Resum (contraportada de l’editorial)
Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, Mary Panton fa balanç de la seva situació: essent una vídua encara jove i bonica, són moltes les ofertes de matrimoni que, sens dubte, li poden arribar, per bé que el més assenyat, sens dubte, seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de notorietat a l’ambaixada de l’Índia. Mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, una circumstància imprevista amenaça de trastocar de sobte el brillant futur de la noia. Un simple acte de compassió, del tot irreflexiu, se li gira en contra fins a convertir-se per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans. En un últim intent de restituir els seus somnis de plàcida felicitat, Mary decideix demanar ajuda a Rowley Flint, un jove d’una honestedat més que dubtosa… encara que això sigui sortir del foc per caure a les brases.
Apunts de lectura
El títol original de la novel.la “Up at the villa” crec que genera automàticament la seva contraposició: down. És a dir els privilegiats que viuen a dalt i els desposseïts que viuen a baix. “Up and down”,com aquella famosa seria de la BBC molt il·lustrativa al respecte. Ho destaco perquè és un dels contrapunts de la novel.la, un dels catalitzadors que capgira la trama.
Som als anys 30 i Europa està immersa en el nazisme i Itàlia en el feixisme. Aquest és el marc, però, tal com diu el títol, la novel.la és situada en una vil.la a Florència. Una magnífica vil.la assistida per servents, amb jardins i terrassa amb vistes sobre la ciutat. La protagonista Mary, una recent vídua anglesa, forma part de l’alta societat resident a Florència amb aires aristocràtics la qual es recrea en festes, sopars i gales luxurioses.
En aquest escenari i a través d’una novel.la breu, 144 pàgines, Mangham, un gran coneixedor de la societat benestant i de l’ànima humana, reflexiona sobre la diversa casuística de les respostes psicològiques davant els reptes de la vida. La trama que fa servir, potser no és del tot versemblant, però a través d’una gran simplicitat aporta tensió, intriga i sobretot diversió.
Tota una desfilada de personatges que contenen models de respostes en relació a les relacions amoroses, projectes de vida, la diferència d’edat, avatars diversos. Així com reflexions sobre la fragilitat humana, l’atzar, la joia de viure, el projecte de vida, el pas del temps, etc..
Mary, la protagonista, una dona jove i bella que es refà de la seva vida de vídua en una situació d’allò més adient: una casa fantàstica, possibilitats econòmiques, rodejada d’amics poderosos i desitjada per diversos pretendents. El seu projecte més immediat és acceptar l’oferiment de matrimoni que li fa l’Edgar el qual mmalgrat ser 25 anys més gran és tota una garantia d’estabilitat econòmica i estatus social. Però, a dins seu hi ha un desig latent de sentir-se viure, un foc de vida, de passió…
L’Edgar Swift, un alt funcionari del govern britànic amb un prometedor futur professional que aspira a tenir la jove Mary com a esposa.
Mary —Ets molt ambiciós, ¿oi?
Edgar —Suposo que sí que ho sóc. M’agrada el poder i no en
temo les responsabilitats. Disposo de certes qualitats, i
em plau tenir l’oportunitat de posar-les en pràctica.
L’alter ego de model de l’Edgar és en Rowley Flint, un jove rendista, cínic, amb fama de faldiller el paradigma del qual és “viure per viure i un intensa carpe diem”. També desitja i sedueix la Mary però aquesta, malgrat no està enamorada de l’Edgar, la seva opció passa per cercar garanties d’estabilitat i de viabilitat futura.
“Vaig tenir la sort d’heretar una renda que m’estalviava haver-me de guanyar la vida. ¿Creus que m’hauria d’haver buscat una feina que li tragués el pa de la boca a un pobre diable que el necessités? Pel que intueixo, només disposo d’aquesta vida, que m’agrada moltíssim. Tinc la sort de poder viure per viure. Estaria boig si no aprofités al màxim les meves oportunitats. M’agraden les dones, i encara que sembli mentida jo els agrado a elles. Sóc jove i sé que la joventut no és per sempre. ¿Per què no hauria de passar-m’ho tan bé com pugui mentre en tingui l’ocasió?»
L’atzar, una vegada més ho capgira tot. El catalitzador del terrabastall és la trobada de la Mary amb un personatge fugitiu d’Àustria pel nazisme, d’un jove marginat social que sobreviu com pot immers en la pobresa. Un jove, els valors del qual són a les antípodes dels de la Mary. Un fet puntual, espontani que ho capgira tot. El “DOWN” sotraga “l’UP” i provoca canvis sobtats en la vida de tots els personatges.
La villa de Florència, passa de ser un paradís sublim a esdevenir un infern sobre el qual l’únic antídot és la fugida immediata cap a un altre món.
Segurament la sortida no és la que el lector immers en els avatars de la Mary voldria. Però com diu l’última frase de la novel.la:
“Estimada, la vida és feta per córrer riscos…”.
quadern vermell 