Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Després que una mare que amaga problemes amb l’alcohol desaparegui en un poblet aïllat, a cavall del Pallars i l’Alt Urgell, durant una forta tempesta de neu, el seu fill gran, en Miquel, es passa l’hivern cercant-la.
A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent que comença a ajudar la família amb les tasques de la llar.
D’una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració, s’articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l’emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura.
Editorial Amsterdam.- 144 pàgines.- Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Apunts de lectura
Una realitat rural, una família amb dos fills. El més petit se’n va a fer el servei militar de manera que en Miquel es queda sol amb els seus pares. Per atzar, en Miquel descobreix que la seva mare és alcohòlica i la controla de prop. Arran d’una discussió familiar entre el pare i la mare pel tema de l’alcohol, aquesta fuig sigil·losament de la llar familiar. Pare i fill la van a buscar orientats pels indicis del veïns que l’han vist passar. Sobtadament cau una tempesta de neu de tanta intensitat que els obliga a suspendre la recerca. Som a l’hivern i no hi ha cap més opció que esperar que arribi el desglaç.
A partir d’aquesta breu història el relat descriu les relacions entre els diferents personatges. L’eix central del relat és en Miquel i a través d’un narrador omniscient s’endinsa en els sentiments i emocions del protagonista. En Miquel i el seu pare han de sobreviure a un llarg hivern i només poden esperar que arribi el desglaç. , una situació ben angoixant. Sense la mare s’accentuen les penúries d’una vida quotidiana ja de sempre difícil, de manera que es veuen obligats a fer esforços per sobreviure. Malgrat que les relacions amb els veïns del poble no són massa satisfactòries, les tràgiques circumstàncies fan aflorar la solidaritat.
“Un llarg hivern” és una condensació d’emocions. La incansable recerca de la mare malgrat la impotència per la inclemència del temps. És fa llarg esperar que arribi el desglaç per saber on està la mare i amb quines condicions la trobaran. Els sentiments de culpabilitat afloren d’una manera recurrent.
Arran de la precària vida quotidiana, el pare i en Miquel, contracten un jove orfe, en Manolo, per fer el treball que feia la mare de gestió de la casa. La soledat d’en Miquel es trenca amb l’arribada d’en Manolo la qual cosa crea un nou procés de relacions que van des del refús inicial, passant per un reconeixement del seu treball, fins a l’establiment d’una sincera amistat. Juntament amb ell, en Miquel reprèn la recerca de la seva mare a finals d’hivern. Tot indica que entre els dos joves ha nascut un sentiment d’afecte i atracció.
“En Miquel es va inclinar enrere, cap al Manolo, buscant la seva escalfor, buscant algun trist consol quan…..” .
Cal destacar el ritme de la intriga així com la conjugació del procés de desglaç del llarg hivern amb les emocions del protagonista. Tot plegat atrapa el lector fins el sorprenent final.
quadern vermell 