Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Erika Kohut té uns quaranta anys i és una solitària professora de piano al Conservatori de Viena. Viu amb una mare sufocant i possessiva, de la qual s’escapa regularment per assistir a cinemes porno per satisfer la seva forta repressió sexual. Un dia, un dels seus alumnes, Walter Klemmer s’enamora d’ella, però Erika, impassible als sentiments i amb forts impulsos masoquistes i d’automutilació, exigeix al seu jove amant que la tracti amb violència i humiliació. A partir d’aquest moment comença una tortuosa relació que els portarà a tots dos fins als límit.
Editorial Columna.- 270 pàgines.- Traducció: Antònia Sabater
Apunts de lectura
Sobre l’escenari d’una Viena atemporal es desenvolupa la frenètica història amorosa entre una professora de música d’uns 38 anys i un alumne molt més jove.
La primera part del relat l’ocupa la descripció de la relació de l’Erika amb la seva mare. Ambdues viuen a la mateixa casa i fins i tot comparteixen el mateix llit. La sobreprotecció de la mare és tant intensa i possessiva que l’ofega. De fet la mare ha criat la seva filla com a instrument de la seva ambició frustrada i li exigeix, per tal de protegir la seva carrera musical, que renunciï als homes, que gairebé esdevingui una monja.
“La mare s’estima més que la seva filla es cogui a foc lent sobre les cadenes maternes que no pas que provi la cassola sensual de la passió amorosa”
A la segona part del relat entra a l’escenari un alumne, Walter Klemmer, i neix la relació amorosa entre professora i alumne. La relació matern-filial queda en segon terme i el marc argumental es centra en la relació entre l’Erika i en Walter.
L’autora realitza una dissecció de la relació amorosa de cadascun dels dos personatges. Dels seus diferents interessos i de la seves particulars motivacions. Així desplega amb una certa dosi d’ironia la resposta afectiva i sexual de cadascun dels protagonistes. D’entrada sorprèn la desviació sexual de la professora amb requeriments masoquistes davant la prepotència i supèrbia de la joventut encarnada en l’alumne.
“Aquesta dona és tan gran, ja, i encara no sap el que vol. Jo sóc tan jove, i sempre sé el que vull aconseguir”.
S’exposa tot un discurs sobre la feminitat versus la masculinitat, en permanent embat.
“En Walter Klemmer guanya seguretat quan veu les arrugues de la cara i el cos de l’Erika. I la perd quan ella li aclareix alguna cosa al piano. Tot comptat i debatut, el que compta són les arrugues, els plecs, la cel·lulitis, els cabells blancs, les bosses dessota els ulls…” Pàg. 157.
Tot plegat s’expressa amb un llenguatge dur en consonància amb les situacions narrades a vegades d’una atmosfera sufocant . Destaca la passejada de la protagonista per la zona del Prater Vienès així com l’entrada en un local de pornografia.
A mesura que avança el relat es va deixant entreveure en la figura de la professora la tragèdia de la persona aïllada socialment per la sobreprotecció anul·ladora de la mare. Sota el domini de la inexperiència es barregen en la seva relació amorosa elements de domini i subordinació, plaer i patiment.
Cal esmentar com conjuga em diversos moments i en paral·lel els moviments de la relació amorosa amb la música.
“L’Erika recorda les interpretacions de Schubert que acaba de fer el noi i s’irrita. Les seves aigües arrenquen el bull enfurismades. Aquestes indicacions van dels crits als mormoleigs i no de la conversa en veu alta a la conversa en veu baixa. L’anarquia no és el seu fort, Klemmer. L’esportista aquàtic està massa lligat a les convencions” Pàg 173.
Elfriede Jelinek no moralitza; descobreix allò patètic en la vida exemplar d’una dona frustrada. Desplega ironia però no se’n burla ni ridiculitza. Això sí, en la seva exposició desplega fredor i duresa de denúncia sobre la manca d’autonomia i independència de moltes vides de dona.
quadern vermell 