Sinopsi de l’editorial
Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.
Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.
Edicions del periscopi.- 168 pàgines.- Traducció de: Pau Sanchis Ferrer
Apunts de lectura
El llibre és un recull de 12 contes. El primer conte “El bosc” obre un concert contundent que es va modulant a mesura que els moviments de l’obra avancen per finalitzar amb un bon cop de puny a l’estómac. Comença el neguit i pren aquesta entonació:
“Em va costar força temps escanyar el papa. I això que era un home escanyolit, fins i tot malaltís.”
És en l’últim conte quan s’enfoca el context real dels relats: la guerra dels Balcans. Però si bé aquest escenari pot condicionar la vida dels personatges, allò cert és que hi ha contes que són de temàtica universal, com és el cas del conte “Pa”. Aquest relat és un bon exemple de com a partir de la ficció literària, és possible, amb 6 pàgines exposar el procés traumàtic de l’adolescència: autoestima, inseguretats, neguits, etc…
Els narradors són els infants i des de la seva percepció infantil expliquen els seus sentiments. No és el relat objectiu d’un narrador omnipresent sinó des d’una perspectiva diferent, també amb intuïció i imaginació. Sovint els personatges de les mares i pares no estan ben explicitats, senzillament són el mare i la mare, sense noms ni més especificacions. Trobem relats en primera, segona i tercera persona.
L’escenari dels relats és la família, les relacions familiars. És en aquest marc on es configura la personalitat de l’infant. Un sistema patriarcal, religiós, amb violències, absències paternes, xenofòbia, abusos, assetjaments, etc.
A través del recull de contes s’abona la idea que la infància no és una etapa d’ingenuïtat i innocència. Pot esdevenir una etapa farcida de traumes amb uns recursos insuficients per fer-hi front. Per exemple, el pas de la infància a l’adolescència i el trauma de l’arribada de la menstruació.
La mort és un element present en diversos relats. No es contempla des d’una perspectiva dramàtica sinó que s’assumeix amb absoluta normalitat. En algunes ocasions és provocada, en d’altres desitjada i en algun cas trobada. La rutina de normalitat quotidiana, el seguir endavant actua com a antídot del trauma.
Els que no surten gaire ben parats són precisament els pares, les mares i els adults en general. Hi ha moments que els infants s’adonen que el seu punt de referència familiar falla. I ja no diguem quan els traumes són deguts a cops de bufetades i cinturons, a cops d’expressions i menyspreus.
Es produeixen tocs de rebel·lió infantil en diversos relats malgrat no hi ha finals feliços. Però sí que hi ha alguna espurna d’humor pròpia dels desitjos i percepció del petit narrador. El cas per exemple dels ridículs estirabots de la professora de música en el conte “Recital” .
Els relats de “Dents de llet” són una autèntica desmitificació de la infància com a territori feliç. Des del primer moment desterra la indiferència del lector i compleix a bastament aquell aforisme de Franz Kafka: “Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat que hi ha dins nostre”.
quadern vermell 