Històries de Nova York, O. Henry

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Si hi ha algú que ha sabut retratar l’esperit de la ciutat de Nova York el 1900 és O. Henry. Aquestes són les seves millors històries, fins ara inèdites en català.

Els xafogosos apartaments de l’East Side, el brogit de les oficines de Wall Street i els vagons atapeïts del tren elevat de Manhattan són alguns dels escenaris d’aquests contes, en els quals el qui ha estat considerat el creador de la short story americana (amb Twain i Poe) retrata els somnis i les passions dels novaiorquesos del 1900.

Signant com a O. Henry, William Sydney Porter (1862 – 1910) va escriure més de 600 històries, moltes de les quals ambientades a Nova York. La gran metròpoli del segle XX ja allotjava llavors més de 4 milions d’habitants, cadascun dels quals, segons O. Henry, tenia «una història digna de ser explicada».

Aquests són alguns dels seus millors contes, en què demostra una extraordinària habilitat per fer-nos somriure i sorprendre’ns en cada desenllaç amb un gir inesperat, que es va convertir en el seu segell personal.

El cercle de Viena.- 168 pàgines.- Traductor: Xavier Pàmies.

Apunts de lectura

Amb aquest llibre inauguro el primer apunt de lectura de l’any 2021 al Blog. Ara toca temps de pandèmia. La cuca feroç ens assetja arreu. La por i la incertesa campen a les nostres vides sense saber per on s’obriran les clarianes de cel blau.

La lectura d’Històries de Nova York, és un bon antídot davant el clima de confinaments, mascaretes, distàncies de seguretat, etc.. El primer conte, de la selecció dels disset  que conté el llibre, a més d’introduir-nos talment com un zoom cinematogràfic en l’univers geogràfic i humà de Nova York, ens dóna la primera dosi d’alegria.

“En un barri petit situat a ponent de Washington Square els carrers s’han tornat bojos i se subdivideixen en trams que reben el nom de places.

(…) La Sue i la Johnsy tenien el seu estudi al pis de dalt d’una massissa casa de maons de planta i dos pisos.”

Una desfilada d’històries de vida de personatges damunt de petits escenaris quotidians dins una gran ciutat. Carrers, barris, parcs, edificis, bars, restaurants, hotels, etc. Nova York és una ciutat que tots coneixem, poc o molt,  sense mai haver-hi estat gràcies a la iconografia cinematogràfica.

 La història “El regal dels Reis” és un fantàstic exemple del clàssic conte de Nadal.

“Un dòlar i vuitanta-set cèntims. No n’hi havia més.  (…) La Della ho va comptar tres vegades. Un dòlar i vuitanta-set cèntims. I l’endemà era Nadal.”

El regal dels Reis és una història protagonitzada per una parella. A partir d’uns detalls de la vida quotidiana es produeix una revelació psicològica de les actituds interiors dels personatges, dels seus somnis i dels seus desitjos. Una constant narrativa a tots els relats.  

A “Primavera a la carta” , O. Henry inicia el conte tot interpel·lant el lector sobre l’estil i recursos narratius.

“ Era un dia de març.

Sobretot no comenceu així un conte si mai n’escriviu un. (…) És poc imaginatiu, adotzenat, eixut,…”.

L’Humor i la ironia traspuen arreu. També l’alegria.  Així el conte “L’alegre mes de maig”:

“Pel maig Cupido dispara amb els ulls embenats: els milionaris es casen amb les taquígrafes; els professors erudits fan la cort a les dependentes de davantal blanc que masteguen xiclet…(…) les parelles que surten a fer un vol tornen casades. (…) Fins i tot els homes casats es tornen insòlitament tendres i sentimentals i piquen la muller al darrere mentre mormolen: ¿Com anem, nena?.”

Aquest podria ser ben bé un apunt de possibles guions que com en el present recull hi desfilen personatges diversos farcits d’humanitat que destil·len una munió de sentiments. La bonhomia narrativa es decanta i mostra empatia vers els personatges menys econòmicament benestants.

Potser el conte més trist sigui “L’habitació moblada” , una història d’un jove que busca amb desesper en diverses pensions el rastre de la noia estimada; la utilització dels objectes de l’habitació com a element expressiu de la recerca que realitza el protagonista és una meravella narrativa.

“A continuació es va posar a rastrejar l’habitació com un gos caçador, passant la vista per les parets, examinant de quatre grapes les vores del teixit d’estora bombat, regirant la lleixa de la xemeneia i les taules, les cortines i les draperies, la calaixera torta que hi havia en un racó, buscant-hi algun senyal visible , sense adonar-se que tenia la seva estimada al costat, al voltant, contra seu, damunt seu, arrapant-se-li, rondant-lo, reclamant-lo de forma tan punyent a través dels sentits…..”  

L’estil narratiu és directe i senzill, sense descripcions que puguin distreure del nucli central. Crea un efecte de proximitat amb el lector.

Com en els millors contes, el final de la història és sorprenent i desconcertant. Aquesta és una característica tradicional en els contes de O.Henry.

Si bé Històries de Nova York retrata un moment històric del passat de la ciutat, els temes que construeixen la trama de la bastida són universals i alguns de ben actuals que podem trobar en qualsevol gran ciutat: “El policia i l’himne”. El conte s’inicia amb un allau de metàfores realment admirable.

” En Soapy es va regirar incòmode al seu banc de Madison Square. (…) A en Soapy li va caure una fulla seca a la falda. Era la targeta de presentació de l’Hivern. L’Hivern és atent amb els estadants habituals de Madison Square, i els anuncia amb temps la seva visita anual. (…) Les aspiracions hivernadores d’en Soapy no eren  gaire altes. Ni hi entraven ni creuers pel Mediterrani ni soporífers cels meridionals lliscant per sobre el Golf de Nàpols.”

Històries de Nova York, ens transmet les veus individuals de diferents personatges dalt de l’escenari metropolità, però, O.Henry proposa, a més, de buscar la veu de la gran ciutat en l’últim conte del recull titulat precisament La veu de la ciutat.

“Vaig sortir a indagar”.

Altrament, com a lector, el que hi he  trobat en aquesta primera lectura de l’any 2021  és un bon antídot contra la grisor i pessimisme que ens envolta, un bon entreteniment que m’ha alegrat a bastament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s