Resum (contraportada de l’editorial)
“La vida és massa breu per a la forma literària llarga; massa fugissera perquè l’escriptor pugui entretenir-se en descripcions i comentaris; massa psicòtica per a la psicologia; massa novel·lesca per a una novel·la… La vida fermenta i es descompon massa ràpidament per poder-la conservar gaire temps en llibres vastos i llargs.”
“Les frases d’Alfred Polgar són tan fluïdes i agradables que acollim els seus textos com una mena d’entreteniment social del tot inofensiu, i no ens adonem de com ens influencien i ens eduquen. Sota el guant gèlid de la forma s’hi amaga una voluntat essencial forta i intrèpida.” Franz Kafka.
“Com una aparició, va emergir a la Viena en decadència tot un món d’imatges amagat, i als murs de les cases, amb l’estuc escrostonat, s’hi va fer visible, com si fos una taca blanca, el segell amb el signe premonitori que Polgar havia sabut llegir-hi feia temps.” Walter Benjamin.
“Polgar ens ha fet el servei inestimable d’ensumar les mistificacions més ben disfressades amb una sensibilitat per a les falsificacions que voreja el geni.” Robert Musil.
“Un clàssic de la vida en minúscula.” Arnold Zweig.
Fitxa d’apunts de lectura
Un recull de 30 narracions curtes, algunes de només un parell de pàgines. Cal destacar la depuració narrativa en tots els “micro” relats en els quals la genialitat i el poder d’evocar imatges i situacions són característiques recurrents. Resulta sorprenent la capacitat de treure suc de les situacions més diverses i rutinàries de la vida quotidiana.
Els títols ja ens assenyalen que la cosa va de la filosofia del viure: “Malaltia” ,“Adéu a l’andana de l’estació”, “L’amic que ens deixa”, Vagó llit”, “Discurs, per desgràcia mai no pronunciat, davant la tomba de les víctimes”, “El nen”, “La soledat” “la veritat enganya”, “Preludi de final”, “Símptomes, o l’amor potser s’acaba”, Un individu inquietant”, etc. Brots de vida quotidiana tractats amb genialitat i intel·ligència. La ironia i l’humor sarcàstic és present en els episodis més transcendents. Per exemple en el relat “EL NEN” :
“Parents i coneguts contemplen somrients l’homuncle arrugat, vermell com una magrana, que hauria d’inspirar més aviat un sentiment de pietat, car, en entrar en la vida, ha entrat per això mateix en la mort…”
Antibel·licista:
“Jo no sé en pro de quina causa, partit, deure o idea heu mort…Pregunteu als que eren més a prop de vosaltres si la idea sublim per la qual ens deixàreu ha restat amargor a cap de les seves llàgrimes……Torneu, passats els anys, i i cerqueu els temples als altars dels quals us deixàreu immolar.” En la narració “Discurs, per desgràcia mai no pronunciat, davant la tomba de les víctimes”. (Pàg. 41).
També en el relat “Remei Universal”: “La nova religió, l’autèntica religió, és aquesta: la fe en la metralladora com a símbol de la deïtat suprema, de la violència”. (Pàg. 132)
En el seu moment, aquestes narracions varen seduir a autors contemporanis d’Alfred Porcar, com Kafka, Musil, Walter Benjamin, Kraus, etc..
quadern vermell 