Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
L’única illa habitada de l’arxipèlag del Gos es desperta un matí amb l’aparició a la platja dels cossos de tres suposats emigrants subsaharians que s’haurien ofegat provant de creuar el Mediterrani. Per no espantar turistes i inversions imminents, tothom actua interessadament, amb covardia i secretisme. Però el mestre del poble pensa que potser cal investigar aquelles morts, que la versió oficial és massa simple. Així, l’aparició d’un estrany comissari despertarà les suspicàcies dels autòctons i l’aparent calma de l’illa s’esborrarà com un missatge escrit a la sorra.
A mig camí del thriller i la faula, Claudel aconsegueix crear un món tancat, regit per la indiferència moral on batega, de fons, una denúncia contundent del moment actual.
«Sobre el teló de fons del drama dels immigrants, amb aquesta novel·la crua i intrigant, fascinant i misteriosa, Claudel ens lliura una faula inquietant sobre la condició humana.» – J.C. Raspiengas, La Croix
«Un thriller amb doble impacte. Implacable.» – O. de Lamberterie, Elle
«Una faula sobre la foscor de la naturalesa humana.» – M.Aissaoui, Le Figaro Litéraire
Angle Editorial.- 208 pàgines.- Traduït per: Jordi Martín Lloret
Apunts de lectura
L’Arxipèlag del Gos, un microcosmos imaginari situat al Mediterrani a prop de la costa africana. No és una illa paradisíaca ni turística, malgrat als habitants se’ls ha obert l’expectativa de crear un centre termal que els canviarà la vida. La població viu de la pesca i de l’agricultura en una terra àrida i esquerpa sota les fumaroles d’un volcà.
La novel.la és rica en apunts antropològics i tradicions, com la d’enterrar els morts dempeus per manca d’espai o el ritual de la pesca de la tonyina.
En aquest microcosmos, l’autor crea una paràbola sobre la naturalesa humana tot partint d’un fet atzarós com és l’aparició a la platja de tres immigrants de raça negra morts ofegats. El fet que siguin morts anul.la tota possibilitat d’intercanvi de comunicació i també des del punt narratiu estableix ja un primer esglaó d’intriga.
Els protagonistes són realment una caricatura de les forces vives del poble, de qualsevol poble: l’alcalde, el mestre, el metge, el capellà, l’ex mestra jubilada, el pescador degà. Sis personatges simbòlics que enfilats d’alt d’un escenari representaran la seva funció en aquella petita comunitat.
Així, l’obsessió de l’alcalde és construir el seu projecte de balneari i no té escrúpols per manipular el que sigui per aconseguir-ho.
El mestre, l’únic vingut de fora, encarna l’objecció de consciència davant les decisions de les forces vives. És la veu crítica i discrepant, la qual cosa li comportarà dramàtiques conseqüències.
El metge és víctima del sentit de culpabilitat la qual cosa li provocarà angoixa i desassossec.
La novel.la és rica amb imatges simbòliques. Per exemple la mala olor regnant a l’ambient pel fet de no enterrar adequadament els immigrants ofegats. Una dimensió fantasmagòrica que il·lustra el sentit de culpabilitat soterrat en les ments de tots els habitants. Tot un símbol d’una societat asfixiant. No enterrar el morts va en contra d’un sentiment humà ancestral.
El llibre toca diversos temes amb clares reflexions filosòfiques:
- La cobdícia que cega la voluntat humana i propícia actuacions immorals.
- La responsabilitat humana general, per omissió o actuació, en crims monstruosos. I ara no parlem de l’holocaust.
- La importància d’imposar un relat, malgrat sigui fals la qual cosa justifica actuacions generals execrables.
- La por i el refús a l’estrany vingut de fora, encara que sigui el mestre ja que interpel.la l’ànima d’una multitud malalta i podrida. L’enveja desencadena l’odi i l’ira social la qual cosa porta a actuacions salvatges de la massa social.
Com deia Sartre, l’infern som nosaltres. Sota l’aparent tranquil·litat d’un lloc pacífic pot brollar sobtadament l’infern de l’actuació humana. Talment com el volcà que sempre és una amenaça latent malgrat presideixi un paisatge idíl·lic.
Claudel ens ho explica, “Tot va començar un dilluns de setembre…..” en una illa tranquil.la, patrimoni de la humanitat… “Us hauré deixat les paraules. M’emportaré els silencis.”
quadern vermell 