Les vencedores, Laetitia Colombani

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Un himne a la solidaritat i l’esperança on Colombani dóna veu a les anònimes guanyadores de la història.

Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual s’han venut més d’un milió d’exemplars només a França. Després de l’èxit d’aquesta primera obra, Laetitia Colombani torna amb un relat colpidor i vibrant en el qual presenta la història de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, però que comparteixen un mateix lloc: el Palau de la Dona.

Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus amics, els seus somnis i els seus amors, fins que un dia s’enfonsa i se sumeix en una terrible depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci feines de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideix interessar-s’hi. L’envien a una casa per a dones amb greu risc d’exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que d’entrada es mostren esquives i distants; però a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l’Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquest fi, el 1925 comença a recaptar els fons imprescindibles per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes.

El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la crua realitat d’aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i patiments, de fraternitat i bondat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d’aquestes persones invisibles per a la societat.

Editorial Salamandra.- 224 pàgines.-

Apunts de lectura

“Les Victorioses” són aquestes dones, totes marginades per diferents motius (desgràcies de vida, maltractaments, exili, …), residents al Palais de la Femme, un establiment de l’onzè “arrondissement” de París gestionat per una ONG (l’Exèrcit de Salvació).

Les protagonistes són Solène i Blanche, però també Binta, Sumeya, Iris, Salma, Viviane, Cynthia, Cvetana, Renée. Aquestes dones oprimides, violades, colpejades, refugiades i abandonades en situació precària lluiten contra la força de la marginació que les vol engolir. Disposar d’un sostre com el Palau de la Dona és un puntal vital per seguir endavant.

L’estructura narrativa presenta en paral·lel les dues protagonistes separades temporalment per gairebé un segle.  En el Paris d’avui, Solène, una brillant advocada víctima d’una greu crisis professional per la qual cosa necessita de l’ajut psiquiàtric. Altrament, Blanche Peyron, fundadora de la casa d’acollida, el Palau de la Dona. Ambdues, per causes i circumstàncies ben diferents, decideixen treballar en contacte amb dones en precarietat i en risc d’exclusió social.

Solène, decideix dedicar un temps a fer tasques de voluntariat com a “escriptora pública”. La seva funció és diversa, ja sigui per fer una carta familiar, redactar un sol·licitud de feina, un currículum, una reclamació econòmica, etc… La utilitat i la força de les paraules en mans d’una professional del llenguatge. Amb l’ordinador o amb paper i llapis les paraules són importants però a vegades insuficients i cal passar a l’acció d’una manera més contundent.

En el París de fa un segle,  Blanche Peyron dedica tota la seva vida a voler construir un habitatge per a les dones excloses de la societat. Es llança a un projecte impossible, una quimera: construir el Palau de la Dona en ple centre de Paris.

El Palau de la Dona existeix. Laetitia Colombani ens convida a entrar i a descobrir diferents històries de vida d’unes quantes dones, la seva lluita, les seves esperances, la seva solidaritat. I, allò imprescindible per seguir endavant a la vida: tenir una clau que obri un sostre.

La novel.la, a través del personatge de Solène, també planteja el difícil equilibri per a la dona entre la vida professional i la personal. La síndrome d’esgotament professional, també anomenada síndrome de “burnout”, pot ser la conseqüència d’un estrès professional.

La història que s’hi narra arranca en els anys 20 del segle passat amb la recaptació  de fons per comprar i transformar un hotel en el Palau de la Dona, però les necessitats derivades de l’exclusió social lluny de solucionar-se van en augment. Aquest llibre constata la utilitat, ara més que mai, de la lluita solidària de dones emprenedores a favor de les desprotegides.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s