Departament d’especulacions, Jenny Offill

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.

Considerada una de les 10 millors novel·les de l’any 2014 pel New York Times ReviewDepartament d’especulacions és una petita joia literària; una brillant, divertida i original història d’amor.

Amsterdam editorial.- 176 pàg.- Traducció: Yannick Garcia

Apunts de lectura

D’entrada sorprèn l’estil narratiu. No segueix una estructura narrativa lineal, sinó que la forma tot un seguit de paràgrafs que més aviat semblen una estructura de pensament. Així ho ha manifestat  l’autora: “volia indagar en el camí que segueix el pensament, moviments ràpids, per això hi ha tanta fragmentació”. De fet és un estil farcit d’el·lipsis de manera que és el lector qui ha d’anar omplint els forats.

La historia és d’allò més convencional: els diferents avatars que viuen una parella amb un fill, dubtes, desavinences, infidelitat, desamor…Una realitat d’allò més normal i quotidiana narrada per l’esposa, per una dona que ho sent i ho viu.  Allò que realment la fa diferent és la forma, ja que va trenant un conjunt de retalls que com peces de puzle van configurant el procés d’erosió de la relació de parella. Retalls que emanen del pensament de la narradora i que sovint tenen com a punt de referència cites textuals d’altres escriptors, aforismes, proverbis, etc. I així es van succeint: Kafka, Rilke, Yeats, Buda, Ovidi, Emily Dickinson, Nabokov,etc. Hom pensa que per l’ús que fa de les lectures literàries, aquestes han significat unes bones companyies i que li serveixen per expressar idees, sentiments, emocions. Tota la novel·la respira un aire d’autobiografia, almenys, sinó, d’experiències viscudes. Es podria dir que és una novel·la de pensament, d’idees.

El recorregut vital d’una dona, abans i després del matrimoni, abans i després de la maternitat, dels somnis perduts de la joventut, i de la realitat quotidiana que s’imposa.

Tot aquest riu de vida narrat en petits apunts i que el lector ha d’acabar de cuinar en el seu cervell.

L’esposa té ara una habitació pròpia que dóna al jardí (Virginia Woolf ?) i està escrivint un llibre…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s