Resum (contraportada editorial)
Una extraordinària novel·la de suspens psicològic en què l’autora desafia les regles del joc sentimental.
Poc després de la mort del seu pare, Lucy, una jove anglesa de vacances a Cornualla, coneix el senyor Wemyss, un vidu que li dobla l’edat i que l’ajuda a resoldre els tràmits de la seva nova vida, talment com si es tractés d’un germà gran o un parent de confiança. Desemparada i innocent, ella freqüenta a partir d’aleshores la seva companyia i, sentint-lo com la seva ànima bessona, accedeix a la seva petició de casament.
Però un cop a casa d’ell, tot traspua el record de la Vera, la seva primera dona, que ningú sap precisar-li exactament com va morir. I davant d’aquesta incertesa, la Lucy no pot deixar de pensar-hi: va ser víctima d’un infortunat accident o bé es va suïcidar? A més a més, la jove esposa no triga gaire a adonar-se que la primmirada rutina de l’Everand Wemyss, obsessiva en els detalls, és en realitat una aclarapadora tirania domèstica.
Publicada anònimament vint ant que Rebecca, Vera n’és un precedent ineludible, en què es presenta una visió molt més fosca del matrimoni.
Fitxa d’apunts de lectura i per al debat
1.- Estaríeu d’acord en batejar de nou la novel·la amb el títol de: “La Lucy, una altra VERA”? En tot cas, la presència de la difunta Vera és recurrent mentre llegim la novel·la i fins i tot després de llegir-la. Hi ha molts elements que les identifiquen. Per exemple n’hi ha de molt bonic: la lectura i el fet de deixar els llibres en posició d’utilitat i no tancats dins una vitrina per fer maco (marit).
2.- Tal com es diu en la contraportada, és una novel·la d’intriga i de suspens psicològic. Quins són els elements d’aquest suspens que d’una manera gradual ens mantenen en tensió durant tota la novel·la?. És extraordinari la manera com s’han planificat les diferents intrigues les quals de mica en mica van farcint tot el text. Com en una òpera, s’inicia la novel·la entre silencis “post-mortem”. La Lucy contemplant “..aquella buidor també immòbil, com esculpida en la pedra….Tot moviment semblava ferit de rigidesa”. Pag. 7. I després, poc a poc, la cosa s’anima a través d’un desenvolupament magistral. Estem davant una bastida construïda amb més de 25 seqüències d’intriga i suspens. Alguns exemples:
1- Equívoc sobre la suposada amistat entre en Wemyss i en Jim (pare de la Lucy) “En Wemyss, davant d’això, tancava la boca i no deia res”- 43
2- La tieta comença a fer nosa… “..per aquell jardí dolorosament infestat per la presència de la senyoreta Entwhistle..” -45– “rient-se d’aquests insectes anomenats tietes.”.-46-
3- Què va passar amb la Vera? , es pregunta la Lucy. De què va morir?, pregunta la tieta?- 53-63
4.- A què es dedica el Sr. Wemyss “De què fa a part de ser vidu? Pregunta la tieta -63.
5.- La tieta comença a investigar. Se’n va al Museu Britànic a consultar l’hemeroteca del The Times. “Suïcidi. Bé no hi havia proves. El veredicte havia quedat obert”. -74
6- L’anada a Willons, tot un repte per a la Lucy.
7.- Ell li parla de Willows durant el viatge de noces tot visitant els castells del Loira. “Però…jo també hauré de dormir en aquella habitació?” . La mateixa de la Vera, es pregunta la Lucy.- 117
8- Després de l’incident de les vaques (cows), la Lucy té una por recurrent per no disgustar de nou al marit.
9- Les ventades a l’habitació de la Vera, una imatge que la tempesta s’apropa. 157-163
10-L’incident de tancar la Lucy al carrer sota la pluja. “Per un moment va tenir l’impuls de posar-se a cridar i colpejar la porta….però la va aturar una nova saviesa sobtada. Una saviesa que mai no havia sabut que tenia….” 164.
11- Insinuació del suïcidi. La minyona l’ajuda a secar-la Lucy. “Ara seu i no et moguis, que vaig a buscar roba neta. No trigaré ni un minut, però promet-me que no…-166.
12- Què ha passat que hi ha un botó de la funda al piano a terra?
13.- Apareix la por. La Lucy li tenia por. -189.
14.- Els despropòsits del Sr. Wemyss amb les criades durant el servei de te, amunt i avall.- 196-204
15- La trucada de telèfon a n’en Wemyss per part de la tieta DOT -228
16- Els llibres de viatges de la Vera un símptoma de voler fugir…..
