La plenitud de la senyoreta Brodie, Muriel Spark

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La senyoreta Jean Brodie és una mestra, carismàtica i peculiar, en una escola femenina de l’Edimburg dels anys trenta del segle XX. D’entre les seves alumnes tria un grupet selecte de nenes, per dedicar-los els millors anys de la seva vida. Durant les classes o en sortides al teatre, concerts i exposicions, els va inculcant les seves idees, força heterodoxes, sobre la vida i l’art. Pretén estalviar-los una existència vulgar i rutinària. Vol que algun dia arribin a ser dones de gustos refinats i amb criteri. Però la seva passió i la manera poc ortodoxa d’entendre l’amor, la moral i l’ensenyament la posa al punt de mira de la directora, que buscarà la complicitat d’ una alumna perquè la traeixi.

Amb aquesta novel·la, ambivalent i despietada, Muriel Spark ens transporta a un món aparentment innocent amb un fons tempestuós, ple d’anhels i frustracions, intrigues professionals i amoroses, devocions i rancúnies. Crea una densa i subtil teranyina, teixida amb les misèries i aspiracions de tota condició humana, les de la maduresa i les que van naixent quan tot just sortim de l’ou.

La breu edicions.- 164 pàg.- Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Apunts de lectura

“La plenitud de la senyoreta Brodie” presenta un personatge singular i contradictori. Emprenedora, inquieta i feminista i també amb una declarada simpatia vers el moviment feixista italià dels anys 30

.
“No s’ha de suposar que la senyoreta Brodie era un cas únic en aquell punt de la seva plenitud (…) N’hi havia legions, de dones com ella, als anys trenta, dones de trenta anys o més que omplien la solteria que la guerra els havia infligit amb viatges a la descoberta d’idees noves i de pràctiques vigoroses en el camp de l’art o del benestar social, l’educació o la religió (…) Però les de la corda de la senyoreta Brodie eren feministes i grans parladores, com la majoria de feministes, enraonaven amb el homes d’home a home” Pàg 54-55

Jean Brodie és una mestra de primària que tria unes quantes preferides d’entre les alumnes de deu anys. Són “les noies Brodie”, cadascuna amb una habilitat o amb algun tret especial.

La senyoreta Brodie convençuda que està en el moment més important de la seva realització personal, la seva plenitud, decideix invertir-ho en l’educació de les noies. Però una educació poc convencional, es tracta de preparar-les per la vida. Així considera que l’educació vol dir “treure enfora”, despertar els recursos de cadascú, més que no pas omplir de coneixements per passar exàmens i revàlides. Les classes són heterodoxes i desperten una gran fascinació entre les alumnes.

Vol convertir-les en la “crème de la crème”. Les noies especials de la senyoreta Brodie anaven a prendre el te a casa seva, se les emportava a veure exposicions, al teatre i participaven de les seves experiències vitals, amoroses, professionals, etc.

El mètode educatiu poc convencional de la senyoreta Brodie provoca l’hostilitat de la directora de l’escola la qual no cessa de buscar raons per acomiadar-la.

“Se m’ha tornat a insinuar que faria bé de demanar feina en alguna escola progressista, on els meus mètodes encaixarien millor amb el sistema que no pas aquí a Blaine. Però no penso demanar feina en una escola estrambòtica. Continuaré en aquesta fàbrica educativa. Cal que hi hagi una mina de llevat per fer pujar la massa” Pàg.14.

Les nenes, amb el pas del temps a mesura que van creixent i allunyant-se de la seva mestra, van configurant i variant el retrat que en tenen.

Amb lleus pinzellades va narrant les característiques i potencialitat de cada alumna. En aquest sentit destaca el personatge de la nena Sandy, una imaginació desbordant, que recorre a la ficció que li atorguen els personatges de les novel.les com a referent per a afrontar la seva vida quotidiana.

D’una manera recurrent, la senyoreta Brodie s’autoavalua com a posseïdora d’una condició de plenitud, talment com un moment de plena realització personal i professional que li permet realitzar la seva tasca educadora. Al mateix temps, però, la veu narradora va mostrant quina serà la realitat de la seva tasca docent. Les noies portaran en el futur unes vides ben diferents de les que ella els tenia planificades. El fracàs del futur, però, no s’ha de veure com un fracàs de la tasca educadora sinó que les circumstàncies personals, l’atzar, etc, al final són allò que determina la història de vida de cadascú.

Malgrat tot, perdurarà per sempre, el record de la senyoreta Brodie en la seva plenitud.

Des de l’inici de la novel.la, sorprèn el recurs narratiu de fer salts temporals de manera que va revelant el futur de cadascuna de les membres de la colla. La narració és en present continu, però els graduals salts temporals configuren una història total fins al final dels dies. A través de petites pinzellades, narra el futur de cada una de les noies Brodie. El lector ha de complementar l’evolució suggerida de cada personatge.

“ Vint-i-vuit anys després….l’Eunice, que s’havia fet infermera i s’havia casat amb un metge…” Pàg. 36
“La Sandy no va poder-ho suportar i va decidir accelerar el ritme i ser una dona casada que es baralla amb el seu marit” Pàg.41

També d’una manera gradual va introduint elements d’intriga especialment sobre el desenllaç de la confrontació amb la directora de l’escola sobre el qual sabem que resulta primordial la traïció d’una de les noies de la senyoreta Brodie.

L’enfrontament amb la directora senyoreta Mackay és total. El lema oficial de l’escola és : “La seguretat és es primer”. En total confrontació, la senyoreta Brodie considera:

“Però la seguretat no és el primer. La Bondat, la Veritat i la Bellesa són el primer. Seguiu-me”. Pàg.16.

Tot una proclama i endavant les atxes.

La personalitat de la senyoreta Brodie, independent i poc convencional, xoca amb la moralitat carca i l’estricte control social. Així, per exemple, ha de dissimular les seves trobades amoroses amb un dels professors de l’escola.

“La plenitud de la senyoreta Brodie”, una novel.la que destaca per la seva trama singular sobre el recurs narratiu del tractament del temps. Muriel Spark descriu un microcosmos d’aparença innocent però farcit d’intrigues amoroses, intrigues professionals, frustracions, il·lusions, etc. que perfilen la complexitat de la condició humana. Tot això a través d’una narració curta, d’una manera simple i intel·ligent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s