84 Charing Cross Road, Hélène Hanff

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. L’Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres. 84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l’Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d’aquest llibre va convertir Helene Hanff en una escriptora de culte per als amants de la literatura. Va ser tal l’èxit d’aquest llibre que se n’han fet diverses adaptacions per a la televisió, el cinema i també per al teatre.

Editorial la butxaca.- 120 pàgines.- Traducció: Puri Gómez Casademont

Anagrama.- 128 pàgines.- Traducció: Javier Calzada

Apunts de lectura

“84 Charing Cross Road” és una novel.la epistolar que recull la relació durant vint anys entre l’escriptora de New York, Hélène Hanff,  i un llibreter londinenc, Frank Doel, els quals mai s’arribarien a trobar-se personalment. La llibreria situada a l’adreça que dóna nom al llibre ja ha desaparegut i en el seu lloc hi ha una placa commemorativa.

La relació s’inicia a principis dels anys 50, després de la Segona Guerra Mundial, quan l’autora llegeix un anunci d’una llibreria de Londres especialitzada en llibres de segona mà: Marks & Co. No cal dir que Hélène Hanff és una lectora compulsiva i no troba en la seva ciutat una llibreria que li ofereixi bones edicions de llibres, en bon estat i a bon preu. La professionalitat del llibreter de Londres s’imposa i va facilitant els llibres que l’autora demanda. Frank Doel és un bon professional que recorre el país a la recerca de llibreries particulars que els respectius hereus es treuen del damunt.

En un principi, la correspondència és només de tipus comercial, comandes i factures. Però molt aviat, gràcies a l’empatia i sentit de l’humor d’Helene, les cartes van incrementant el contacte personal dels interlocutors. Doel, l’interlocutor oficial de la llibreria sempre es manté més seriós, més professional diríem. Triga molt a deixar de tractar a Helene com a senyoreta Helene Hanff en les comandes de llibres

El vici per col·leccionar llibres va més enllà de la seva lectura. A Helene té una passió per l’objecte usat, per la qualitat de les enquadernacions, el perfum de les cobertes de pell, l’olor de les pàgines esgrogueïdes, les anotacions dels lectors precedents, els subratllats, etc… És un plaer, senyala, que en obrir un llibre reveli el poema o el paràgraf més llegit per l’anterior propietari.

A través de les relacions epistolars amb els diferents treballadors de la llibreria, s’hi narren històries de vida. Pinzellades d’avatars i quotidianitats.

Londres, durant uns quants anys després de la Segona Guerra Mundial, patia el racionament de productes de primera necessitat. Helene, des de la ben abastida ciutat de New York, tramet per les festes de Nadal i aniversaris productes diversos als treballadors de la llibreria: llaunes de carn,  ous en pols, mitges de niló, etc.. Les cartes també incloïen intercanvi d’informacions, com fer el Yorkshire Pudding, per exemple.

La relació entre Helene i els llibreters es tan fluida i amical que la conviden d’una manera reiterada visitar Londres. Helene sospira poder anar-hi, però sempre sorgeix algun entrebanc d’ordre econòmic que ho impedeix.

Hanff va ajornar la visita dels seus amics anglesos fins massa tard; Doel va morir el desembre de 1968 i la llibreria va tancar finalment el desembre de 1970. Hanff va visitar la botiga buida l’estiu de 1971.

Per a Helene, des de la distància la llibreria esdevé un lloc emblemàtic que conforma el seu imaginari, de manera que quan s’imagina un viatge a Londres, afegeix, “probablement hi entraré un dia i tornaré a sortir sense dir-los qui sóc.”

Poc sabem de la vida personal de l’autora al marge de la seva professió literària, la intensa relació amb el llibres, i de les condicions de precarietat econòmica en què viu.

Cada lector té les seves prioritats en relació als llibres, les seves costums, els seus vicis, els seus plaers… L’Helene ens explica la seva particular litúrgia: mai compra un llibre sense haver-lo llegit abans; regala els llibres que no tornarà a llegir; odia les versions dolentes i les enquadernacions de poca qualitat; etc…

“84 Charing Cross Road”, és un bon precedent de la globalització cultural i també comercial, la primera carta és del 1949.

“84 Charing Cross Road”, és potser el millor referent del gènere literari de novel·les sobre llibreries. Ha esdevingut tot un clàssic. A darrere de la correspondència hi trobarem molta literatura, un amor pels llibres tant pel contingut com pel continent, somriures, tristeses, històries de vida, el pas del temps, l’escenari canviant de la història, la mort, en definitiva, la vida.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s