17.- L’escena de l’últim sopar. “Ase, va pensat la senyoreta Entwhistle”…va pensar que era com una criatura empipada que feia el petarrell, però desgraciadament era una criatura amb poder”. -259
18- La baralla a la biblioteca entre Ell i la tieta Dot. 261-270
3.- El personatge de l’Everard Wemyss és un cas clínic de trastorn de personalitat paranoide? I el de la Lucy, com el classificaríem, potser ara en diríem víctima d’assetjament moral?. I el cas de la tieta Entwhistyle?
– Everard.
– Inicialment té un discurs contestatari contra el convencionalisme, com per prendre apunts : “cal desafiar-lo davant la desgràcia… pag 38
– Una bona versió del “Carpe diem”: “La vida és per als vius…..El present és allò que importa…l’home savi no permet que el passat hi interfereixi, i encara més, malbarati el present.” 60-61
– Però davant els amics de la família de seguida es va mostrar prepotent: com Napoleó (Il aurait fallu, mitrailler vette canaille”) Dogmàtic “Només hi ha una manera de fer les coses. Actuar i callar”. 89-90.
– Eloqüent: parlava pels descosits…”fins que les butaques del seu voltant quedaven buides” –88
-Sempre havia de sortir-se amb la seva: “L’Angel aturat per l’ase? -94
– Però un cop aconseguit l’objectiu de casar-se amb la Lucy la violència domèstica i el menyspreu van en augment. “Val més que vagis a vestir-te. T’asseguro que són totalment immune als teus encants sexuals.” -171
– Extremadament metòdic . Una descripció de manual a la pàgina 232.
– Lucy.-
– Havia trobat amb en Wemyss un company de jocs. “..un mestre a qui admirar,…una mare,…un infermer, i un company de jocs”. 92
– Procés de culpabilització: “deu minuts després ja justificava que ell….quinze minuts després es donava la culpa de tot el que havia passat..” 168
– procés de justificació, després de tancar-la a fora a plena pluja. Veu els canvis a pitjor del marit però…. “no significava res, tret que estava empipat”. 183
– Però hi ha una espurna d’esperança, la Lucy se’n adona que té un antídot davant la mala bèstia del marit. “El cos jeia passiu als braços d’en Wemyss, però el seu pensament rebutjava jeure amb passivitat: volia pensar….Era així com podien tancar-te a una presó, mantenir el teu cos lligat i pensar-se que et tenien, però el teu esperit -tu- tota l’estona ser tan lliure com el vent. “ Pag 188.
– La tieta Dot-
– Lliberal i tolerant: “És clar que al món hi havia lloc per a tothom..” pag 58
– Però dubta davant el comportament del Sr. Wemyss. No respecta el temps del dol. La metàfora dels pantalons grisos, és una imatge recurrent. Pag 64-71-72-75.
– Comprensiva malgrat no comparteix la frivolitat davant del dol socialment necessari. 71-72.
– Malgrat tot s’havia de ..”enfrontar-se a un matrimoni inevitable: amb aprovació i cordialitat . 77
– “Va defensar en Wemyss i explicar qui era davant un públic escèptic i antagònic..” -84
– Ull clínic: “era impossible ocultar la llum dels ulls de la Lucy o les maneres possessives d’en Wemyss”. 87
– Saber viure: “Havia arribat a aquell punt de la vida en què una persona vol estar asseguda...”. 107
– Bondat de mare: ..”sempre hi seria per estimar-la i escoltar-la; però el motiu més gran de felicitat seria que aquella criatura no necessités mai la seva ajuda” -111.
– Respectuosa: “S’ho deia però no s’ho creia, i després es va empipar per no creure-s’ho. La Lucy l’estimava. Semblava satisfeta i feliç”ç. -237. “Si l’Everard la fa tan feliç, què importa com sigui amb mi o amb qualsevol altra persona del món?”. 251.
– Valenta i decidida en fer-li front.
4.- Tenint en compte que és una novel·la de l’any 1920, consideres que és una novel·la feminista? Per què?. Algunes mostres:
– la dona, una persona ignorant:
– Pag 34- Li varen servir el cafè fred. “El va sorprendre que ni la Lucy ni la seva tieta no se n’adonessin, però, és clar ja se sap que les dones són notòriament insensibles pel que fa al menjar….les millors eren poc intel·ligents, i les pitjors insuportables”.
