Formentera Lady, Jordi Cussà

Resum (nota de l’editorial)

L’atzar, que tot ho pot, reuneix una tropa de cavalls salvatges durant un cap de setmana catàrtic, ple d’històries, secrets i epitafis, per celebrar el cinquantè aniversari del Daniel Alfals. Es troben a cal Pardal, la casona rural que s’ha arreglat per portar una vida tranquil·la. El Daniel, de fet, és l’eix sobre el qual pivoten les històries que els comensals han anat recordant, per formar aquesta novel·la d’experiències imprescindibles, narrades amb autenticitat i coratge. Tots els narradors ultrapassen la bombolla d’aquells anys setanta i vuitanta perduts dins l’embornal del temps: neix la veu de la consciència plural, tant dels difunts com dels supervivents. Dilueixen les últimes fronteres entre les realitats de la memòria i les ficcions de la imaginació, i a partir d’allà expulsen la criatura meravellada que és Formentera Lady, la memòria d’un somni prohibit que acaba en malson.

A cada pàgina, van deixant estrips de l’ànima. La d’una joventut arriscada i ferotge, que amb la força redemptora de l’amor mirarà de renéixer, després d’arrossegar-se pels abismes de l’addicció: il·lusions mutilades i carreteres entrecreuades; tràfics xics o mitjans, robatoris i estafes; culleres blegades per dissoldre-hi l’heroïna i crims per tapar el passat; Barcelones desaparegudes i un Nàpols on apostar per una vita nuova… Música a dojo, venjances implacables, una bomba de rumba, monos enrabiats en una cala sota La Mola, els pisos de l’ultradreta de l’Eixample, el Madrid més canalla, fleques amb dues menes de coca, i l’anyada viscuda entre Eivissa i Formentera.

Jordi Cussà ens ofereix la crònica d’una generació desfeta, proposant un gènere bastard, sense límits, amb la barreja justa d’emoció, pietat i, sobretot, veritat. El vigor de les frases directes, els diàlegs esmolats, els jocs de mots, l’amor per l’oralitat, l’al·literació i la ironia es combinen per oferir episodis amb el traç d’una vinyeta narrativa per una banda i instants d’epifania poètica per l’altra. A Formentera lady, les dècades viscudes perillosament, el desgavell social i personal ressonen encara com la sang que s’amuntega rabiosa a la templa.
Labreuedicions.- 404 pàgines

Apunts de lectura

Formentera Lady, una crònica d’un estil de vida d’una generació de drogoaddictes catalans nascuts als anys 60, narrada des de dins per un supervivent i amb la perspectiva que dona el temps. Molts varen quedar pel camí, ja sigui per l’heroïna o per la sida. De fet la novel.la s’inicia amb un enterrament, tot una premonició.

La historia es situa en un territori fora de Barcelona, el delimitat per Manlleu-Vic-Torelló i les Illes, Formentera i Eivissa.

Formentera Lady és el títol d’una cançó, de King Crimson i també el nom, una al·legoria en forma d’un cavall blanc i indomable.

La música és un dels elements que impregnen tota la novel.la, a més d’encapçalar els capítols amb fragments de cançons. En aquest sentit és una novel.la sociològica que ens evoca músiques i ambients del qui vàrem viure aquells moments , Pink Floyd el mateix King Crimson, així com llocs ja desapareguts com la sala Zeleste.

La trama que ens evoca la vida d’aquest univers de ionquis hippies catalans es construeix a través d’un mosaic de personatges que van explicant les seves experiències amb la finalitat d’escriure una novel.la, de deixar un testimoni escrit. En aquest sentit hi ha una reflexió sobre l’escriptura.

Alguna de les petites narracions es poden considerar d’autèntica novel.la negra com la legitimació d’una venjança contra un maleït explotador de menors que obligava les seves víctimes a prostituir-se. L’arma que executa la mort de l’explotador és simplement la venda d’heroïna pura.

Les reflexions en cap moment cauen en el moralisme ni en un maniqueisme de bons i dolents. Més aviat és un mirall des de dins d’aquest col·lectiu de ionquis, els seus sentiments, les il·lusions, les emocions, un cant a l’amistat. És també un cant a la humanitat dels personatges, de la seva lluita per sortir de la degradació i també de la seva lluita per aconseguir més drogues, en definitiva de la capacitat de viure. La distància que atorga el temps i l’edat, passada la cinquantena, dibuixa una crònica en alguns punts crítica i en d’altres de certa culpabilitat, però sempre amb un reconeixement d’amistat i de voluntat de viure.

Un dels possibles tòpics que es desfan sobre aquest univers de la droga és que alguns dels personatges no venien d’ambients marginals de la societat. Més aviat sembla que la motivació sigui per la fascinació d’un món ideal, que sota la cultura hippy, seduïa com a una alternativa de forma de vida. També molts fills de la burgesia es varen sentir seduïts per aquest món de noves propostes: música, noves percepcions, amor lliure, llibertat, vida al camp, etc. El camí, però, estava marcat per una espiral indefugible de drogoaddicció, prostitució, tràfic, rehabilitacions frustrades, sobredosis, mort, sida..

Niel, el protagonista de la novel.la, l’alter ego de l’autor, és la veu narradora. Però no l’única, hi ha una gran diversitat de veus i d’històries que en el seu conjunt lliguen una autèntica simfonia sobre aquest món d’addicció a les drogues. La reunió dels amics per construir la novel.la ens porta a un permanent exercici entre el present i el passat, un passeig per la memòria per narrar els avatars diversos. En definitiva, una reflexió sobre el temps, aquest gran tema de la literatura. Poques vegades, per no dir mai, es dibuixa el marc social i polític de l’època, com si fos un grup aïllat, un microcosmos immers en el seu propi i exclusiu món.

 Time’s grey hand won’t catch me while the sun shine down

 Untie and unlatch me while the stars shine.

             Fragment de la Cançó “Formentera Lady” de  King Crimson

(El temps gris no m’atraparà mentre el sol s’amaga,  

deslliga’m i allibera’m mentre els llums brillin…)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s