Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Arbre de l’oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l’any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l’Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l’Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l’any 1945 i a Nou Hampshire l’any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d’aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d’una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s’esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.
“Novel·la coral magistralment orquestrada. Testimonia l’experiència de la immigració i el trauma de l’Holocaust, reflexiona sobre qüestions de maternitat, feminisme, religió, agressions sexuals i malalties mentals”, Manon Dumais, Le Devoir
“És un llibre sobre la identitat absolutament sorprenent, increïble, irònic, violent, gairebé punk”, Arnaud Viviant, Le Masque & La Plume
L’altra Editorial.- 224 pàgines.- Traducció de Marta Marfany
Apunts de lectura
Aquesta novel·la recorre la història d’una família americana contemporània, a través d’una narració no cronològica, enllaçant passat i present.
El nucli central de la novel.la és el personatge de la Shayna, una jove nascuda l’any 1992 d’una gestació subrogada. És la filla mestissa de pares blancs. A l’inici de la novel·la som el 2016 i la Shayna, arriba a Ouagadougou, Burkina Faso.
La novel·la transcorre al llarg de tres generacions i va alternant diferents personatges, llocs i períodes temporals. Barreja diverses temàtiques actuals, racisme, mestissatge, feminisme, recerca d’identitat, jueus, mare biològica, adopció, abusos sexuals, esclavitud i fins i tot l’Holocaust.
Els pares de la Shayna són una feminista protestant i professora de literatura Lili Rose Darrington i el professor d’antropologia jueu Joel Rabenstein.
La Shayna és una noia mestissa (beix) que creix en una família de pares blancs i des de petita té la sensació d’estar fora de lloc en aquella casa, malgrat tant Joel com Lili Rose l’estimen. Les circumstàncies del seu naixement, que mai li han estat amagades, la persegueixen, talment un assetjament que s’incrementa a mesura que entra en l’adolescència. El viatge que realitza a Burkina Faso de la mà d’Hervé, un metge haitià que treballa en una ONG, esdevé un viatge iniciàtic vers els seus ancestres africans, vers l’origen de l’esclavitud. També és un viatge iniciàtic cap a la seva emancipació i realització personal, el desig sexual, l’amor… Pren consciència de l’opressió i explotació que va significar l’esclavatge per a la població africana així com el trauma que encara avui ocasiona el procés d’immigració.
Diu la llegenda que, en una de les places d’Ouidah, ciutat portuària a la costa atlàntica de Benín, s’alçava al segle XVIII l’arbre de l’oblit. Els que aviat s’embarcarien cap a Amèrica per esdevenir esclaus giraven al voltant de l’arbre, nou vegades els homes, set les dones, per abandonar la seva identitat i els seus records.
A cada capítol dedicat a la Shayna hi apareixen les notes que ella ha anat escrivint a la seva llibreta. Uns escrits, en primera persona i en majúscules. Apunts de viatge, pensaments i reflexions.
“Totes les entrades seran en majúscules a causa dels crits que ara es desfermen dins teu.” Pàg. 9
Els capítols sobre el personatge Shayma són narrats en segona persona, mentre que per la resta és un narrador en tercera persona.
Per tal d’inscriure les vides explicades en diversos contextos històrics segons el moment i el lloc, l’autor inclou apunts que evoquen les guerres a l’Iraq, el Vietnam o l’Iran. Una manera de fer presents els grans i eterns temes que ens afecten.
quadern vermell 