Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Érase una vez un teatro de variedades que estuvo abierto en el paseo marítimo de Brighton durante los veranos de los años cincuenta. Allí actuaba Jack, el maestro de ceremonias, un oportunista experto con múltiples recursos, que cantaba, bailaba y contaba chistes malos. También estaba Ronnie, un mago capaz de crear toda clase de ilusiones. Y Evie, la encantadora ayudante a la que el mago atravesaba con espadas y partía en dos con un serrucho.
Bueno, aquí estamos es la historia de un triángulo tan aparentemente clásico como profundamente inusual que no tarda en complicarse cuando el microscopio de Swift se pone a analizar motivos, comportamientos, antecedentes biográficos, causas, consecuencias, incluso posibilidades. ¿Qué pudo pensar Ronnie cuando a los ocho años fue enviado fuera de Londres para estar a salvo de los bombardeos alemanes? ¿Quién era el misterioso jardinero de Evergrene? ¿Quién enseñó magia al maestro de Ronnie? La madre de Ronnie fregaba escaleras en el East End de Londres, su padre era un marinero errante, pero ¿quiénes eran los padres de Evie y los de Jack? ¿Qué callaba Jack cuando abandonó las variedades y pasó a ser un personaje famoso de la televisión? ¿Con quién cree estar la anciana Evie en la última página de la novela?
Entre lo que ocurrió, lo que tal vez ocurrirá y lo que pudo haber ocurrido, asistimos, en escenas breves que saltan continuamente adelante y atrás, a setenta años de la historia de tres personajes a la vez débiles y heroicos, grandiosos y mezquinos, entrañables, vulgares e imposibles de olvidar.
«La obra de un novelista en un estado de forma fulgurante» (Barney Norris, The Guardian).
«Bueno, aquí estamos cuela en las páginas de un relato de apariencia común y corriente profundidades de emoción y de complejidad narrativa que quitan el aliento» (Alex Preston, The Observer).
«Quizá sea demasiado simple decir que Swift crea una forma de magia ficcional, pero lo que es capaz de hacer con una página es algo fuera de lo común, imposible de entender para la mayoría de los mortales» (Rosemary Goring, The Herald).
«El retrato que Swift hace de un mundo momentáneamente atravesado por un rayo de misterio numinoso es magnífico» (Kathryn Hughes, The New York Times).
«Swift ha perfeccionado un estilo muy reconocible… Su hermosa nueva novela, Bueno, aquí estamos, es mágica: no es un truco, ni una ilusión, sino un fogonazo de verdad» (Brooke Allen, The Wall Street Journal).
«Con El Domingo de las Madres Swift alcanzó cotas muy altas de maestría narrativa… Aquí estamos las alcanza de nuevo» (Lothar Müller, Süddeutsche Zeitung).
«Un ejemplo perfecto de la habilidad de Swift para acariciar la poesía oculta en cada ser humano» (Marco Imarisio, Il Corriere della Sera).
«Una de esas novelas de una belleza atemporal, gracias al arte de Graham Swift, que no tiene parangón a la hora de evocar la atmósfera de una época mientras explora la psicología humana con ironía y ternura» (Marianne Payot, L’Express).
Editorial Anagrama.- 184 pàgines.- Traducció: Antonio-Prometeo Moya Valle
Apunts de lectura
La Ronnie, l’Evie i el Jack, tres actors de l’espectacle, inicien la seva activitat damunt l’escenari l’any 1959. Ronnie és un mag que poc a poc va ascendint en la carrera de l’èxit i esdevé el Gran Mag Pablo, un gran innovador per les il·lusions (trucs) sofisticades. Jack, el seu amic i company de l’espectacle, és el líder del grup i presentador, així com l’impulsor per aconseguir l’èxit de l’espectacle. L’Evie es contractada com assistent de Ronnie dalt de l’escenari i en poc temps es converteix en la seva promesa. El destí de tots tres canvia sobtadament per un fet puntual que trasbalsa les seves relacions d’una manera permanent. L’atzar, en un moment ho pot trastocar tot.
La història de la novel.la és centrada en el personatge de Ronnie. En estellar de Segona Guerra Mundial i per tal d’evitar els bombardejos sobre Londres, alguns nens varen ser traslladats a viure a zones rurals a casa de famílies que els acollien. Aquest va ser el cas de Ronnie que va ser acollit per una família sense fills a Oxford. Els Lawrences adoraven Ronnie i varen ser un suport satisfactori durant el procés d’aprenentatge de la seva infantesa. Eric Lawrence va ser un mag aficionat que va ensenyar a Ronnie els trucs de l’ofici. Per a Ronnie, els pares acollidors són un punt de referència que mai podrà oblidar, en especial durant els seus primers passos en el món de l’espectacle de la màgia.
La novel.la canvia de perspectiva i l’eix l’ocupa Evie, el punt central del triangle amorós. Estem el 2009, Evie té 75 anys i mira cinquanta anys enrere, aquells dies en què l’espectacle va començar a florir amb la seva participació com a assistent de Ronnie, just quan ella va acceptar l’anell de compromís per casar-se amb Ronnie.
Jack es va casar finalment amb Evie i, cinquanta anys després, ja mort el seu marit, reflexiona sobre la seva vida i sobre el perquè de tot plegat. La memòria la porta especialment a evocar l’espectacle final al costat del mag Ronnie on es pregunta sobre què va passar realment…
La mirada cap el temps passat és evocada a través d’una imatge amb un gran poder simbòlic. Evie, vídua d’en Jack, surt a dinar en el primer aniversari de la mort del seu marit. Quan torna a casa entra al jardí on es van escampar les cendres d’en Jack i de sobte veu un rosari de teranyines que brillen amb la rosada i li fan emergir una història que abasta mig segle. Un relat sobre el pas del temps, un procés tan lleuger i brillant com les teranyines del jardí.
L’estructura narrativa esdevé la veritable màgia de la novel.la. La manera com Swift es mou a través del temps a través de flashbacks tot enfocant i conjugant els diferents personatges i les particulars situacions del triangle amorós. A vegades sonen totes les tres peces durant una mateixa seqüència del relat.
L’escena final de l’actuació del trio damunt l’escenari està embolcallada de misteri i d’intriga en conjugar el fabulós espectacle de màgia inventat pel Gran Mag Pablo (Ronnie) i la seva deriva vital. Il·lusió, màgia i literatura.
quadern vermell 