Resum (contraportada de l’editorial)
La família espera que el pare torni d’un viatge de feina. Com que no arriba, els altres es rebel·len contra la seva autoritat. En una família model alemanya, tots esperen la tornada del pare, que és de viatge de negocis. Han preparat molts musclos, el sopar preferit del pare. Però, passen les hores i el pare no torna, i a poc a poc es va organitzant una mena de “revolta” que posarà en qüestió tots els valors de la família tradicional.
La galera.- 112 pàgines.
Apunts de lectura
Un fet casual, com és el retard a sopar del pare de família, absent per viatge, és converteix en un element catalitzador que fa aflorar tot un conjunt de problemàtiques latents. L’absència del pare durant el sopar de tota la família, crea un clima propens per l’exercici d’una teràpia col·lectiva i d’un front comú contra l’autoritarisme patern per part de la resta de membres de la família: la mare, la filla i el fill. Tot això passa mentre cuinen un plat de musclos, un dels menjars preferits pel pare i que reserven per a la grans ocasions. Els musclos són una metàfora i un element present a tota la novel.la. Mentre les relacions familiars exploten amb el consegüent deteriorament del clima familiar, els musclos també es van degradant sense que ningú se’ls mengi.
L’estructura narrativa funciona a partir del monòleg interior de la filla de la família, que actua com a mestra de cerimònies. Com si fos un escenari d’una representació teatral, poc a poc tots els membres de la família van entrant en escena, cadascú amb els seus greuges. D’aquesta manera es va teixint un retrat demolidor de la família en base a records, anècdotes, històries, etc. Així, sabem que el pare és originari d’una família pobra de la RDA i que ha emigrat a la RFA tot aconseguint a través de la seva professió un ascens i un desclassament social. Està content i orgullós d’haver aconseguit entrar a la RFA encara que sigui com un ciutadà de segona classe. En aquest marc l’autora fa una crítica al canvi de valors que ha suposat el canvi, especialment cap un culte a acumular riquesa, cap a l’estatus i la consideració social, cap a les aparences. Aquesta experiència que pel pare ha estat una oportunitat per sortir del forat a que l’havien condemnat els seus orígens, la imposa a tota la família com a un model de comportament inqüestionable. L’adhesió al somni del capitalisme (el consumisme, el poder adquisitiu, l’acumulació de la riquesa) és total, esdevé una acceptació sense cap mena de crítica ni requeriment. A l’Alemanya de l’Est hi podia haver moltes carències i penúries, falta de llibertat, control social, però a l’Oest amb el model dominant dels valors del mercat, no tot són flors i violes.
Amb ironia i sarcasme es qüestiona el model familiar. L’educació i les funcions que vol imposar el pare als fills és basat en una subordinació de gènere, diferenciació entre el fill i la filla. Els fills i la mare han de guardar les aparences externes que el model social dominant imposa: els vestits, el cabells curts, etc..
“A casa tampoc rebíem visites, això hagués espatllat la bona impressió que el meu pare havia ocasionat a la feina amb la seva laboriositat i simpatia, per no parlar de la seva intel·ligència”.
La mare també explota en l’escenari del sopar, treballadora, lluitadora i intel·ligent se sent menyspreada en les seves funcions de dona i mare.
“una dona poc atractiva i insignificant, una dona gris, i que el meu pare no podia portar enlloc ….només el meu pare anava a les celebracions de l’empresa sense la meva mare per culpa dels saldos amb els que vestia, a més tampoc tenia bones maneres…”
La mare se sent desgraciada i en un moment crític del sopar recorda a Medea la que va matar els seus fills com un acte de venjança en ser rebutjada pel marit:
“..la meva mare va dir, això són fantasies, enverinar-los a tots i després pau”.
També s’esmenta que la mare admirava el personatge d’Effi Briest de la novel.la de Fontane, una altra víctima de la família i la societat i que per un moment té un punt de rebel·lia contra tot i tots.
En molts aspectes hi ha un paral·lelisme amb la narració curta d’ “El Ball” d’ Irène Némirovsky: una sàtira ferotge al desclassament social dels nous rics i a la vegada una crítica a la societat burgesa en la qual allò que importa és el reconeixement social basat en el poder i els diners.
quadern vermell 