Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Cuando los padres de Yusuf, de doce años, le dicen que vivirá con su tío Aziz durante una temporada, el chico se muestra entusiasmado. Pero lo que Yusuf no sabe es que su padre lo ha empeñado para saldar una deuda imposible de pagar, ni tampoco que Aziz no es pariente suyo, sino un rico y acaudalado comerciante con el que viajará por África central y las riberas del Congo en vísperas de la primera guerra mundial.
A través de los ojos de ese chiquillo descubriremos una naturaleza exuberante y hostil, poblada de tribus despiadadas e invasores desalmados, en la que una vida humana vale tanto como unas cuantas gotas de agua.
Editorial Salamandra.- 304 pàgines.- Traducció: Sofía Noguera Mendía
Apunts de lectura
Una història d’aprenentatge, d’iniciació, del protagonista Yusuf, des dels 12 als 18 anys, just en el moment d’esclatar la Primera Guerra Mundial.
“Empecemos por el niño. Se llamaba Yusuf, y cuando tenía doce años tuvo que abandonar su hogar de manera repentina. Recordaba que era época de sequía y que cada día era igual al anterior. Las flores morían apenas brotaban. Extraños insectos salían de debajo de las piedras para retorcerse hasta morir bajo la luz abrasadora. El sol hacía que los árboles lejanos temblasen en el aire y que las casas se estremecieran y jadearan con dificultad. Con cada pisada una nube de polvo se elevaba, y una quietud agobiante se cernía sobre las horas de más calor. Momentos precisos como éstos acudían a su memoria cuando menos se lo esperaba.”
El procés d’aprenentatge de Yusuf està configurat pels avatars diversos en un escenari farcit de perills en el qual la violència i la lluita per la supervivència són factors permanents: els perills de la selva, les malalties, la flora, la fauna, les hostils condicions del terreny. També, òbviament, la violència derivada de la cobdícia humana, la del tràfic d’esclaus per part dels mateixos natius, la derivada de les relacions laborals, la de les lluites tribals, el salvatgisme…. I, també la violència derivada del procés de colonització, i , al final de la novel.la amb la declaració de la Primera Guerra Mundial.
Tot plegat provoca la sensació d’un permanent estat de perill i fragilitat.
El títol PARAISO, vindria a ser una metàfora d’un escenari, d’una llar amb jardí, en el qual Yusuf és acollit com a esclau. Les condicions ambientals i humanes de la nova llar propicien que Yusuf pugui cercar la seva identitat lluny de la casa familiar dels pares.
La novel.la presenta un mosaic de cultures amb les respectives confrontacions racials, de creences i religions. Entre la diversitat de religions, emanen els fenòmens del primitivisme, la superstició, la resignació…
Cal esmentar l’absència de sentiments de nacionalitat. L’àmbit polític és el territori de convivència i d’economia, i, és el que crea sentiment de pertinència i la consciència que cal defensar-lo davant qualsevol enemic, a sigui provinent de la població nativa o bé de l’exterior colonialista. Conflueixen diferents societats i cultures sense que hi hagi una autoritat central reguladora. Diferents pobles que conviuen en una negociació permanent.
Entre els elements narratius que configuren la novel.la, destaca l’ús de la tradició oral de les llegendes, les faules i de la mitologia.
En aquesta vida sempre al límit del precipici i de la consciència de la fragilitat, destaca el valor de la resiliència psicològica, aquesta capacitat per a resistir i afrontar situacions traumàtiques, a més també de l’aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats. El sentiment humà de viure a la intempèrie és recurrent a tota la novel.la.
La llengua és un altre element narratiu important de comunicació en mig d’una confluència de diversos idiomes. Yusuf, es fa entendre en l’idioma suahili.
El drama del procés de colonització guarda moltes similituds amb la novel.la “El cor de les tenebres” de Conrad en la qual també es narra un viatge al cor de la selva. Yusuf participa en aquest viatge i constitueix una metàfora del seu autèntic procés d’aprenentatge. Els animals salvatges, les malalties i un paisatge implacable amb un clima infernal convertiran el viatge en un procés d’iniciació a la vida adulta, amb tots els seus reptes i traumes. En acabar el viatge, Yusuf ja no és un adolescent, sinó un home responsable del seu destí.
La colonització europea va fer que la situació a l’Àfrica esdevingués un major infern del que ja era. El drama de l’esclavatge i les seves variants, també la infantil, ja existia abans de la invasió colonialista.
La narració, en cap moment desprèn nostàlgia pels temps passats. La descripció de la situació social i política escapa a qualsevol simplificació o idealització del passat pre-colonial. La violència i la crueltat brollen sense necessitat que arribi el colonialisme europeu.
Els diferents personatges encarnen tipologies humanes d’acord amb les seves funcions socials i familiars. Així, per exemple l’empresari Asiz, “el tío” com l’anomena Yusuf, és un gran negociant i patriarca familiar, capaç d’allò millor i pitjor, com esclavitzar els fills dels seus deutors. El despietat Chatu, el cap d’una tribu descrit com un salvatge. L’europeu alemany que apareix amb la força de les armes per imposar els seus interessos comercials. En Yusuf, el protagonista, destaca per la seva bonhomia i bellesa la qual cosa genera una gran empatia i poder de seducció que desperta la pulsió sexual dels dos sexes.
La descripció de la barreja de personatges que encarnen diferents religions i races, des d’àrabs a sikhs, és un recurs narratiu enriquidor sobre la població que habitava aquesta part del món africà.
Paraíso, ajuda a conèixer la realitat africana en el moment que el drama de la colonització europea hi aterra.
quadern vermell 