Comptes pendents, Vivian Gornick

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«De vegades penso que vaig néixer llegint… No recordo cap moment en què no tingués un llibre a les mans, i el cap als núvols».

Comptes pendents: notes d’una relectora empedreïda és la celebració per part de Vivian Gornick, una de les pensadores, crítiques i escriptores més importants del panorama nord-americà contemporani, de la passió que ha dominat la seva vida des de petita: la passió lectora. L’escriptora i crítica literària, encara una lectora vigorosa, intel·ligent i vital, parla del retorn una i altra vegada als llibres que la van forjar, que la van fer qui és ara, i reflexiona sobre l’impacte de les lectures en diferents moments crucials de la seva vida. Els nou assajos que componen el llibre barregen crítica literària, memòria i biografia, i giren al voltant de la importància de llegir —i rellegir— conforme anem envellint i la vida va avançant. Escrita amb el nervi i la profunditat d’ànima marca de la casa, Comptes pendents és un reconeixement magistral del poder que té la literatura d’il·luminar les nostres vides.

“Una col·lecció d’assajos profunds i variats. Gornick, una de les escriptores i crítiques més importants dels nostres temps, escriu sobre els petits plaers de la vida amb tendresa i enginy”, Jenny Offill

“Ple de vida i altament recomanable”, The Washington Post

L’altra editorial.- 160 pàgines.- Traducció de Martí Sales.

Apunts de lectura

L’autora inicia la introducció al seu llibre comparant la relectura d’un llibre amb l’estada al sofà d’un psicoanalista:

“Sovint he tingut la sensació que rellegir un llibre que havia estat important per a mi en algun moment de la vida és com estirar-se al divan del psicoanalista.”

El llibre de Gornick és en gran part un mosaic biogràfic en el qual s’hi conjuguen la relectura de llibres, la història de vida i la crítica literària. Tot plegat amb la intenció de conèixer-se un mateix.

Els llibres, com les persones, no són estàtics, de manera que la relectura ens permet visualitzar els canvis que el temps i els avatars de la vida ens han anat configurant. Talment com un mirall que a través dels temps ens interpel.la.  Rellegir un llibre sempre esdevé un assumpte pendent.

És amb aquest objectiu que Gornick realitza un procés de relectures de llibres fonamentals a la seva vida: DH Lawrence, Colette, Marguerite Duras, Elizabeth Bowen, Delmore Schwartz, AB Yehoshua, Natalia Ginzburg, Pat Barker, JL Carr, Doris Lessing i Thomas Hardy.

Vivian Gornick destaca la relectura de Natalia Ginzburg sobre la qual esmenta:

“És l’obra d’una escriptora que sovint m’ha fet estimar més la vida”.

Subratlla que un llibre de referència llegit en diferents moments de la vida pot, a més de satisfer un record, significar un canvi de percepció i d’avaluació.

Comptes pendents, és una afirmació contundent del poder de la literatura que incideix en la configuració de les nostres vides.

“La gran literatura, pensava llavors i encara ho penso, és una mostra, no d’haver aconseguit la plenitud vital sinó de l’esforç tenaç per aconseguir-la”.  Pàg. 24.

Gornick pressuposa que tenim un jo en un procés de conflicte i de formació permanent. De la mateixa manera que cercar la felicitat és un intent recurrent, una tasca que dura tota la vida.

Comptes pendents, és un cant a la lectura, als poders de la lectura. I, una invitació a que cada lector faci el seu propi procés de relectura, personal i literària.   

“La companyonia d’aquells llibres! De tots els llibres. No hi ha res comparable. És l’afany de coherència inscrit en l’obra – aquest  intent extraordinari de donar forma amb paraules al que tot just despunta- el que dona pau i excita, conforta i consola. Però sobretot, és el gran alliberament del caos mental que proporciona llegir” Pàg. 14. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  

Deixa un comentari