Sinopsi
En la història d’Ernesto -la trobada entre un home i un nen a Trieste a finals del segle XIX- Saba reconstrueix amb una sensualitat innocent, en l’emoció sincera i absoluta de l’afecte, el naixement de tot amor; per això les seves pàgines no tenen res del demonisme escabrós ni de l’intel·lectualisme angoixat de Mann, Musil o Gide. Proposen una forma d’autobiografia original a través d’una duplicació de veus i punts de vista, que permet al protagonista redescobrir la ingenuïtat adolescent i alhora reelaborar fets i sensacions.
Editorial La Magrana (Venècies- edició 1987).- 185 pàgines.- Traducció Rossend Arqués.
Apunts de lectura
Ernesto, obra autobiogràfica inacabada. El relat va ser escrit l’any 1953 i es va publicar pòstumament molts anys més tard, el 1975. La publicació de l’obra es va anant retardant pel fet que es relaten experiències sexuals homosexuals entre l’adolescent Ernesto i un adult la qual cosa ho condicionava la moral del moment.
Un relat d’iniciació des de l’adolescència a la fase adulta.
Utilitza alternativament el bilingüisme, per un costat l’italià de Trieste i per l’altra una varietat dialectal. En la versió catalana, el traductor construeix un dialecte que serveixi per contrastar i a la vegada que pogués expressar la puresa i la innocència d’aquest personatge gairebé angèlic.
L’any 1898, a l’inici del relat, Ernesto és un adolescent de setze anys que treballa a l’oficina d’un magatzem de farines. La relació amb un treballador adult marcarà el naixement de l’amor així com la seva iniciació sexual. Una relació gens aspre i angoixant, al contrari, Ernesto transportat per la curiositat i la impaciència pròpies de l’edat, es deixa portar per la tendresa i el respecte de l’adult experimentat. En tot cas, per Ernesto el sexe és un descobriment, tenir-lo amb un home és una cosa que sap que ha de guardar escrupolosament i això el marca.
Altrament, Ernesto, mogut per aquest sentiment adolescent inabastable de curiositat, manté una relació sexual amb una prostituta. Ambdues relacions, l’homosexual i l’heterosexual esdevenen una entrada de l’adolescent, amb una barreja d’innocència i curiositat, al primer descobriment de l’amor. El relat de Saba en cap moment és escabrós i corrupte, ans el contrari és transparent, sensual, flueix amb naturalitat i tendresa.
El relat apunta que potser l’actitud d’Ernesto en la relació homosexual amb un adult hi ha el factor de no tenir pare la qual cosa el condiciona psicològicament. A part de l’absència paterna hi ha diversos factors que apunten sobre les diverses causes que determinen les respostes psicològiques d’Ernesto. Una altra seria l’estada durant la primera infància a casa de la dida, lluny de la mare.
La relació amb la mare és un factor primordial. Tot el relat està impregnat de sentiment maternal. Un moment clau és quan Ernesto confessa a la seva mare la relació sexual amb l’home i el motiu final per deixar la feina. Aquest passatge actua com a catarsi que posa remei a les profundes llacunes emocionals que ha patit Ernesto.
Un factor d’aprenentatge d’Ernesto és la lectura de Les mil i una nits.
En el capítol “Quasi una conclusió”, l’autor tanca el relat, si bé diu que Això no és –s’entén- tota la història del jove Ernesto, sinó només una petita part i que podria seguir una bona estona més. Potser l’autor trobarà un dia dins seu la força (i fora d’ell, l’ambient) per continuar i, tal vegada acabar la història”. No obstant això, l’autor finalment hi inclou un Cinquè episodi: la trobada d’Ernesto amb el jove Ilio durant un concert d’un famós pianista.
“De primer, varen fer veure que no s’havien vist. A Ernesto, però, el cor li bategava massa i massa fort; no va poder resistir.”
Ernesto, una successió d’escenes de la ma d’un gran poeta.
quadern vermell 