Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
París, un año de estos. Los representantes de los distintos partidos en la Asamblea Nacional no consiguen ponerse de acuerdo para formar un gobierno estable. Poco a poco va imponiéndose una solución de compromiso: restaurar la monarquía. El candidato ideal parece ser el último descendiente del reinado de Carlomagno, Pipino Arnulfo Héristal, un modesto rentista que lleva una cómoda y apacible existencia dedicado a su gran afición, la astronomía. El único problema es que Pipino no desea ser rey. A regañadientes, acepta la corona. No tardará en darse cuenta de que su papel es el de mero comparsa en el tráfago de intrigas políticas de París, lo que no le impedirá intentar lo imposible: ser el rey de todos los franceses y propiciar un cambio profundo de las caducas estructuras de ese reino improvisado.
Editorial Navona.- 184 pàgines.- Traductor: José Luis Piquero
Apunts de lectura
La història gira al voltant de Pipino Arnulfo Héristal, un burgès amant de la vida còmoda, tranquil.la i serena, participant assidu dels plaers intel·lectuals que li oferia Paris: concerts, espectacles, ballets, comprar tots els llibres. És socialment considerat en ser un estudiós amateur de l’astrologia. Sobtadament es troba que la classe política francesa decideix fer-lo rei, contra la seva voluntat, per sortir de la situació de bloqueig en què es troba, mesos i mesos sense aconseguir formar govern. D’aquesta manera, decideixen restaurar la Monarquia derogada al 1.789 amb la Revolució Francesa.
El relat mostra les lluites de poder dels diferents partits polítics, els interessos, la mesquinesa, l’egoisme, les misèries diverses, etc. Esdevé una crítica ferotge contra una institució tan anacrònica com la monarquia que es manté gràcies als interessos del poder. El rei és una figura ridícula, decorativa i manipulable.
Tampoc el poble francès queda ben parat, una massa manipulada pels mitjans al servei dels poders polítics i econòmics.
El relat també obre un apunt sobre el capitalisme més salvatge, en incloure una referència sobre els poderosos americans els quals moguts per la seva cobdícia els porta a interessar-se per comprar títols nobiliaris de la recent reinstaurada monarquia francesa.
Van desfilant tot un seguit de situacions protagonitzades per diferents personatges emblemàtics. La filla del rei, Clotilde Héristal, rebel i capritxosa; el seu xicot Tod, fill d’una acabalada família nord-americana de criadors de pollastres; l’oncle Charlie, un simpàtic bon vivant i cínic que es dedica a la venda de quadres falsos; i, per descomptat el personatge central, Pipino, víctima de les intrigues polítiques, un heroi per accident que li han pertorbat la seva tranqui.la vida i se sent responsable d’exercir el càrrec amb digne utilitat. Decideix conèixer la realitat social del país i per això el recorre d’incògnit amb una Vespa. Descobreix que ha estat utilitzat pel poder i que no disposa de la capacitat per realitzar les reformes necessàries en benefici de a ciutadania. Malgrat tot ho intentarà aprofitant la oportunitat que li brinda la inauguració de la convenció per debatre el nou ordre constitucional. Se’n sortirà per dur endavant una reforma que pretengui la igualtat i la justícia social?. En mig d’escenes delirants, còmiques i absurdes seguirem allò que esdevindrà.
“-No puedo creer eso- dijo el rey-. El reinado fue un mito…no existió. ¿Y el rey?¿Que es el rey sinó una especie de bufón nacional?. Pàg. 173.
Estem a l’agost del 2023 i el Rei d’Espanya ha realitzat els tràmits regulats per tal de configurar el nou Govern. Un bon moment per llegir el llibre de Steinbeck. Des d’ara s’obre al nostre país un escenari per assistir atents a la representació teatral dels diferents personatges polítics en funció dels seus interessos polítics. Potser el sempre oportú relat de Pipino IV quedarà curt?
El breve reinado de Pipino IV, una sàtira mordaç i despietada del poder i la corrupció política.
quadern vermell 