L’estrangera, Claudia Durastanti

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

            Finalista del Premio Strega 2019

“De petita tenia una idea força precisa de com moriria: enverinament per kriptonita, fums tòxics provinents d’una central termonuclear i dejuni forçós per la clausura dins d’un búnquer contra els atacs químics dels russos. En les meves fantasies conspiratives, sempre era culpa dels russos: tenia cinc anys i era el 1989 a Nova York.”

Als sis anys Claudia Durastanti va emigrar a un poble petit del sud d’Itàlia provinent de Brooklyn. Filla de pares sords que van lluitar contra l’aïllament bastint una relació passional i conflictiva, i que han triat viure d’esquena a la discapacitat, Durastanti va tenir una infantesa convulsa i fràgil que la va dotar, en canvi, de la capacitat d’arrelar a qualsevol banda, com una planta tossuda. A cavall entre un llibre de memòries, un dietari de viatges i un assaig personal, i amb la tensió i el ritme d’una novel·la convencional, L’estrangera és el relat d’una educació sentimental magnètica i original que salta de les històries d’una família italoamericana al Brooklyn dels anys seixanta a la quasi-distòpica realitat del Londres post-Brexit. Sense dramatismes, amb sentit de l’humor i intel·ligència literària, Durastanti hi explora la memòria i la vida viscuda, els viatges, la família i la sensació permanent de desubicació. I, per sobre de tot, L’estrangera és un homenatge a la família, a les diversitats físiques i a les diferències de classe, una investigació dels diferents tipus de silencis —el silenci de la sordesa, el silenci de l’immigrant, el silenci d’una noia—  convertida en una declaració d’amor pel llenguatge.

“Un llibre potent, extraordinari, explosiu”, Il Messaggero

“Durastanti sorprèn per la intel·ligència d’antropòloga, per la riquesa del vocabulari i l’habilitat en la reconstrucció d’un temps, del propi temps”, Internazionale.

L’altra editorial.- 296 pàgines.- traducció: Martí Sales.

Apunts de lectura

Afirma l’autora:

“La història d’una família sembla més un mapa topogràfic que una novel·la, i una biografia és la suma de totes les èpoques geològiques que heu passat.”

Efectivament, L’estrangera dibuixa un mapa d’experiències, emocions i reflexions sobre un mapa físic de diversos llocs, de diversos escenaris que l’autora ha recorregut durant la seva vida: Brooklyn, la regió de Basilicata, al sud d’Itàlia, Roma i Londres.

A través de les seves rutes migratòries, l’autora explica el sentit de sentir-se “estrangera” a tot arreu. Un desarrelament que té el seu origen en la mateixa família de pares separats la qual cosa l’obliga a deixar Brooklyn per anar a parar a una petita ciutat italiana, Basilicata.

Una identitat fracturada entre els diferents llocs geogràfics i la immersió en les aigües del clan familiar a través dels records i del present.

La discapacitat dels pares, tots dos sords, és un fort condicionant per a l’autora des d’un primer moment la qual cosa la porta a cercar les pròpies vies vitals a través d’un rosari d’aventures. Malgrat tot, la sordesa no es presenta estereotipada sinó més aviat com un aspecte que determina la relació dels dos pares.

“Era veritat que la comunitat podia decidir el destí d’un ciutadà del bressol a la tomba, i era veritat que la unitat de canvi no eren els diners sinó la família- de fet, nosaltres de família no en teníem i sempre hi havíem estat malament-, però la vida que jo havia fet a la Basilicata havia estat molt més indisciplinada i anàrquica, gairebé moderna”. Pàg. 143.

Des de ben petita fa de la literatura un punt de referència que li aporta coneixements i satisfacció a les seves grans inquietuds de curiositat. Als sis anys li agradava amagar-se als terrats per llegir els contes de fades dels germans Grimm, Mickey Mouse i els llibres agafats d’amagat de la seva mare. La literatura és present com a introducció a cada capítol de manera que una petita citació orienta els diferents estadis que configuren la construcció de la pròpia identitat.

El llibre està organitzat en diversos capítols que tenen el nom dels conceptes de l’horòscop: FAMILIA,VIATGES, FEINA I DINERS, AMOR i DE QUIN SIGNE ETS (BESSONS). L’explicació d’una vida feta de grans contenidors.

El temps del relat oscil.la entre l’evocació del record i el present. No hi ha cronologia, es procedeix incloent les diferents peces de la narració talment com si fos un trencaclosques.  Un viatge des de la infantesa i la joventut, fins a l’edat adulta.

Tota una declaració sobre l’eina del llenguatge:

“El llenguatge és una tecnologia que revela el món: les paraules són flametes que acostem a l’indicible per fer-lo comparèixer, com si la realitat estigués escrita en tinta invisible i  quan no hi ha paraules, són els gestos que han de fer possible aquesta traducció. Potser és per això que he intentat aprendre a fer-les servir: al silenci i a l’ombra blanca que avança, jo li he contraposat pàgines escrites i els pares una corda vocal cansada” Pàg. 201.

Un llibre farcit de reflexions sobre el procés de l’ofici de viure. Per exemple sobre el pas del temps i del cicle vital inexorable que suposa anar perdent facultats, la sigui la vista, la memòria, el caminar…

“Un cop vaig escriure a una amiga “Espero que l’apocalipsi que et mati sigui meravellosa”, però l’apocalipsi requereix una coherència que els éssers humans no tenen: el desastre és necessàriament gradual, una acumulació quotidiana, per la majoria de nosaltres, i abans de veure’n els resultats morirem, potser feliços” Pàg. 233.

Reflexions d’una antropòloga ben adients en temps de pandèmia la qual cosa ens ha fet ben evident la nostra gran vulnerabilitat i fragilitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s