– Pag 40- “..fins que els seu pare, quan ella li preguntava què havien dit, l’hi explicava amb paraules més senzilles, amatent perquè no se’n sentís exclosa”.
-Pag 59- “No calia pensar. Des del seu punt de vista, les coses eren blanques o negres.”
-Pag 89- “Quan ella laboriosament estava a punt d’entendre una de cada sis frases..”
-Pag 93– “Au va, Lucy, això és pur Wemyss –deien- Per l’amor de Déu, digues alguna cosa pròpia”
– La dona un objecte decoratiu.
– Pag. 173.- “Hi feien reunions, els marits amb les seves dones “afegides per omplir”.
– l’actitud de les dones davant l’amenaça – “ ..i no semblaven adonar-se que tot plegat era culpa d’elles”. 271
5.- Quan la tieta va a consultar el cas a la seva amiga “la vídua sàvia” (“a qui la saviesa escurçava el discurs”) , penses que aquesta vídua és la veu de l’autora?:
“Al cap i a la fi -va dir (la tieta) gairebé suplicant-, què pot ser millor que un marit devot?. I la vídua, que n’havia tingut tres i sabia bé de què parlava,…..va respondre: -No tenir marit.” 82-83
Tenint en compte la complexa i nombrosa casuística de situacions conflictives, no creus que hi ha molts elements autobiogràfics els quals només es poden saber si s’han viscut? . Una cosa és certa que l’autora tenia una llarga experiència en diferents avatars matrimonials i relacions amoroses.
6.- L’ humor, sovint negre, la ironia i el sarcasme són ingredients puntuals molt ben situats dins la trama. Entre tots en podríem fer una bona platerada i delitar-nos una estona més amb la novel·la. Unes quantes perles:
-Pag 57- “..i apareixia amb tanta puntualitat a les 5 en punt que va acabar de posar el rellotge a l’hora quan el sentia arribar”
– Pag 59- “podia suportar la pèrdua de l’esposa fins a l’extrem de posar-se uns pantalons grisos….mirant els pantalons, quedava perplexa”
-Pag 74- “Què eren les tietes? Insectes i poca cosa més. “
-Pag 75.- La tieta tornant cap a casa a la qual havia deixat sols a la parella. “potser se’l trobaria a les escales, tan estretes o a la sala dirigint-se cap a ella, els seus pantalons triomfants.”
-Pag 87- “Ell ,amb la seva impressionant indumentària, amb una pitrera més gran i més immaculada que cap que s’haguessin pogut imaginar, feia que semblessin i se sentissin el que realment eren: una colla de galifardeus sòrdids i esparracats”
-Pag 90- Els amics d’en Jim, Un ramat “…mentre baixaven en silenci les escales a patolls”
-Pag 95- Volen celebrar el Nadal a casa de la tieta. “ Aquí¡ Però si no hi ha lloc ni per a un gall dindi, aquí. N’he demanat dos, i cap d’ells podria passar per la porta del davant”
– Pag 117- Visitant els Chateaux del Loira. “Mentre la dona que els feia de guia pel castell….contemplava la vista tot badallant”
– Pag 128-129.- “Una casa hauria de dur sempre el nom d’allò que atrau l’ull amb més insistència….... Diu la Lucy: “ No s’hauria de dir The Cows, doncs?”
7.- Una pregunta per especular una estona, la Vera es va suïcidar o va ser un accident?. I a la pobreta Lucy, què li passarà……?.
8.- Referències literàries de la novel·la. Per un costat la Lucy llegeix “Cims Borrascosos” d’Emily Brontë. Ell li recrimina aquesta lectura : “podia haver trobat una ocupació més digna, el primer dia que passava a la casa, que tancar-se a llegir una història morbosa”- Pag 181
Un fet literari provoca l’enamorament: “La Lucy ja l’estimava però ara se’n va enamorar, i va ser gràcies a les cartes”.Pag 54
Per l’altra costat es considera Vera com el precedent de “Rebecca” de la novel·lista Daphne Du Maurier publicada el 1938. És evident que hi ha moltes diferències i sobretot una de molt important i és que Rebecca té un final feliç, alliberador de tanta tensió: el foc purificador. Cosa que no passa a Vera.
La poesia una bona companyia de la Lucy en els moments finals de màxima tensió:
Educada en hàbits pietosos, bona de mena,
Es mirava els marits amb basarda de verge… Pag 25
En l’espai entre l’estrep i el sòl
“..compassió demanà com a únic consol… Pag 255
quadern vermell 