La set, Andrei Guelàssimov

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Tornant de Txetxènia, on ha fet el servei militar, en Kòstia comença una altra mena de guerra, la d’un civil contra la vida ordinària. De les topades amb la “guerrilla” txetxena, de la infància en el crepuscle dels soviets, de la joventut prop d’un vell pintor que li ha ensenyat de beure i mirar el món amb una set que no s’acabi mai, li pugen records obsessius. Fins que un llapis li cau a les mans. Un llapis amb què dibuixar els monstres que poblen els seus somnis, els ninots que li demana un nen o tot el que la gent tenia i ha perdut: una cama, la dona bonica, l’esperança. Una novel·la directa com un cop de puny, que transforma la paraula en ritme pur.

Club Editor.- 126 pàgines.- Traducció de Jaume Creus.

Apunts de lectura

Constantí, Kostia, ha tornat de la guerra de Txetxènia amb la cara monstruosament  cremada a causa que un guerriller ataqués el seu tanc. Kostia ha d’afrontar la seva inserció en la vida civil i l’alcohol n’és un recurs.

“Tota la vodka a la nevera no hi cabia. Primer, he intentat posar les botelles dretes, després col·locar-les l’una sobre l’altra.” (inici de la novel.la).

En Paixa i el Guenka , són dos amics que també varen sobreviure a l’atac al tanc en el qual en Kostia va ser qui en va quedar més mal parat. Un quart amic, en Serioja va ser qui va treure en kostia del tanc en flames.

“…sabien que jo havia tingut una cara i no el tros de carn cremada d’ara”. Pàg.12.

Tots plegats es veuen abocats a la beguda com a conseqüència del trauma de la guerra.

“Perquè ells bevien com cosacs. Arribaven del seu Friàzino i es bevien tot el que jo havia comprat per a mi. Però sempre per separat.” Pàg. 12.

En Kostia narra en primera persona el retorn a la vida civil i les dificultats d’inserció social que comporta i en especial en el seu cas degut a la seva lesió a la cara.

Abans d’anar a la guerra, en Kostia havia estudiat a l’escola de construcció i recorda l’ensenyament del director, un pintor fallit i alcoholitzat, el qual impressionat per la seva aptitud pel dibuix li va ensenyar a obrir els ulls per pintar el món. Li dona a conèixer Goya, “Los caprichos”. El director, quan Kostia tenia setze anys li ensenya a beure i també a veure el món a través de l’art. Per al director, la set és més que la de la vodka és també set de vida.

Amb els seus amics de guerra emprenen un viatge a la recerca del quart supervivent de la tripulació del tanc. Un viatge iniciàtic per les terres russes, un retrobament amb el seu passat, amb el seu pare que va abandonar la família, a la recerca del seu lloc en el món.    

Durant el viatge i en diferents circumstàncies posarà en pràctica els coneixements del seu mestre de dibuix. L’acte de dibuixar significarà una catarsi introspectiva per fer emanar de la seva ànima els fantasmes que l’assetgen. Comparteix dibuixos amb els seus amics sobre el trauma de la guerra, amb els nens per distreure’ls, per a ell mateix…

Al cap d’una estona m’he adonat que a la taula hi havia un full de paper. I al costat un llapis. Quan ha entrat l’Olga, ja gairebé estava.

De qui és aquesta cara? -m’ha preguntat-.

Em sona.

És la meva -li he dit- , tot deixant el llapis.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s