Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l’humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l’experiència de fer-se gran, de l’envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa de pressa. Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, Tinc un coll que fa pena és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
«Tots els assajos de Nora Ephron (quina dona més llesta, feminista i estupenda) són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània», Isa Calderón
«Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund», The Boston Globe
«Nora Ephron és, en realitat, una blogaire avant la lettre —i si tothom escrivís com ella, internet seria un lloc meravellós. Explica històries que són, sobretot, sobre ella mateixa, però d’una manera tan càlida, intel·ligent i hàbil que esdevenen històries universals», Moira Macdonald, The Seattle Times
«Pot escriure qualsevol text sobre pràcticament tot i tothom. Nora Ephron sempre l’encerta quan expressa una opinió. Molt divertida», Janet Maslin, The New York Times
L’altra Editorial.- 152 pàgines.- Traducció de Carlota Gurt
Edició castellana: Libros del Asteroide.-170 pàgines.- Catalina Martínez Muñoz
Apunts de lectura
A manera d’un diàleg intern amb ella mateixa, la narradora, va explicitant amb ironia i humor allò que segurament tothom comparteix: Envellir és una massacre. Però en la mesura que ho exterioritza i amb la manera en que ho fa, desplega en el lector un conjunt de reflexions sobre l’ineludible tema del pas del temps. Reflexions sobre una fase important del nostre ofici de viure.
Potser l’humor és l’eina més eficaç per retratar els maldecaps i les petites tragèdies quotidianes que genera el tema de l’envelliment i sobretot les martingales per fer-hi front. El consumisme reforçat per la publicitat ens pot fer usuaris compulsius de tot tipus de solucions màgiques i miraculoses.
Amb els seus relats, amb una gran capacitat d’observació, l’autora aconsegueix que ens sentim identificats amb els avatars comuns de la vida.
D’alguna manera, aquest conjunt de relats són un retrat sociològic del nostre temps. Cada relat apunta a un tema concret, ja sigui la transformació del cos per l’edat i la feina de manteniment, ja sigui la compra d’una bossa, ja sigui el fet de cuinar, ja sigui una anàlisi sobre les diferents fases de la vida, l’amor, el matrimoni, el divorci….
De l’observació dels esdeveniments de la vida quotidiana en fa narració, amb agudesa i saviesa.
“No aconsegueixo entendre que alguna persona pugui escriure ficció quan allò que passa a la vida real és tan meravellós”.
Un esment especial cal fer sobre el capítol “La historia de la meva vida amb menys de 3.500 paraules”. Apunts que vol compartir sobre un conjunt de moments significatius en la vida de la narradora amb un to autobiogràfic.
“Nora. No ho podem fer tot.
Acaben de rebel·lar-me el secret de la vida”.
Tinc un coll que fa pena, és una reflexió amb un to de comicitat sobre l’experiència humana fonamental. La comicitat evoca una actitud a través de la qual les limitacions de la condició humana es relativitzen. Proporciona una agradable diversió que fa les coses més fàcils i que ajuda a superar els petits disgustos quotidians.
El discurs que conforma tot el llibre és d’un cert estoïcisme. És a dir que l’ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant el qual només pot resignar-se. Però, la resposta vital a aquesta veritat, lluny de resignar-se amb mala sang, la narradora opta per la relativització, la impertorbabilitat de l’ànima, assumir els esdeveniments, viure intensament. I, sempre, sempre, amb la força de l’optimisme i el bon humor.
La narradora esmenta que la lectura de literatura li ha aportat sempre una bona i imprescindible companyia, sempre disponible. Descriu alguns dels llibres que l’han transformat durant la vida. Llegir literatura és deixar per uns moments la realitat quotidiana i internar-se en un immens paisatge de la experiència humana. Submergir-se en una mar imprevisible, plena d’aventures, d’idees, de vides, de somnis, d’històries…
El fet de compartir les reflexions sobre els esdeveniments i les adversitats de la vida, és una manera de fer front a les pors comuns de tothom.
Arreu es respira el pensament del “Carpe diem! :Aprofita el dia! Fes que la teva vida sigui extraordinària!”.
quadern vermell 