Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Aquest volum recull els tres llibres autobiogràfics de Deborah Levy: Coses que no vull saber, El cost de viure —considerat per The Guardian un dels millors llibres d’aquest segle— i Propietats reals. En tots tres llibres Levy reflexiona sobre la feminitat, l’escriptura, la construcció d’una llar, les relacions familiars i els rols socials.
A Coses que no vull saber —mentre retrata la seva infància en ple apartheid i la seva joventut al Regne Unit— Levy ens parla de les dificultats que escriure suposa per a una dona: aconseguir una veu pròpia i, alhora, fer-se escoltar. En canvi, a El cost de viure —amb el seu matrimoni ja desfet, sense un lloc on escriure i intentant refer totes les relacions personals— es pregunta com construir el seu present. Finalment, Propietats reals és una reflexió estimulant i íntima sobre què posseeix de veritat. Quan una dona mira enrere i fa inventari, ¿quines són les propietats reals que ha acumulat?
“No vull asseure’m mai més a una taula amb parelles heterosexuals i notar que les dones estan agafant l’espai en préstec. Quan passa això, els homes de les parelles semblen propietaris i les dones, llogateres.”
Angle Editorial.- 416 pàgines.- Traducció de Marina Espasa Sans
Apunts de lectura
Deborah Levy escriu aquesta trilogia en primera persona, “utilitzant un jo proper a mi i que no sóc jo”. Són un recull dels tres llibres de memòries que ha publicat fins el moment que ella mateixa anomena “autobiografia en construcció” . El fil narratiu és una introspecció sobre l’ofici de viure i d’escriure d’una dona que inicia la tardor de la seva vida. El temps passat i present, es conjuga amb lectures, experiències, esdeveniments, família, amors, desamors, història de vida en definitiva, per expressar un allau de reflexions sobre el projecte de vida en el qual l’escriptura esdevé una pulsió essencial.
“Coses que no vull saber” , és el primer volum de la trilogia i es centra en l’escriptora com a dona jove. Les incerteses de conformar una identitat com a escriptora. Levy parla de les raons que la varen impulsar a ser escriptora, mentre lluita per mantenir l’equilibri i el compromís amb la feminitat i la maternitat.
Levy relata algunes de les experiències de la vida real que han donat forma a les seves novel·les, inclosa l’emigració de la seva família de Sud-Àfrica a l’era de l’apartheid; els seus anys d’adolescència i posteriors al Regne Unit. El pare de Levy era un pres polític que va lluitar contra l’apartheid a Sud-Àfrica.
“El cost de viure” narra l’epifania personal després d’un matrimoni fallit. Nou habitatge, nova vida, nous projectes d’escriptura. També és una nova situació amb una penalització econòmica, de pèrdua de comoditats, amb un cost emocional en ser dona i mare de dues filles.
Levy ens ofereix un relat del seu món intern en el qual les coses externes també hi juguen una funció important. Els espais, els mobles, els edificis tot plegat configura la identitat personal.
Atorga una especial rellevància a destacar el treball de la dona a crear una llar per tal de satisfer les necessitats de tota la família, i, sovint, comporta no poder atendre les seves pròpies necessitats.
Reivindica i aconsegueix una cambra pròpia que li permeti desenvolupar el seu ofici d’escriptora d’una manera satisfactòria. Una reinterpretació de la idea d’una habitació pròpia de Virginia Woolf.
A “El cost de la vida” , Levy reflexiona sobre el seu nou món post familiar en el qual la llibertat personal esdevé una necessitat prioritària la qual cosa la confronta amb les possibles relacions amoroses.
A “El cost de viure” així com a “Propietats reals”, Levy està preocupada pel significat de casa. Manifesta un desig recurrent de construir la seva pròpia llar, talment com una manifestació del nou moment vital. Un somnieg, una il·lusió, que l’ajuda a viure: “una gran casa amb un magraner al jardí”.
La trilogia repassa les novel·les, sobretot d’escriptores, que han estat un referent personal: Rachel Cusk, Simone de Beauvoir, James Baldwin, Elena Ferrante, Marguerite Duras, Susan Sontag, Louisa May Alcott , Emily Dickinson, Gaston Bachelard, etc. Cadascun d’aquests llibres porta diverses relectures; junts, ofereixen una versió de com una dona podria reescriure contínuament la seva pròpia història. És una afirmació contundent del poder de la literatura que incideix en la configuració de les nostres vides.
La seva estada a una illa grega, l’any del seu 60è aniversari, recull els seus desitjos de tenir una casa al costat de mar i manifesta una metàfora vital eloqüent en fer una capbussada al mar Egeu, el mar del Déus:
“Em neteja el dolor que em provoca l’esperança frustrada d’un amor perdurable, em connecta amb la meva mare, que em va ensenyar a nedar, em calma les pors del futur, llima les arestes de la turbulència del meu matrimoni trencat, m’ajuda a arribar a idees tot i que em buida el cap, m’acosta tant a la vida com a la mort. No sé per què, però ho fa. “ Pàg. 410.
Història de vida, ofici d’escriure, una conjugació permanent. També reflexions recurrents sobre el llenguatge.
“El llenguatge és un terreny en construcció. Sempre està en procés de ser construït i reparat. Pot caure a trossos i tornar-se a fer.” Pàg. 412.
La trilogia de Deborah Levy, una interrogació introspectiva sobre el seu guió de vida, amb una interlocució permanent a flor de pell amb les coses i persones del món que l’envolta. Les petites i les grans coses, una rosari de detalls i suggeriments.
Qui pregunta, ja respon:
“O potser em considerava un personatge femení de seixanta anys que no feia més que reescriure el guió, del principi fins el final ?.
quadern vermell 