Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
John Cheever és un dels escriptors més llegits i influents de la literatura americana contemporània. Edicions Proa presenta per primera vegada en català The Stories of John Cheever, una tria de les seves millors narracions feta pel mateix autor. Aquesta antologia recull, destil·lada, una trajectòria de gairebé tres dècades, i en ser publicada, l’any 1979, va obtenir el premi Pulitzer i el National Book Critics Award. En les seves narracions, denses i complexes com novel·les, Cheever ens parla dels americans que viuen als suburbis de Nova Anglaterra o als barris més residencials de Manhattan. La seva mirada capta amb gran riquesa de matisos els problemes matrimonials, les aspiracions d’una classe mitjana que viu per damunt de les seves possibilitats, la solitud dels perdedors, però també la gràcia que reben els que mantenen la fe i l’esperança per damunt de totes les misèries de la vida. Com escriu el mateix Cheever al seu prefaci, «aquestes històries a vegades sembla que ens parlin d’un món perdut quan a la ciutat de Nova York encara hi vessava la llum del riu, quan encara podies sentir els quartets de Benny Goodman al quiosc de la cantonada, quan gairebé tothom anava amb barret pel carrer».
Edicions Proa.- Nombre de pàgines: 880.- Traductor: Jordi Martín Lloret
Apunts de lectura
Tal com esmenta el propi John Cheever en el prefaci, la majoria dels contes seleccionats per ell mateix van ser publicats per primer cop a The New Yorker. Segurament una bona manera de llegir contes, en general, és fer-ho amb una cadència periòdica, a petites dosis. En el recull que ara comentem hi ha 61 contes.
No cal dir que els temes són diversos. Potser hi ha un denominador comú: relatar el drama i la tristesa de la vida dels seus personatges fent aflorar les causes de tot plegat. L’escenari dominant en molts contes és el món de les urbanitzacions, cases individuals amb jardí i piscina, totes iguals i que s’estenen al llarg de quilòmetres, sense cap estructura de poble, en tot cas envoltades de grans superfícies comercials. L’ús del cotxe és un requeriment ineludible. Petites soledats aïllades envoltades de jardí. Domina el relat d’històries de vida matrimonial amb fills a partir d’esdeveniments aparentment insignificants o que tenen les seves arrels en les rutines anodines de la vida quotidiana. Problemes de parella, fracassos personals, convencionalismes socials, hipocresia, prejudicis, el control social, les aparences, la moral de l’èxit, el tenir en detriment del ser,…
En el prefaci John Cheever manifesta : “Les constants que busco en aquest inventari a vegades antiquat són un amor per la llum i una voluntat de descriure una mena de cadena moral de comportament.”
Els contes de Cheever desprenen una certa empatia pels personatges, potser fins i tot tendresa, sense emetre judicis morals, però, sempre es manté en una distancia observadora però molt propera.
John Cheever un mestre del relat i un bon observador de la realitat sociològica i psicològica del seu país dominat per la moral capitalista dels anys 30 als 60.
L’alcoholisme és una constant en el contes de Cheever. Alcohol i mala consciència en el conte El camió de mudances escarlata. La radiografia de les tensions en les relacions familiars a causa d’un germà nihilista i toca collons (Adéu germà). La crònica d’un intrús tecnològic a les nostres vides (La ràdio enorme) que ben bé el podríem aplicar a la nostra actual realitat digital. La ingenuïtat frustrada en “Oh, ciutat dels somnis trencats”. Alguns contes esperen el lector en un sorprenent final, a vegades dramàtic (Els Hartley). Prejudicis i desconfiança en “El granger d’estiu”. La rebel·lió contra la mort anunciada (Cançó de desamor). Comportaments humans diversos, també una sobredosi de generositat (El Nadal és una època trista per al pobres). Nostàlgia d’un temps passat (El dia que el porc va caure dins el pou). El convencionalisme social associat a la riquesa (El lladre de Shady Hill). La crònica dels avatars d’un marit en un matrimoni fracassat (El marit rural). Una escapada vital però amb regust de nostàlgia (Una dona sense país). L’emoció de l’atzar en forma de cançó que cura l’ansietat (L’àngel del pont). Una mostra de la conducta humana, impertinència i prepotència (Retrobament), … i així fins a 61, tot abastant una enorme col·lecció de personatges i esdeveniments.
El nedador, potser és el conte més emblemàtic del món literari de John Cheever, citat en canons de contes i objecte d’estudi en tallers literaris. Per la seva estructura narrativa, El nedador, compleix a bastament allò que s’exigeix d’un bon conte: l’efecte iceberg. És a dir, que com en un iceberg, la part que es veu només és 1/5 part del total. La resta la gaudeix el lector. En iniciar el conte tot esdevé plàcid i lúdic, un bon dia d’estiu per prendre el sol i descansar al costat de la piscina. El protagonista decideix tornar a casa nedant tot travessant diverses piscines de cases de coneguts. Res fa preveure que estem a punt d’encetar un viatge iniciàtic transformador. Piscina a piscina anem coneixent diferents situacions veïnals. Una introspecció per la realitat sòcio-econòmica d’una classe benestant. Festes, alcohol, música, amics, … Com en els bons contes al final salta la sorpresa.
Cheever va saber relatar la crònica de la moral del somni americà de l’èxit i la felicitat a través d’uns personatges que transmeten la realitat de les seves vides, sovint sotmeses al fracàs i a la frustració dels seus desitjos. Tot plegat conforma un retrat universal de la naturalesa humana que transcendeix qualsevol temps i país.
quadern vermell 