Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Aquest volum és, sens dubte, una de les joies més brillants de l’univers proustià, en què l’autor relata, amb la nítida precisió i la subtilesa que el caracteritzen, els descobriments i els desenganys del narrador a París durant els primers anys de l’adolescència a París. La relació que mantenia amb la Gilberte, fins aleshores companya de jocs als Champs-Elysées, fa un gir decisiu quan els pares d’aquesta, en Charles Swann i la seva esposa, l’Odette, accedeixen a rebre’l a casa, ja que aleshores el vincle entre tots dos deixa progressivament enrere la innocència de la infantesa i adquireix la intensitat febril del primer amor.
Però les descobertes del narrador, en aquesta convulsa etapa de la vida, no es produeixen únicament en l’àmbit sentimental. Endut per la passió artística, va per primera vegada al teatre a veure una actuació de la gran actriu Berma i, poc després, a casa dels Swann, té l’oportunitat d’intercanviar impressions amb en Bergotte, un escriptor de moda. Aquests dos fets seran cabdals per a l’establiment de les seves primeres afinitats electives.
Editorial Viena.- 272 pàgines.- Traducció: Josep Maria Pinto
Apunts de lectura
En aquest volum de la “Recerca del temps perdut”, el narrador desplega l’experiència de l’aprenentatge de l’ofici de viure, en concret el seu pas de l’adolescència a l’edat adulta. Convidat d’excepció a la casa de la senyora Swann, relata de primera ma la crònica del fenomen dels salons parisencs. Artificialitat, convencionalismes, xafarderies i també oportunitats d’informació i aprenentatge.
El narrador s’endinsa a la casa de dues dones que esdevindran paradigmàtiques, el magnetisme i la fascinació pels encants de la senyora Swann, Odette, i les delícies del primer amor d’adolescència amb la seva filla Gilberte. Jocs d’amor i desamor entre el narrador i Gilberte. Tota una estratègia d’estirades i arronsades amoroses. Descriu la gradual decadència i la mort dels sentiments del narrador per Gilberte Swann. Consciència de la fragilitat, de la versatilitat de les coses, dels éssers. Malgrat el desamor que li demostra Gilberte i els atacs de gelosia, el narrador segueix tributant culte a l’extraordinària bellesa d’Odette, passejant pel Bois de Boulogne, assistint a les vetllades del saló de la casa dels Swann. Odette li demanarà que vingui a veure-la personalment encara que ja no vulgui conèixer Gilberte, a qui encara estima. És en aquestes vetllades que el narrador coneix a l’escriptor Bergotte, una referència i un ídol literari des de fa temps. La trobada, però, suposa una desil·lusió ja que el narrador s’havia fet a l’idea d’una figura sublim d’acord amb la fascinació que li produïa la seva escriptura. Una vegada més la realitat fa defugir els somnis.
En aquest procés d’aprenentatge de l’ofici de viure, el narrador assisteix per primera vegada a una sessió de teatre la qual cosa suposa un fet important per part del seu pare, donar via lliure al seu fill per la passió a la literatura.
A través d’un amic del pare del narrador, Norpois, s’exerceix una crítica a la literatura creada per Bergotte, massa decadent i autorreferencial. En el seu lloc reivindica una literatura rica en continguts i idees útils per a la societat i no centrada només en la forma.
A l’ombra de noies en flor marca una nova etapa en la formació sentimental del narrador, però també en la seva formació artística.
quadern vermell 