Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s’acaba d’incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d’aquestes dues dones s’encreuen.
Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l’ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s’endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives; una societat abocada al culte de l’ego, on tot s’escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d’una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s’exerceix sobre els infants, que en són els reis… i les víctimes.
Editorial: Edicions 62.- pàgines 320.- Traductor: Jordi Martín Lloret.
Apunts de lectura
A tall de novel.la de ficció i intriga, Delphine de Vigan, realitza una anàlisi sociològica d’un fenomen concret de les xarxes socials: la difusió d’imatges privades a través dels anomenats “influencers” , uns nous professionals que poden conculcar la legitimitat del seu treball quan són pares que utilitzen els seus fills per enriquir-se sense escrúpols. A la vegada, també la seva anàlisi significa una crítica al fenomen social de la proliferació exponencial de les pantalles a les nostres vides.
En aquesta novel·la, els protagonistes són una família amb dos fills menors que s’erigeixen en estrelles mediàtiques a les xarxes socials. La seva vida íntima és filmada i divulgada gairebé les 24 hores del dia a través d’una planificació acurada amb fins comercials. De fet els “influencers” es converteixen en venedors ambulants. A més, aquesta plataforma dóna als seus seguidors i subscriptors la sensació d’establir una xarxa de relacions d’amistat creant una interacció virtual, talment una immensa família. És clar que l’instint “voyeur” dels seguidors esdevé una peça clau de tot el tinglat, una addicció compartida amb l’exhibidor. Exhibicionisme, voyeurisme i consumisme. La complicitat de les marques comercials esdevé el factor decisiu, és pur “màrqueting”.
La tecnologia aplicada a les xarxes socials és un potent catalitzador de l’instint humà del narcisisme. Permet construir una imatge digital ideal, ben lluny de la real, i presentar-se davant l’aparador social amb un missatge inequívoc de felicitat. Surto a les xarxes per tant existeixo i no sóc un marginat: jo també faig vacances, viatjo, tinc de tot i d’allò millor, vaig a festes, festivals, etc.. I, a més al moment, immediatament… Mostrar la satisfacció dels desitjos, les ganes de mostrar notorietat i sobretot despertar l’enveja. Enveja d’una vida falsa construïda en base a fotos digitals?. Les xarxes socials a través d’Instagram, per exemple, exhibint fets de la vida quotidiana és un bon indicador que estem davant un fenomen d’entronització de la vida banal de les persones.
El personatge central és la mare, la Mélanie, sobre la qual la novel.la realitza un retrat psicològic molt complex que intenta explicar les motivacions que la porten a la seva actuació compulsiva a les xarxes socials. Entre d’altres, la Mélaine considera que aconseguir la notorietat a les xarxes és un factor important com a generador de felicitat. Il·lusió de notorietat, reconeixement social i diner fàcil. Falsa felicitat?
“Somiava un món de solidaritat i d’intercanvis. Un món en el qual ella seria la reina” Pàg.98.
“En el fons YouTube i Instagram havien realitzat el somni de qualsevol adolescent: ser estimat, ser seguit, tenir fans. I mai no era tard per treure’n profit.” Pàg.209
“I amb somriure d’orella a orella, concloïa: És que a casa els nens són reis” Pàg 230.
L’oficial de policia, la Clara, l’altra protagonista de la novel.la, compleix a més de la seva funció d’investigació, la de pedagoga sobre un fenomen que fins el moment desconeixia, un món virtual amb uns forts impactes sobre la realitat. El descobreix i ens l’explica.
“És un món que se’ns escapa”. (…) Un món que obeeix a unes regles de les quals no sabia res”. Pag. 61 .
Per treure l’entrellat del delicte, la Clara, es passa hores i hores davant l’ordinador visionant els vídeos dels “influencers”.
“Però a canvi d’un clic (…) la gent mostrava els fills i la família i explicava la seva vida. Cadascú s’havia convertit en l’administrador de la seva pròpia exhibició, i aquesta s’havia convertit en un element indispensable per a la realització personal”. Pàg. 210.
La Clara, l’altre costat de la moneda en contraposició de la Mélaine, és un personatge que no cerca la felicitat en el consumisme i en obtenir el diner fàcil sense escrúpols. Significa una actitud eficient dins el servei públic i d’una gran capacitat la qual cosa li atorga el reconeixement professional. Sempre atent a la seva realització personal.
“La Clara apaga la radio. S’entotsola. Moure’s quan es presenta alguna cosa. Quan el vent canvia de direcció. Quan és el moment”. Pàg.312.
A la última part de la novel.la, es planteja una visió de futur sobre la deriva de les xarxes socials, una distopia imaginada a l’any 2031, és a dir d’aquí a quatre dies i que no estem pas massa lluny de la intensificació del fenomen.
A la novel.la s’esmenta la pel·lícula The Truman Show protagonitzada per Jim Carrey, una bona mostra de ciència-ficció sobre l’èxit dels reality shows, cada vegada més presents a la societat.
“Els nens són reis”, només toca un tema concret del fenomen de les xarxes socials dins de la seva gran complexitat i de múltiples efectes multiplicadors. Però, és una bona plataforma per reflexionar sobre el fenomen de les xarxes socials. Què dir, per exemple, de la utilització política a l’hora de despertar emocions farcides d’opinions i exemptes d’informació i reflexió?.
quadern vermell 