Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, la Caitlin i en Michael s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos atresoren i no canviarien per res del món. Però avui, en plena tempesta de vent i de neu i en aquest centre turístic fora de temporada, sembla que s’hagi d’acabar el món i, de retruc, aquests anys viscuts tan intensament i tan d’amagat.
Billy O’Callaghan és un narrador magistral i delicat, en la línia de Colm Toíbín i William Trevor, i Els amants de Coney Island és un retrat intens de l’amor i la intimitat, un drama exquisit i devastador que irradia bellesa, desig i malenconia.
“Els amants de Coney Island no és una novel·la èpica. No hi ha herois. És la història de dues persones normals i corrents atrapades en la seva vida ordinària. Però de la mà de Billy O’Callaghan es magnifica fins a convertir-se en una història extraordinària. Una gran tragèdia” (Sunday Independent)
“O’Callaghan ha obtingut una fita admirable en aquesta gran novel·la. Els bons llibres ens recorden altres bons llibres, i en el seu tractament de l’adulteri aquest recorda clàssics com Madame Bovary, Anna Karenina i The Scarlet Lette. (Sunday Times).
“Els amants de Coney Island és una novel·la alhora subtil i directa, càlida i lúcida, escrita amb un estil extraordinari. Billy O’Callaghan té una capacitat commovedora per expressar les esperances i les pors de la gent ‘normal’, i coneix íntimament com funciona el món. Es mereix tot el reconeixement internacional. O’Callaghan és un dels grans” (John Banville)
“Celebrem l’arribada d’una nova veu al panteó de l’escriptura irlandesa contemporània” (Edna O’Brien)
L’Altra editorial.- 224 pàgines.- Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Apunts de lectura
“Aquesta tarda Coney Island sembla ben bé el final del món. L’últim bastió davant d’un gran abisme, un lloc perquè els condemnats hi vagaregin mentre esperen torn per esvair-se”.
Amb aquesta metàfora s’inicia la novel.la. Coney Island, a una hora de metro de Manhattan, és el lloc de trobada dels dos amants una vegada al mes. És el lloc clandestí, un recer per aixoplugar-se de la quotidianitat dels seus respectius matrimonis. L’escenari de la trobada és en el marc d’una desengelada habitació d’hotel, i més a prop encara, entre els aspres llençols d’un llit llogat per hores i utilitzat a bastament per molts passavolants.
La relació amorosa dels dos amants esdevé un desfici d’urgència en la qual el sexe és la litúrgia dominant. Un relat d’una intimitat a flor de pell en el qual les paraules són un xiuxiueig, gairebé a cau d’orella, les carícies descriuen les particularitats de la pell i els petits racons…. El relat descriu el detall de les sensacions, els cinc sentits hi intervenen, es perceben les olors, el tacte, la vista, …
“Amb els anys han après que hi ha moltes maneres de fer l’amor, i moltes menes d’amor que val la pena fer. I fins i tot els dies menys animats, cap dels dos ha considerat mai l’estona que passen junts com una pèrdua de temps. Han après a valorar les petites coses, les extravagàncies i les dèries, perquè són justament els defectes el que més profundament diferencien una persona de les altres, perquè són aquestes peculiaritats normalment amagades el que fa que la intimitat sigui tan deliciosa. Com ara la pigueta que té la Caitlin a l’orella esquerra, al costat d’on tocaria que hi hagués el forat de l’arracada, una mena de X per indicar el lloc. És un detall ínfim, i difícilment alterarà mai cap classificació sobre bellesa, i alhora es converteix en una cosa bonica, d’alguna manera, perquè és seu i forma part d’ella, una petita màcula que atrau l’atenció una vegada i una altra mentre parlen i en l’acte amorós.”
Passa el temps, més de vint-i-cinc anys i a la frescor de l’espontaneïtat puntual de la trobada s’hi va inserint poca poc el cuc de les expectatives de futur, reflexions sobre el compromís de la relació, sobre la viabilitat d’un projecte de vida comú, sobre la seva opció a la felicitat, sobre les pors i incerteses, sobre el trencament dels respectius matrimonis…
El relat intercal.la amb un regust nostàlgic la vida anterior de cadascun dels amants. En especial la d’en Michael que va abandonar la casa pairal d’Irlanda per emigrar als Estats Units. Enyorança i ganes de tornar a visitar els llocs familiars de la seva infància i joventut.
“Aquella última nit, vora el foc, agafant la copa amb les dues mans, en Michael va sentir la temptació de donar algun argument, pensant en el seu pare però també en ell, d’insistir una mica que segur que es tornarien a veure, que a tots dos els quedaven molts anys, temps de sobres per fer-ho i dir-ho tot.”
El niu d’amor mensual de Coney Island és veu gradualment afectat pels vents i les inclemències que envolten i assetgen els amants. Les vides dels respectius cònjuges amb qui estan infeliçment casats esdevenen un factor d’incidència determinant.
La pregunta que el relat va interposant paulatinament als amants i al lector, és si la relació es consolidarà o bé descarrilarà.
Mai encara han aconseguit passar una nit junts de manera que s’han de conformar amb la intensitat del moment, escurar el goig de les petites coses.
Els amants de Coney Island, una història d’amor que es va fent i transformant a foc lent durant molts anys amb la consegüent i inevitable petjada del pas del temps en els cossos i en els sentiments dels amants.
“La seva rutina gairebé no varia d’un mes a l’altre, i en canvi en els anys que fa que estan junts han canviat moltes coses. Sembla que té alguna cosa a veure amb l’edat, i no només des del punt de vista físic. Ja no són les persones que eren quan les seves vides van topar l’una amb l’altra. Han evolucionat lentament fins al punt on són ara, fins a les persones que ara són, tots dos enormement influïts per l’altre.”
quadern vermell 