragilitat del somni de vida americà. Richard Yates és un dels pocs grans autors nord-americans contemporanis que encara avui poden descobrir els lectors europeus. L’adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, que Sam Mendes ha fet amb la complicitat de Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, ha donat a conèixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle és una obra de culte als Estats Units. Saludada pels crítics com una obra mestra quan es va publicar l’any 1961, Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida. Richard Yates descriu amb una claredat enlluernadora les interioritats de l’ànima. De la seva mà, descendim fins al fons de nosaltres mateixos i ens encarem amb la nostra humanitat.
“Regalo exemplars de Revolutionary Road a tort i a dret… és un dels retrats més exactes i punyents de la vida als suburbis americans”. David Hare, Observer
“Ara que el nostre món es torna cada dia més suburbial, vet aquí una novel·la que val la pena de llegir”. Julian Barnes, Guardian Books of the Year
“Una obra mestra”. Tennessee Williams
Editorial: Edicions Proa.- 328 pàgines.- Traducció: Josefina Caball Guerrero
Apunts de lectura
L’escenari és situat en una de les urbanitzacions típiques destinades a la classe mitjana americana acomodada que durant els anys 50 les constructores oferien com una manera idíl·lica de viure: un paradís natural fora de la contaminació de les grans ciutats, veure créixer els fills entre jardins i envoltats de totes les comoditats de la vida moderna. Això sí, els marits havien d’aconseguir un treball ben remunerat a la gran ciutat i sacrificar-se diàriament per viatjar amunt i avall. Un autèntic boom immobiliari amb tots els ingredients del somni americà dels anys 50.
Altrament, durant els anys 50, el model educatiu dominant, difós després de la Segona Guerra Mundial, es dirigia al fet que les dones decidissin triar l’opció de tornar a la llar, després d’haver conquistat el dret al vot i a l’educació i d’haver accedit a una ocupació.
Sense independència econòmica, la manera de vida de la mestressa de casa en aquesta nova llar tecnificada, produeix solitud, depressió i altres quadres mèdics qualificats com “típicament femenins”. Tot plegat va suposar una regressió important en el procés d’emancipació de la dona en condemnar-la a dedicar-se exclusivament a ser mestressa de casa, esposa i tenir cura dels fills.
Una ullada als anàlisis sociològics del moment presenten, entre altres indicadors, un increment de la natalitat, un decrement d’assistència de les dones a la universitat així com un decrement en la professionalització després de la carrera. També es destaca una desvinculació dels temes socials i una acceptació de les regles burgeses que la moral del somni americà comportava.
L’April, la protagonista se sent presonera en una presó de cristall i ho percep com una condemna a quedar-se per sempre atrapada en un present sense futur. És una dona que se’n vol sortir d’aquests condicionaments socials i fa propòsits per trencar la situació de confinament i aconseguir la seva realització com a dona.
“-De vegades em sento plena de vitalitat- deia l’April- i tinc ganes de sortir i fer alguna cosa ben esbojarrada i meravellosa”. Pàg. 13.
La novel.la s’inicia amb el fracàs de l’obra de teatre en la qual l’April n’és la protagonista principal. D’aquesta manera s’inicia el procés de les il·lusions trencades, d’esperances falses i d’alienació personal. En el marc del matrimoni amb dos fills i de dues altres parelles veïnes, anirem seguint els avatars de l’April com a eix central del relat.
El focus de la novel.la és l’embat permanent entre April i el seu marit Frank. En l’escenari de la casa idíl·lica rodejada de jardí seguirem el desenvolupament estratègic que cada cònjuge planteja per aconseguir els respectius objectius.
Un narrador omniscient va exposant els complexos factors psicològics que mouen els personatges.
Per un costat, per part del personatge d’en Frank, assistim a l’estratègia pròpia del patriarcat, un embat que va replicant una a una les diferents respostes que presenta l’altra part, l’April. S’inicia una espiral d’embat cada vegada amb més agressivitat.
L’April és una inconformista que vol sortir-se’n com sigui d’aquell confinament que l’assetja, presó, però no sap la manera d’aconseguir-ho. Els condicionaments per aconseguir-ho són diversos, des de l’absència d’autonomia econòmica, els del control social en considerar-la una transgressora de la moral establerta. També i especialment els condicionaments de la pròpia relació afectiva i matrimonial. El calvari d’il·lusions frustrades s’inicia amb el fracàs de l’experiència teatral en un grup d’aficionats. Després vindrà la proposta de vendre la casa i deixar-ho tot per anar a Paris, una fugida endavant amb el propòsit afegit d’invertir els papers en el matrimoni: ella treballaria a Paris mentre en Frank cercaria allò que el motivés i realitzés. Després vindrà l’entrebanc de l’embaràs no desitjat. Després… En definitiva una carrera farcida de bons propòsits i sempre amb el contraatac de l’altra part, el patriarcat, que va frustrant-ho tot. Sovint els silencis de l’April esdevenen una resposta tàctica efectiva contra els embats del patriarcat.
L’estructura narrativa presenta algunes singularitats com per exemple la que el personatge d’en Frank expressa a través del seu flux de consciència allò que suposadament pensaria l’April al respecte. També la descripció de petits gestos i detalls que il·luminen el comportament dels personatges. En determinats moments, com en el embat dialèctic de la tercera part, la narració segueix un registre teatral.
“Així doncs, el Frank es va tranquil·litzar i es va concentrar a refinar el seu paper.” Pàg. 211.
La bastida de la intriga és present fins el final, per un costat la que es desprèn en haver de prendre una decisió amb data límit i, per l’altre, la intriga que es va mastegant gradualment fins el final.
Cal destacar la funció narrativa del personatge d’en John, un malalt mental ingressat en un psiquiàtric que quan visita la família a la urbanització emet uns comentaris crítics sobre la situació del matrimoni April/Frank. Potser des de la distància s’entén millor la situació de confinament que provoca la vida a la urbanització.
Cal dir que la novel.la presenta a través dels fets de la vida quotidiana un complex anàlisi psicològic de la conducta humana.
quadern vermell 