Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Hans Schnier és un artista vingut a menys. La seva dona, Marie, l’ha deixat per un altre i s’ha emportat, així, l’única possibilitat que ell tenia de ser feliç. A la vora del fracàs i de la bancarrota econòmica, Hans torna a Bonn, a casa seva, després de la seva última i fallida representació. Un cop allà, comença a trucar a tots els seus coneguts amb l’esperança que algú l’ajudi a localitzar Marie. Entre trucada i trucada, els records de tota una vida es van obrint pas cap al lector: la mort de la germana, la mala relació amb la família, la joventut amb Marie… I, de teló de fons, el desencant davant la situació moral, política i religiosa a l’Alemanya de després de la Segona Guerra Mundial.
Opinions d’un pallasso és l’obra més cèlebre de Heinrich Böll, traduïda a més de vint llengües i convertida en un dels grans estendards de la literatura alemanya del segle XX.
Editorial Navona.- 288 pàgines.- Traducció: Carme Gala
Apunts de lectura
El personatge central de la novel·la és el pallasso Hans Schnier. És el narrador en primera persona que a través d’un monòleg interior va explicant la seva història.
Hans, va néixer en una família protestant rica. Ara té 27 anys. Als 21 anys va trencar amb la seva família per seguir una carrera com a pallasso la qual cosa va suposar un greu conflicte familiar. Va preferir una vida de pallasso que la d’empresari.
A partir del trencament familiar, Hans, va viure cinc anys amb Marie Derkum, una jove educada amb la més estricte doctrina catòlica. Les diferències entre Hans i Marie sobre la qüestió religiosa deriven en la seva definitiva separació. Els contactes de Marie amb destacats membres del cercle catòlic d’Alemanya, acaben amb el seu casament amb Heribert Züpfer, un home destacat del cercle. Hans cerca desesperadament Marie.
Hans es absolutament monògam, perquè per a ell mai no hi ha hagut cap altra dona que la Marie i, creu fermament que no n’hi podrà haver cap altra. D’aquesta manera se li fa difícil afrontar la crisi del desamor i Hans es veu precipitat per un declivi que el porta a un profund abatiment personal.
La vida afectiva de Hans va aparellada a una crisi com a actor de manera que es va ensorrant personalment en un pou sense sortida. La problemàtica personal deriva també vers una bancarrota econòmica.
El fet de veure’s obligat a recórrer a l’auxili familiar li suscita un allau de reflexions sobre els seus pares. Tot i que el seu pare és milionari, Hans i els seus germans van haver de patir fam durant la seva infància. Un pare gasiu que considerava que gastar diners significava un greu malbaratament. La mare, a més de secundar l’actitud avara del marit, és un exemple d’hipocresia i vanitat. Va ser una tenaç nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial, partidària d’enviar la seva filla Henriette al front, on va morir.
Hans amb l’únic membre de la família que manté una bona relació és amb el seu germà Leo el qual s’allunya de la família per ingressar en una comunitat catòlica.
El punt més alt de la tensió dramàtica és la trobada entre Hans i el seu pare. Trobada que es produeix en el pis de Hans per voluntat expressa del pare. El pare està disposat a ajudar el seu fill i li fa una proposta econòmica.
L’estructura narrativa consta de diferents temps narratius que s’intercalen contínuament. Un temps present situat quan arriba al seu pis i derivacions intercalades vers el passat més proper i el més llunyà. Només hi ha un capítol exclusiu en temps present en el qual el diàleg entre el pare i el fill substitueix el monòleg interior.
En Hans té la facultat de sentir l’olor a través del fil telefònic la qual cosa és un original recurs narratiu que permet a l’autor descriure l’interlocutor. El telèfon és un element important de la narració, una font catalitzadora de records, de recollir moments i flaixos de la seva vida. La nostàlgia és una situació recurrent del protagonista, una gran dolença del temps passats.
“El pitjor dels pecats per a un pallasso és despertar compassió…” Cap 23..
“Sóc un pallasso, vaig dir, i recullo moments”. Cap 24
Té una especial significació que el protagonista sigui precisament un pallasso, una persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix ésser tinguda sinó com un objecte de divertiment. Esdevé un contrapunt pel fet que el que critica i emet reflexions no sigui un personatge segur i considerat, sinó un pallasso capaç de les més profundes reflexions existencials. També anirà servint els seus punts de vista crítics i provocadors, sobre el món en el qual viu, la societat del miracle alemany. Una capacitat crítica vers la nova societat que neix després de la guerra. La hipocresia social dels antics nacionalsocialistes enfervorits i que ara esdevenen ciutadans respectats i socialment considerats.
“Sóc pallasso, còmic oficial del càrrec, no subjecte a cap denominació”.
A mesura que avança la novel.la anem assistint a la davallada personal de Hans, enfonsat en la solitud i sense cap ma amiga disposada a ajudar-lo.
“Per felicitat no arribo a entendre res que duri més d’un segon, potser dos o tres com a màxim.” Cap. 10.
Potser, la última reflexió, opinió, del pallasso Hans és prendre consciència que no pot esperar ni refiar-se massa dels altres sinó d’un mateix.
quadern vermell 