Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
A la recerca del temps perdut IV.
Acompanyat de la seva àvia i de Françoise, la serventa de la família, el narrador arriba a l’estació balneària de Balbec, a la costa normada, per passar-hi els mesos d’estiu allotjat al Gran Hotel, un luxós palauet característic de l’Europa de la Belle Époque i freqüentat per un sorprenent catàleg d’hostes.
Com sol passar a les poblacions costaneres, el passeig marítim es converteix a l’horabaixa en el lloc de trobada i és allà on el narrador descobreix un grup de noies encisadores, que el deixen enlluernat des del primer moment. A poc a poc, s’anirà fixant en detalls de cadascuna de les joves i les anirà caracteritzant individualment, fins que cada una d’elles adquirirà davant els seus ulls una personalitat pròpia. I entre aquestes noies hi ha Albertine, disposada a ocupar en el cor del protagonista l’espai que Gilberte Swann hi ha deixat lliure.
Editorial Viena.- 384 pàgines.- Traducció: Josep Maria Pinto
Apunts de lectura
L’escenari de la novel.la és l’estació balneària imaginària de Balbec. Descripció de l’arribada a l’hotel i de les primeres interlocucions d’amics de l’avia del narrador pertanyents o propers a l’aristocràcia.
Durant un sopar el narrador coneix a un reconegut pintor, Elstir, i el convida a visitar el seu estudi. Aquest personatge és clau a la novel.la ja que a part d’evocar reflexions estètiques al voltant de l’art li permetrà conèixer el grup de noies en flor. Un grup de cinc o sis noies que formen una colla, molt ben avingudes, esportives, desinhibides. El narrador està molt interessat per la colla de noies, les desitja, però són un grup tancat i inaccessible. D’algunes, en entrar-hi en contacte, en sabem els noms: Albertine, Giselle, Andrée…
“…esdevenint l’amic d’una d’elles, hauria penetrat en una societat rejovenidora on regnaven la salut, la inconsciència , la voluptuositat, la crueltat, el refús de la intel·lectualitat i l’alegria”. Pàg.232.
Poc a poc, el narrador s’enamora platònicament d’Albertine. Però és gràcies a les visites a l’estudi del pintor Elstir quan hi entra en contacte. Albertine vindrà a ocupar el lloc de Gilberte, el primer amor del narrador.
Tot plegat és narrat seguint els mecanismes inconscients de la memòria i com sempre amb una gran i extensa profunditat introspectiva. La memòria és l’instrument de resurrecció no només de les persones, sinó també de les coses per la mútua interdependència. És el treball subjectiu de la imaginació allò que dona valor a les coses. Les disseccions que realitza sobre qualsevol circumstància esdevenen d’una meticulositat gairebé microscòpica. Alguns episodis, com la trobada de la colla de noies, tenen una gran intensitat emocional. També els diversos processos d’enamorament, un dels eixos centrals d’aquesta novel.la. Tota una exposició de la psicologia de l’amor.
“Des del moment en que havia vist l’Albertine, cada dia havia fet milers de reflexions a propòsit d’ella, havia dut a terme, amb el que jo anomenava ella, tota una conversa interior en que jo la feia preguntar, respondre, pensar, actuar… (Aquella Albertine no era gaire més que una silueta, tot allò que s’hi havia superposat era obra meva, fins a tal punt és que en l’amor, les aportacions que vénen de nosaltres s’imposen sobre les que ens vénen de l’esser estimat”. Pàg. 264.
El narrador és bàsicament un narrador subjectivista.
Davant els diferents avatars que el narrador ha de fer-hi front, es respira una sensació d’inseguretat, una manca d’autoestima, la qual cosa es fa evident quan les frustracions es fan realitat. Per exemple en les relacions amb les noies de la colla i en concret amb Albertine. El mateix passava en la primera part de “A l’ombra de les noies en flor” en relació amb l’amor frustrat de Gilberte. El narrador presenta una personalitat fràgil la qual cosa impregna el seu discurs analític.
La narració sovinteja per les passejades arran de mar, descripcions del paisatge marí, de la llum….
També sovintegen les descripcions sobre l’ambient de l’alta societat francesa hostatjada a l’hotel. Una autèntica dissecció sobre les dinàmiques i les relacions personals dels personatges i una crònica d’un temps i d’un país. Una exposició crítica d’un cert decadentisme social.
La presència del pintor Elstir a la novel.la permet el narrador valorar la importància de la visió del món de l’art i fer un repàs de les diferents maneres de pintar: japonesa, realista, paisatgista, simbolista, etc.
Tal com va passar en l’escenari de Combray, ara és Balbec l’escenari que fa aflorar tota una etapa de joventut del narrador.
quadern vermell 