El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, Tatiana Ţîbuleac

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Plena de emoción y crudeza, Tatiana Ţîbuleac muestra una intensísima fuerza narrativa en este brutal testimonio que conjuga el resentimiento, la impotencia y la fragilidad de las relaciones maternofiliales. Una poderosa novela que entrelaza la vida y la muerte en una apelación al amor y al perdón. Uno de los grandes descubrimientos de la literatura europea actual.

Aleksy aún recuerda el último verano que pasó con su madre. Han transcurrido muchos años desde entonces, pero, cuando su psiquiatra le recomienda revivir esa época como posible remedio al bloqueo artístico que está sufriendo como pintor, Aleksy no tarda en sumergirse en su memoria y vuelve a verse sacudido por las emociones que lo asediaron cuando llegaron a aquel pueblecito vacacional francés: el rencor, la tristeza, la rabia. ¿Cómo superar la desaparición de su hermana? ¿Cómo perdonar a la madre que lo rechazó? ¿Cómo enfrentarse a la enfermedad que la está consumiendo? Este es el relato de un verano de reconciliación, de tres meses en los que madre e hijo por fin bajan las armas, espoleados por la llegada de lo inevitable y por la necesidad de hacer las paces entre sí y consigo mismos.

Editorial Impedimenta.- 256 pàgines.- Traducció: Marian Ochoa de Eribe

Apunts de lectura

“Aquella mañana en que la odiaba más que nunca, mi madre cumplió treinta y nueve años. Era bajita y gorda, tonta y fea. Era la madre más inútil que haya existido jamás. Yo la miraba desde la ventana mientras ella esperaba junto a la puerta de la escuela como una pordiosera. La habría matado con medio pensamiento.”

Així s’inicia la novel.la, un record d’un fill vers la seva mare l’últim dia de classe abans de les vacances d’estiu. La novel.la és el relat en primera persona d’Alesky durant l’estiu que va passar amb la seva mare ja fa més de vint anys.

Amb el primer paràgraf ja veiem que estem davant una novel.la dura, d’una relació familiar mare-fill plena de rancor i odi. El relat és d’una gran tensió narrativa. Però, aquell estiu varen passar moltes coses que transformaren profundament el sentiment inicial d’Alesky. Aquell estiu varen brillar en aquella mare uns bells ulls verds com mai Alesky havia experimentat.

La novel.la està formada per 77 capítols, breus, alguns d’una sola línia.

“Los ojos de mi madre lloraban hacia dentro.” Capítol 18.

Capítol a capítol anem coneixent la causa de l’odi d’Alesky vers la seva mare.  A mesura que avança aquell estiu van aflorant els records, els traumes diversos, els problemes sorgits en l’àmbit familiar que des de la infància han fet niu en Alesky.

Família d’emigrants polonesos, amb un pare alcoholitzat i mal tractador i que els va abandonar per una altra dona, … I, el fet més traumàtic: la mort per accident de la germana petita per la qual cosa tothom va menysprear Alesky pel fet de ser un supervivent. 

“Ni amado, ni deseado, ni desechable, una especie de lámpara en forma de tulipán en casa de unos ciegos. Un frasco de perfume vacío. Un jarrón de cristal con palomas en la mesa de una muerta. Si hubieran existido mercadillos de personas, mi madre y mi padre me habrían cambiado por un pulverizador o, simplemente, me habrían abandonado debajo de un tenderete y habrían salido corriendo.” Capítol 42.

Alesky es veurà afectat per una greu malaltia mental i a ser ingressat en un centre psiquiàtric per a joves conflictius. 

La historia narra la tragèdia de la família d’Aleksy a partir dels records d’un estiu que va passar amb la seva mare en una casa llogada al sud de França. Per indicació del seu psiquiatre, Alesky escriu i rememora aquell estiu com un remei terapèutic. Ara, és un reconegut i exitós pintor però que es troba en un moment de total bloqueig.

La història d’un estiu transformador. Aquells dies que s’havien presentat com una frustració a les vacances que havia planejat amb els seus dos amics i per tant com un pas més en l’espiral destructora d’odi i rancor, esdevenen un viatge inesperat. Ja coneixem l’inici, les successives etapes estaran marcades per la sorpresa de nous coneixements, un procés de diàleg i conciliació amb la mare i la coronació amb la dolorosa cerimònia de l’adeu.

La malaltia irreversible de la mare actua com a catalitzador de la conciliació enmig de la tempesta de ràbia i còlera.

La novel.la és la crònica d’un viatge cap a la reconciliació amb la mare tot partint del radical sentiment del “no oblidaré ni perdonaré”.

El verd, el color dels ulls de la mare, és d’una gran significat metafòric.

“ Me acuerdo de mi madre todos los días, tal y como le prometí a orillas del Océano. Procuro no mentir.

Los ojos de mi madre eran los restos de una madre guapa.Los ojos de mi madre eran mis historias no contadas.

Los ojos de mi madre eran cicatrices en el rostro del verano.”

L’opció terapèutica a través de l’escriptura esdevé d’una gran utilitat per tal que Alesky pugui resoldre el bloqueig traumàtic de la seva vida i retorni a la seva activitat artística. Aquell estiu, però, sempre estarà present en la vida d’Alesky.

“El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes no terminó jamás.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s